Quatre Cròniques

Això, és un xicotet esquemas de les Quatre grans Cròniques.

Llibre dels Fets, de Jaume I.

L'autor n'és Jaume I, encara que no va ser escrita per ell. (1208-1276). Conta amb ordre cronològic i de formas autobiogràfica des del seu naixement fins al relat de les conquestes territorials de Mallorca, València i Múrcia, la política de pactes amb Castella, els problemes amb la noblesa, etc.

- "Nós" majestàtic (el rei diu nós en lloc de jo).            - El llenguatge és senzill i viu.

-Subratlla la individualitat dels personatges.                  - El tema principal, el medievalisme. Concepció    
                                                                                   teocéntrica del món.     


Crònica de Bernat Desclot

L'autor devia ser funcionari de la cort, segurament tresorer del rei. El seu relat es centra sobretot en el regnat de Pere II el Gran. El narrador és extern als fets, aparença d'objectivitat i impersonalitat.

- L'obra està escrita en 3a persona.                            - Utilitza un llenguatge senzill amb tics administratius.

- Transcriu documents administratius.                         - El tema principal és el medievalisme.

Crònica de Ramon Muntaner

Ramon Muntaner (1265-1336) fou un cavaller que participà en les campanyes bèl·liques  del Mediterrani. Començà a escriure la seua Crònica a Xirivella i va morir a Eivissa amb el càrrec de batle.

- Memòries i experiències.                                        - Utilitza un llenguatge joglaresc.

- Escrit en 1a, 2a i 3a persona.                                 - Tema principal, el medievalisme.

Crònica de Pere el Cerimoniós

L'autor n'és el rei Pere II de Barcelona i IV d'Aragó (1336-1387). Aquesta crònica narra els fets esdevinguts durant el regnat del seu pare, Alfons el Benigne, i el seu propi. Durant el seu regnat les lletres catalanes arriben a la maduresa.

- Nós majestàtic (el rei diu nós en lloc de jo)                  - El llenguatge és elegant i madur.

- Exaltació del poder reial                               - Tema principal, el humanisme.


Salva Tudón

Exercicis de Ramon Llull

7. Per què Ramon Llull ha estat considerat el creador de la prosa literària?

Perquè el nostre escriptor fou el primer a impulsar el català com a llengua valida com a expressió de cultura. Ramon Llull, guia pel seu objectiu de universalitat de la fe cristiana lligat al desenvolupament del pensament i el coneixement del mon, es a dir, amb arguments racionals, va escriure sobre distintes temàtiques: filosofia, ciència, religió, etc, que mai no havien ser tractades en cap llengües romàniques. Aquest fet el va obligar a exemplar el lèxic i la sintaxi del estendard escrit d'època amb aportacions de altres llengües, sobretot del llatí i d'àrab. Es per això que se'l considera el creador de la llengua literària ja que fou gran aportacions al codi literari.

                                                         CARLOS SELMA

Compració de la Crònica de Bernat Desclot i la Crònica de Ramon Muntaner

COMPARACIÓ DE LA CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT

I LA CRÒNICA

 DE RAMON MUNTANER

   Dues cròniques constitueixen uns dels textos més importants o fonamentals de la nostra historiografia medieval, que es van redactar a la fi del segle XIII durant el XIV. Amés a més del valor que presenten com a font d’informació d’uns fets o esdeveniments  contemporanis als autors, també tenen un alt valor literari per la recreació dels fets narrats, pel ritme i l’estructura narrativa.

  

   La Crònica de Bernat Desclot narra bàsicament les  fets i gestes del regnat de Pere el Gran, a diferència de la Crònica de Ramon Muntaner que complen els cinc regnats conteporanis de l’autor (dels temps de Jaume I fins a la coronació d’Alfons III el Benigne.

   El protagonista de la Crònica de Desclot és Pere el Gran i no el autor, cosa que produix una impressió d’objetivitat en la narració,   les fonts d’informació que Desclot utilitza per a escriure la seua crònica són els documents oficials i la mateixa experiencia de l’autor. A diferència en la Crònica de Muntaner en la que hi ha una relació estreta entre els fets històrics i els que l’autor va viure personalment.

   La crònica de Bernat Desclot a diferència de Muntaner no recorre mai a la providència com a procediment d’interpretació general.

                 

                                                                                CARLOS SELMA

Ortografia: Les oclusives.

 els sons oclusius poden ser labials, dentals i velarssegons el lloc on s’articula el tancament; i poden ser sonors o sords si produeixen vibració de les cordes vocals o no, i els classificarem segons el quadre:

	sords	sonors
-labials	[p]	[b]
-dentals	[t]	[d]
-velars	[k]	[g]

Per a saber si possar PTC o BDG pots seguir aquestes instruccions: 

1- Després de vocal tónica es posa PTC. Excepcions :club,cub,jacob,tub,fred.

2- Després de vocal àtona o consonant hi ha que mirar el derivat, per exemple : 

san_ --> sanguini-->sang

ràpi_ --> ràpida--> ràpid

a) Els sons labials i dentals quan van entre consonants, sovint emmudeixen: PROMPTE / APARENTMENT

b) Normalment, a final de síl·laba posarem P/ T/ C: APTE/ PLATJA/ ACTE

c) A final de paraula i darrere una vocal tònica posarem un dels sons sords: CAP/ AMIC/ VENUT

d) A final de mot i darrere vocal àtona o consonant, posarem la lletra que trobam en els derivats: LÍQUID (LIQUIDESA)/ CÀSTIG(CASTIGAR) / CORB(AT) / FANG(ÓS) / TARD(ORAL)

e) Els gerundis sempre acaben en –NT, i mai no ho fan en –QUENT o –GUENT: CANTANT / PLOVENT / RIENT / DUENT

f) Els mots acabats en –ETUD/-ITUD s’han d’escriure amb –D final: SOL·LICITUD/ QUIETUD

g) Els adjectius acabats en –ANT/ -ENT, conservaran la T quan es convertesquin en adverbis acabats en –MENT: ELEGANT(MENT)/ PRUDENT(MENT)

h) Hem d’escriure sense T mots com: RAJOLA / COL·LEGI / PASSEJAR (i els verbs acabats en –EJAR)/ CORREGIR/ PREMI/ RAJADA… i els seus derivats.

i) QUAN es refereix al temps - QUANT es refereix a quantitat
TAN davant adjectiu o adverbi - TANT la resta de casos.

CASOS ESPECIALS QUE HEM DE RECORDAR 

CUP	ALJUB	TUB	MONOSÍL·LAB
CUB	CABDAL	CABDELL	CABDILL
APTE	ÒPTIC	OPTAR	ÒPTIM
ECLIPSI	ADOPCIÓ	HIPNÒTIC	DISSABTE
REVEREND	REVERENT	REGNAR	SUGGERIR
ACCELERAR	CÀRREC	ESPÀRREC	OBJECTE
ÀNEC	FÀSTIC	PRÉSSEC	MÀNEC

                                                                           Christian Torrubia i Laura Rivero.

PER QUÈ ES CONSIDERA QUE RAMON LLULL ÉS EL CREADOR DE LA PROSA LITERÀRIA?

Gràcies a l'obra de Ramon Llull, la prosa catalana esdevé d'una manera precoç un instrument apte i d'una riquesa expressiva per a escriure sobre les diverses branques del saber de l'època. Llull es el primer escriptor europeu que fa ús d'una llengua romànica per a tractar sobre matèries que fins aleshores estaven reservades al llatí, com ara la filosofia, la teologia, la pedagogia, etc.

Ramon Llull es va veure en un context històric en el qual tota la literatura estava destinada a Déu, i ell amb la llengua vulgar va voler explicar els temes de ciència o filosofia lligats a Déu. Això va suposar una cosa que ningú havia fet avanç, per això és considerat el creador de la prosa catalana.

Pablo Gil Valls