Lo Somni, de Bernat Metge

Lo somni és l'obra mestra de Bernat Metge. Metge hi explica com, estant a la presó, se li apareix, en somnis, el rei Joan I, mort feia poc. L'obra està en prosa, dividida en quatre llibres, i es basa en el recurs clàssic del debat (entre Metge, el rei i d'altres personatges que se li apareixen) per introduir i desenvolupar conceptes filosòfics.

Context i objectiu:

Aquesta obra va ser escrit l'any 1399, quan l'Humanisme acabava d'arribar a la Corona d'Aragó. Bernat Metge la va escriure tot just després de sortir de la presó, havent estat absolt de l'acusació a la qual ell i trenta-set consellers reials més havien estat sotmesos. Segons aquella acusació, la mort de Joan I hauria estat causada per un mal consell per part dels consellers; aquella mort tan sobtada era, des del punt de vista religiós, terrible, ja que el rei no havia rebut les atencions i les cerimònies necessàries perquè la seva ànima pogués anar al cel. Metge va escriure Lo somni com una defensa personal contra aquelles acusacions, per tal que la seva innocència quedés fora de tot dubte. Un altre objectiu de l'obra és guanyar-se el favor del nou rei i la nova reina, Martí l'Humà i Maria de Luna.

 

Parts de l´obra:

Primer llibre:
Durant aquesta part, l'autor, que està tancat a la presó, rep en somnis la visita de l'ànima del rei Joan I, amb qui estableix un diàleg filosòfic i religiós sobre la immortalitat de l'ànima. Dels quatre llibres és el que més reflecteix el pensament humanista, posant en dubte totes les coses i argumentant racionalment.

Segon llibre:
Es coneix la identitat dels dos acompanyants del rei Joan, que són els personatges de la mitologia clàssica Tirèsies i Orfeu. Aquest també és un element clarament humanista: la referència als clàssics. El rei Joan I també explica que el destí de la seva ànima no és l'infern, sinó el purgatori, on la seva ànima serà purificada per després poder anar al cel. Aquesta part és un element molt important en la defensa de la innocència de Bernat Metge.

Tercer llibre:
Orfeu fa una explicació de la seva vida, i després descriu l'infern de la mateixa manera que Virgili i Dante. Tirèsies fa una dura crítica contra les dones, dient gairebé literalment fragments traduïts de Il Corbaccio, de Boccaccio.

Quart llibre:
Per contra, Metge fa una lloança molt extensa a totes les dones, començant per l'Antiguitat i estenent-se al llarg de tota la història. Para especial atenció a la reina Maria de Luna, volent-se'n guanyar el favor. Critica els homes, i més tard comenta punt per punt els arguments contra les dones de Tirèsies. Finalment, el llibre acaba quan l'autor es desperta del seu somni.

 

 

 Laura Verdejo