SUBJUNTIU

f) Forma el pretèrit perfet del subjuntiu:

	Debatre	Fondre	Omplir	Llegir	Jaure
1ª	Haja debatut	Haja fos	Haja omplert	Haja llegit	Haja jagut
2ª	Hages debatut	Hages fos	Hages omplert	Hages llegit	Hages jagut
3ª	Hajadebatut	Hajafos	Haja omplert	Haja llegit	Haja jagut
1ª	Hàgem debatut	Hàgem fos	Hàgem omplert	Hàgem llegit	Hàgem jagut
2ª	Hàgeu debatut	Hàgeu fos	Hàgeu omplert	Hàgeu llegit	Hàgeu jagut
3ª	Hagen debatut	Hagen fos	Hagen omplert	Hagen llegit	Hagen jagut

L’IMPERATIU

k) Forma l’imperatiu dels verbs següents:

	ANAR	VENIR	FER	VOLER	DIR
1ª	****	****	****	****	****
2ª	ves	vine	fes	vulgues	digues
3ª	vaja	vinga	faça	vulga	diga
1ª	anem	vinguem	fem	vulguem	diguem
2ª	aneu	veniu	feu	vulgueu	digueu
3ª	vagen	vinguen	facen	vulguen	diguem

                                                  Diana Sánchez Perales e Irene Marín López

L’INDICATIU:

f) Forma el futur simple d’indicatui dels verbs:

	VEURE	CANTAR	DUR	VENDRE	ADMETRE
1ª	veuré	cantaré	duré	vendré	admetré
2ª	veuràs	cantaràs	duràs	vendràs	admetràs
3ª	veurà	cantarà	durà	vendrà	admetrà
1ª	veurem	cantarem	durem	vendrem	admetrem
2ª	veureu	cantareu	dureu	vendreu	admetreu
3ª	veuran	antaran	duran	venran	admetran

                                                                         Irene Martín López

G) Forma el Condicional simple d'indicatiu dels verbs:

                 Riure           Viure           Rebre           Valer           Patir

1a             Riuria           Viuria            Rebria          Valdria           Patiria
2a             Riuries         Viuries          Rebries          Valdries         Patiries
3a             Riuria           Viuria           Rebria           Valdria           Patiria
1a             Riuriem        Viuriem        Rebriem         Valdriem        Patiriem
2a             Riurieu         Viurieu         Rebrieu          Valdrieu         Patirieu
3a             Riurien         Viurien         Rebrien          Valdrien         Patirien

Sara Benito Martínez.

Activitats dels verbs

1. completa amb les formes verbals adients:

a) Marta jeia al sofà quan va començar la pel·lícula.
b) Com vosaltres veieu ara, ell mentien però sistema.
c) El veí s´ha torçut un turmell quan jugava a futbol.
d) Fa molts anys, hi avia un home que se n´anà a la lluna.
e) Si tu lo ho preguntares abans, ara tu ho sabries.
f) El protagonista mori d´amor en la pel·lícula.
g) Si tu ous hui el despertador em dic que m´ alce.
h) Aquest text  pertany a un llibre inèdit.
i) Si ahir ella pogué anar, és segur que anirà.
j) Si ell ha pogut anar ara, anara.
k) Tu has deixat la mantega al sol i s´ha fos.
l) Maria, escolta tu has de seure ací, no et confongués.
m) Fes tu que es dissoldrà el sucre.
n) La notícia s´ha difon ràpidament per la ciutat.
o) A l´hivern el sol es pon a les cinc.


Jairo Emiliano Bermúdez Baker

Batalla d´Almansa

En la Batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes de Felip V (nét de Lluís XIV de França) derroten les de l'arxiduc Carles d'Àustria en el context de la Guerra de Successió Espanyola. Això comportarà que Castella ocupi el Regne de València per dret de conquesta, i així aquest perd tots els seus furs concedits fins aleshores i li són imposats els Decrets de Nova Planta.

Al País Valencià, avui dia encara perdura la dita "Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança", rememorant aquesta derrota. Altres dites com ara "De ponent, ni vent ni gent, ni casament" hi poden estar relacionades, encara que el seu origen siga diferent a la derrota d'Almansa.

La Batalla d'Almansa va suposar un punt important a la història. Successos posteriors com la cremada de la ciutat de Xàtiva i posterior canvi de nom per el de San Felip, van distanciar encara més al poble dels territoris de la Corona d'Aragó dels Borbons i dels seus partidaris amb lluites a ciutats com Alcoi, Dénia o Alacant.

Jairo Emiliano Bermúdez Baker

Exercici del verb

1. Completa amb les formes verbals adients:

a) Ací hem contribuït tots al regal de clara.

b) Ho has imprès tot?

c) Jo estic tan cansada que me n'aniré a dormir.

d) Lluïsa ha tret l'esmorzar de la motxilla.

e) No m'he rigut tant en la vida com em riguí (vaig riure)ahir.

f) Ella ahir va oir tot el que sa mare li va dir.

g) Quan vosaltres assegueu i calleu començarem.

h) Vicent s'engolia el dinar mentre veia la televisió.

Diana Sánchez

RESPOSTES DEL TIRANT I EL CURIAL

Per què el Tirant és considerat com una novel·la  cavalleresca?

Per que conta amb detall les seues batalles, amb realisme i esta envoltat a un món realista i manquen d’elements meravellosos. Aquesta obra reflexa la vida de Tirant com a cavaller errant.

Per què son considerades com a representants del naixement de la novel.la moderna?

Estan considerades un trencament amb les novel.les cavalleresques ja que representen un abandó de les idees medievals. Tenen ideals burguesos, com pot ser el plaer, l'humor, etc. També van canviar a l'hora de mostrar un canvi psicológic de part del protagonista a traves de tot el llibre. Aparéoxen escenes de la vida diaria amb senzilleça i espontaneitat.

Per què estan considerades novel.les burgueses?

Son considerades novel.les burgueses perque abandonen el concepte de fe i hi ha un clar acceptisme per el esperit burgués. El gust pels palers, l'ironia i l'esceptisme. Hi ha un procés de gestació d'un heroi humil i un ascens social i económic. El mon cavalleresc a aquestes obres té un sentit d'interés i de pragmatisme.

Quines semblanés i diferéncies hi ha entre el Curial i el Tirant?

Al Tirant hi ha una clara preséncia de l'humor i l'ironia. Al Tiran hi ha lesbianisme, fetichisme, adulteri, etc. El Tirant té estil culte i coloquial mentres que el Curial te llenguatge poc elaborat, pero que era propi de l'época.

Quines diferéncies entre l'amor cortés i el concepte d'amor hi ha a les dues novel.les?

 El Tirant té mes aspectes de novel.la erótica que el Curial.

Jon Andoni Fernández Moyano

    

   

      1.) Per què el Tirant lo Blanc és considerat com una novel·la cavalleresca?

    El Tirant lo Blanc es considera una obra cavalleresca per: la manca d’elements meravellosos, té un protagonista valerós i fort, dins d’una forma humana, les accions ocorren en llocs i temps coneguts. Aquestes característiques fan que sigui versemblant i real.

2.) Tant el Tirant lo Blanc con el Curial e Güelfa representen el naixement de la novel·la moderna. Per què?

    Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa, es consideren novel·les modernes perquè s’allunyen de les novel·les artúriques franceses i dels llibres de cavalleria.

    També l’intenció del autor de fer que sigui versemblant, real i creïble; incloent escenes de la vida diària senzilles i espontànies.

    A més de l’abandó dels ideals medieval (religió i cavalleria) per a assumir ideals burgesos (humor, ironia, plaer, erotisme) i d’un tractament més psicològic (canvi d’estat o ànim, evolució…)

   

             

                                                                                                                        Irene Martín López

2.- Tant el Triant com el Curial reprsenten el naixement de la novel.la moderna. Per què?

Perquè supossen una evuloció respecte a les novel.les arturiques franceses, i de les novel.les de cavalleries, és un trencament respecte a la narrativa anterior, respresenten un abandó dels ideal medievals, asumeixen ideals burgesos, plaer, humor. També realisme i versemblança, és a dir, progrés psicològic.

4.- Per què han estat qualificades como a novel.les burgeses el Tirant i el Curial?

Per l'estil col.loquial, ric en exclamacions, jocs de paraules refranys... I perquè hi han característiques o ideals adrçats per a ells.

També, representa un abandó dels ideals medievals, i la fe per un clar esperit burgés: el gust pels plaers, la ironia i l'escepticisme. Hi ha un procès de gestació d'un heroi. Sentit pràgmatic, d'interés.

Enric Camarasa López.

3. A partir dels arguments de totes dues novel·les, assenyala les semblances existents entre els fets del Tirant i del Curial.

Les dues novel·les presenten una història d'amor i d'armes. No presenten elements meravellosos, sinó que són històries plenes de realisme i versemblança. Els protagonistes experimenten un ascens social i econòmic gracies al valor i habilitat que demostren. A més, tenen uns limits humans i una psicologia complexa perquè el seu caràcter canvia al llarg de la novel·la. D'altra banda, les dues novel·les tenen referències geogràfiques comunes; Àfrica.

4. Per què han estat qualificades com a novel·les burgeses?

El Tirant i el Curial han estat considerades com a novel·les burgeses perquè representen un abandó dels ideals medievals de l'ascetisme i la fe per un clar esperit burgés: el gust pels plaers, la ironia i l'escepticisme. A més, tenen un procés de gestació d'un heroi, des d'un origen humil que aconsegueixen l'honor i la fama d'un cavaller valerós, però també l'ascens social i econòmic. 

El món cavalleresc te un sentit pragmàtic de conveniència, interès...

Diana Sánchez

Tirant lo Blanc, la primera novel-la moderna del món.

El 2 de giner de 1460 Joanot Martorell va escomençar la redaccio de la novela Tirant lo Blanch, com consta en la mateixa dedicatoria. D'asta fa molt poquet, el colofo de l'obra fea interpretar que Galba va ser el que va finalitzar la novela per la mort de Martorell, ya que diu que «es va traduir del angles al portugues i despres en llengua valenciana per el magnific i virtuos cavaller Joanot Martorell, qui, a causa de la seua mort, no va poder acabar de traduir mes que tres parts. La quarta, que es el final del llibre, va ser traduïda, a precs de la noble dama Isabel de Lloris, per el magnífic cavaller mossén Martí Joan de Galba».
El Tirant lo Blanch es la primera novela del mon modern i que, com predecesora de totes, obri les portes als demes escritors, cas de Cervantes o Shakesperare. Per a orgull nostre, la va escriure el cavaller valencià Joanot Martorell en la seua llengua, en llengua valenciana, i se le va dedicar a la nacio a on ell era natural: Valencia.


Açí un enllaç on hi ha més informació:
 http://www.lasprovincias.es/v/20110104/opinion/tirant-blanch-primera-novela-20110104.html




                                                                                                      Javi Martínez Muniesa

CURIAL E GÜELFA

3- Hi ha elements trobadorescos en el Curial?

Alguns elements presents en l'obra són els què pertanyen a l'amor cortés, es a dir, l'amor es tracta desde una perspectiva trobadoresca. Aix`po es mostra amb Curial, què es declara vassall a Güelfa, i aquesta és la senyora. A més a més, hi ha també lausengiers, què intervendran en l'amor de Curial i Güelfa dient-li a aquesta última què el cavaller li és infidel.
Però hi ha una diferència fundamental entre l'amor cortés i el mostrat en "Curial e Güelfa". Aquesta diferència és l'ascensió social de Curial la qual va determinada pels diners i per la posició social, i no per l'afany d'atènyer una sèrie de valors espirituals.
                                                                     
                                                                     Cástor Armañanzas Alpuente

Novel·la cavalleresca

Característiques:
 

 · Indicis de les novel·les modernes
   · Absència d'elements meravellosos
   ·Personatges amb característiques humanes
   ·Espais coneguts i localitzables
   ·Temps pròxims i immediats
   ·Les aventures són mesures, els cavallers actuen guiats per les seues habilitats (força, astúcia,inteligencia...)
  ·Es barallen amb enemics que podrien ser reals
  ·Tenen una psicologia complexa
  · Són narracions burgeses
  ·Tracta de reflectir la manere de viure dels cavallers, que participaven en batalles amb altres cavallers reals."

Caracterització general dels personatges del Curial.

Curial: Es un home humil, que s'inicia com a cavaller, per la qual cosa puja socialment. Té qualitats humanes, que utilitza en les batalles. Té una psicologia complexa, i guanya les batalles amb les seues estratègies.

Güelfa: Es una donzella vídua i jove que s'enamora de Curial. Es gelosa i al final es casa amb el seu cavaller.

-En el Curial hi apareixen també diversos personatges reals, Pere el Gran, Enric de Castella...

Sara Benito Martínez.

LLIBRE DE CAVALLERIES

La temàtica convina les aventures militars, relacions amoroses i la religiositat. Hi ha elements meravellossos. Provenen de la Matèria de Bretanya amb la figura de Chrétien de Troyes. Els personatges tenen capacitats i cualitats inversemblants, suprehumanes, amb poders màgics. La situació geogràfica és desconeguda, irreal, un temps remot i un ambient de fantasia, misteri, somni, i ademés crea una situació anacronica. Solien estar escrits en vers, al estil dels antics cantar de gesta.

LAURA CARRATALÁ

1. Llig els fragments següents i, després, assenyala i explica el significat i la intenció de les figures retòriques que hi apareixen.

A. Si com la mar se plany greument e crida

com dos forts vents la baten egualment.

La mar se plany: Personificació.

La mar se plany com dos forts vents: Comparació.

B. Bullirà el mar com la cassola en forn: Comparació.

C. Si com l'hom flac qui l'és forçat triar 

ab qual de dos hòmens forts s'ha a combatre,        

no sap pensar ab qual deja debatre, 

e, spaordit, sos comptes no pot far.

  Si com l'hom flac: Comparació.         

D. Tal só com cell qui pensa que morrà 

e ja l'han llest moltes veus la sentença,

mas per mercé l'és donada audiença.

 Tal só com cell: Comparació.

E. Llir entre cards, dins mi porte un forn 

coent un pa d'una dolça sabor

i aquell mateix sent de gran amargor:

tot açò em pren deu hores en lo jorn.

 Llir entre cards: Metàfora.

Dins mi porte un forn coent un pa d'una dolça sabor: Al·legoria.

Diana Sánchez