dilluns, 14 de gener del 2013


En qui segle va apareixér el poder de les monarquíes i que van aconseguir

En el segle XIII i van aconseguir unificar la complexa xarxa de feus preexistents i convertir-se en una nova institució de referencia

Els pobles francs, els visigots i els llombards, minoritaris davant la població nadiua van fundar els seus regnes sobre les restes de l'administració romana i tendiren a la unificació del dualisme anterior, ja que abandonaren la legislació romana i redactaren un nou codi fonamentat en les tradicions germàniques. En conseqüència, s'unificaren, de grat o per força, amb les classes terratinents d'origen romà i es convertiren al catolicisme, abandonant l'Arrianisme, que havia servit per mantenir cohesionat el grup en el període anterior. L'antiga administració imperial quedà sota l'autoritat dels monarques germànics. Els antics béns públics estatals (terres, mines, tallers, peatges...) i la capacitat de cobrar els impostos passaren a dependre dels nous governants.
Després de la invasió dels bàrbars apareix a Occident una nova societat, amb una nova aristocràcia i una nova elit cultural. Però en aquest procés, la cultura decau a un nivell desconegut en el món antic. La davallada no és immediatata; l'economia, la societat i l'art romà desapareixen gradualment i la transició a l'edat mitjana, doncs, és gairebé imperceptible. Per un temps perduraran les formes econòmiques romanes, com el latifundi i el colonat. Es manté l'ús de la llengua llatina, es refan ciutats destruïdes, i sobretot es manté l'autoritat de l'església catòlica. En canvi desapareixen l'administració i l'exèrcit romà. El pas cap a una cultura pagesa, que substitueixi una cultura ciutadana, comença a posar-se en marxa en els darrers temps de l'Imperi. En el segle V encara es podia trobar una aristocràcia entesa en art i literatura; però un segle després aquesta aristocràcia ha desaparegut i la nova noblesa franca estava absolutament despreocupada de qüestions culturals.


                                                           Laura Rivero Gimeno.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada