dijous, 30 de maig del 2013

Obra- Joan Roís de Corella

  Es podria dir que va tindre una vida de dedicació constant a la paraula, és a dir, a la literatura. Així, podria insinuar-se que, per a Corella, que va amar la vida, la vida va ser escriure. L'amor i la literatura seran la passió i l'art predilectes. De la seua pròpia experiència, dels seus amors tempestuosos, dels seus coneixements religiosos, de les lectures dels llatins, de tot, en va extraure l'expressió literària personal, la paraula bellament escrita, fóra en poesia o en prosa.
  Corella és un dels grans escriptors de la segona part del segle XV, i un entre els més innovadors.
  Joan Roís de Corella aporta un inicial humanisme, amb influències franceses i italianes, que suposava una novetat, tant a nivell de conducta com d'estil. No oblidem que Roís de Corella fou un escriptor mundà i aristocràtic, i que la seua era una literatura adreçada a l'alta societat del seu temps.
  De l'obra literária del nostre escriptor, la crítica n'acostuma a fer dos apartats: l'obra religiosa, per una banda, i la profana, per una altra. Seguint aquesta classificació, la part més apreciada és l'obra profana, i encara, dins aquesta, el major atractiu el trobaríem entre els escrits biogràfics, especialment els poemes d'amor i la Tragédia de Caldesa.



Andrés Cosín Zamarreño

dimarts, 28 de maig del 2013

 Isabel de Villena.

3-Característiques de lo'obra.

Les característiques fonamentals és el destacat protagonisme de les dones.
 Es una obra fonamentalment religiosa,escrita com a rèplica al corrent misogin de l'epoca i més en concret, a la misoginia de l'Espill. L'estil destaca la naturalitat i la utilització d'un llenguatge senzill,molt allunyat de l'estil recargolat i de l'artifici estilístic propis de la valenciana prosa.
La naturalitat i el detallisme doméstic contrasta amb les descripcions solemnes i pomposes de protocol de les ceremáries religioses. Obra molt efusiva i delicada. Un dels aspectes més analitzat és la defensa de les dones que fa i el protagonisme que dóna als personatges bíblics femenins.


                                                        Laura Rivero Gimeno.

dilluns, 20 de maig del 2013

El corrent satíric valencià

-L'estil de la valenciana en prosa:


  1. Corrent literari vinculat amb la tertúlia dels aristócrates.
  2. Gust pel clasicisme i l'estil llatinitzant, artificiós i pompós.
  3. Màxim representant fou Roís de Corella

-El corrent satíric valencia:

  1. Es relaciona amb la tertúlia literaria dels burguesos.
  2. Componen poesia religiosa per a participar en els certàmens polítics. Però, destacar sobretot en el conreu d'una poesia satírica realista.
  3. Principals representants: Bernat Fenollar, Jaume Gasull i Baltassar Dortell

-Estil de la corrent satírica valenciana:

  1. Poesia satírica i realista
  2. Escrita en llenguatge planer i col.loquial i pels referents més populars.
  3. Obres de producció col.lectiva, concebudes com un joc amb recursos espessius d'enginy amb jocs de paraules i de rimes, paraules de doble sentit...
  4. Obres que ridiculitzen aspectes de la vida quotidiana amb l'intenció de divertir i fer humor

-Temes de la corrent satírica valenciana:

  1. Religiós, l'amorós (el sexe, la dona, els comportaments femenins al àmbit social) i la sàtira. Amb aquestos tres temes retraten la clase burguesa valenciana.

-A quuè atribueixes la manca de reflexió moral en els autors del corrent satíric valencià?

Els escriptors valencians no tenen intenció de moralitzar si no satiritzar i ridiculitzar aspectes de la societat amb un joc literari carregat d'enginy.


Jon Andoni Fernández Moyano

Vita Christi Isabel de Villena

 Vita Christi és una narració que tracta sobre la vida de Jesucrist escrita amb el fí d'il·lustrar les monges del seu convent. El 1445 va professar en el Monestir de la Trinitat de les clarisses de València, on seria nomenada abadessa el 1463. L'originalitat de l'obra és que la escriu tota amb la seva imaginació i el seu punt de vista femení. I en volta de escriure sobre la vida de Crist es torna en la historia sobre la Mare de Déu. El llibre comença i acaba amb en naixement de la verge i la seua assumpció al cel. 

  Les autèntiques protagonistes del llibre són les dones. Hi destaquen alguns detalls tradicionalment atribuïts al caràcter femení, com per exemple la coqueteria que es fa palesa en la descripció de la pompa i el luxe.



Andrés Cosín Zamarreño

Vida de Isabel de Villena

Isabel de Villena

Isabel de Villena fou una religiosa i escriptora valenciana del segle XV. Va nàixer probablement a València, el 1430, filla bastarda d'Enrique de Villena. Isabel va viure des de petita en la cort de Maria de Castella, educant-se dins els ambients aventurers que envoltaven Alfons el Magnànim. El 1445 va ingressar en el Monestir de la Trinitat de les clarisses de València, on seria nomenada abadessa el 1463. 

Durant la seua vida religiosa es va guanyar fama de santedat i va reunir al seu voltant un grup d'escriptors que la veneraven. Isabel de Villena és la primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana. Va morir al mateix convent on va residir quaranta-cinc anys, víctima d'una epidèmia que assolà València l'any 1490. 

L'única obra que s'ha conservat d'ella és el Vita Christi, publicat a València el 1497 per l'abadessa que la va succeir.
Diana Sánchez 

El Monestir de la Trinitat o també el Reial Monestir de la Santíssima Trinitat està situa a la vora del riu Túria al seu pas per la ciutat de València,l´horta, al Pais Valencia. És el conjunt conventual més antic de la ciutat que resta habitat, i té gran importància històrica i artística, tant per l'art moble que conserva com per la seua arquitectura.

El va fundar la reina Maria de Castella, que hi està enterrada. També té importància cultural, perquè durant el Segle d´Or Isabel de Villena  fou abadessa i Jaume Roig era el metge del convent.


                                                                                                                     Ángel Sánchez Tarín

A qué atribueixes la manca de reflexió moral en els autors del corrent satíric valenciá ?

         Els escriptors valencians no tenen ninguna intenció moralitzadora sino que volen ridiculitzar i satiritzar els aspectes de la vida quotidiana, aspectes que provoquen humor amb un joc literari carregat d´enginy.



                                                                                     Maria Pilar Villarroya

Exercici 2 dél corrent satíric valencià.

2-Fes un esquema de léstil i dels temes tractats pel corrent satíric valencià.

Léstil:
-es caracteritza per una poesía realista i satírica en un llenguatge planell i col.loquial i pels referents més populars.
-Eren obres de producció col.lectiva, conconcluides con un joc amb recursos expressius déniny amb un joc de paraules i de rimes, paraules de doble sentit...
-Obres que ridiculitzen aspectes de la vida quotidiana amb l'intenció de divertir i fer humor.
Temes: Hi ha tres temes fonamentals:
-Religiós.
-L'amor´s (el sexe, la dona, els comportaments femenins socials...)
-La sátira.
Tots estos retraten la sociotat burgesa valenciana de l'época.
 

                                                              Óscar Bonanad.

Exercici 1 dél corrent satíric valencià.


1-Fes u esquema dels corrents literaris valencians vinculats amb les tertúlies i els certàmens poètics.
Hi ha dos corrents:
1er: Léstil de la valenciana prosa.
-Corrent literari vinculat amb la tertúlia de les aristocrates.
-Gust pel clacissisme i l’estil llatinitzant, artificiós i pompós.
-El maxim representant fou Roís de Corella.
2gon: El corrent satíric valencià.
-Es relacioná amb la tertúlia literaria dels escriptors burgesos.
-Componen poesía religiosa per a participar en els certámens poétics però destacaren sobretot en el conrreu dúna peosía satírica realista.
-Principals representants: Bernat Fenollar, Jaume Gassull i Baltasar Portell.
  

                                                                                           Óscar Bonanad.

diumenge, 19 de maig del 2013

Jaume Roig i la misogínia a l'Espill.


Misogínia a l'Espill


El primer aspecte que s'observa en l'Espill és la seua misogínia constant. En aquest sentit, l'obra s'ha de contextualitzar en el debat que sobre la condició femenina existia a la literatura en llengua vulgar des del segle XIII, amb autors que escrivien a favor de les dones i d'altres que hi escrivien en contra. Autors com Giovanni Boccaccio, Alain Chartier o Bernat Metge també hi van participar. La misogínia és, doncs, un tema literari d'èxit assegurat.
A l' Espill, la misogínia és tan exagerada que havia de provocar per força la rialla en el públic contemporani. I aquesta és la gràcia de l'obra, que està escrita de manera que els seus despropòsits fan riure. L'Espill és una comèdia en el sentit medieval del terme, és a dir, una obra escrita en un llenguatge col·loquial i protagonitzada per personatges de baix nivell que comença malament i que acaba bé. Per escriure la seva obra, Jaume Roig manipula els materials o els textos de manera que en canvia el sentit, algun episodi o alguna paraula, modificacions que el públic contemporani captava i celebrava com una mostra d'habilitat.


Dairén Reolid Agudo


dijous, 16 de maig del 2013

Jaume Roig

Estudia Medicina i Arts i aviat esdevé un metge de prestigi a la seva c¡utat, activitat que compagina amb la pràctica de la lectura i l'escriptura. Casat des del 1443 amb Isabel Pellisser, el matrimoni té sis fills. Amb l'EspillJaume Roig signa una de les obres més importants del segle XV. Segueix la tradició romànica de la narrativa en vers i la tradició misògina de caràcter didàctic i, encara, còmic i alliçonador. L'obra està composta per 16.359 versos apariats a partir dels quals un protagonista narrador es dirigeix a un nebot seu per advertir-lo dels maltractes que ha patit per part de les dones i per aconsellar-li, per tant, que s'allunyi del gènere femení. L'Espill -dividit en un poema introductori, un prefaci i quatre "llibres"- va ser una obra de ressò a l'època i d'aquesta manera se'n van fer tres edicions durant el segle XVI. 

Com a metge, ja a València, ben aviat obté un gran prestigi. L'any 1434 és nomenat examinador de metges, càrrec anual que també ocupa, successivament, els anys 1436, 1440, 1450, 1463, 1466, 1474 i 1477. També exerceix com a metge de la reina Maria de Castella i del rei Joan II, entre 1446 i 1469. I tenim constància de la seva feina en hospitals com l'Hospital d'en Clapers, a partir 1450, o l'Hospital d'en Bou, fins el 1478. Casat, segons consta, des del 1443 amb Isabel Pellisser, ja morta el 1455, d'aquest matrimoni en neixen sis fills, tres nois i tres noies: Gaspar Jeroni, que esdevingué cavaller; el canonge de Terol Jaume Honorat; i Joanot, Elionor, Joana i Violant. Les dues darreres foren monges. Pel seu testament, sabem que Jaume Roigtingué una capacitat econòmica important, amb diverses cases i terrenys a València. 

Jaume Roig també va concórrer, l'any 1474, al concurs literari convocat a València amb el poema "en lahor de la Verge Maria", inclòs en el volum Les trobes en lahors de la Verge Maria. Mor a Benimàmet el 5 d'abril de 1478. 


Guillermo Alite Cerezuela.

Espill, Jaume Roig

Espill és una obra misògina del mestre i escriptor Jaume Roig, escrita al voltant del 1460.

Espill consta d'un prefaci i de altres quatre llibres:

-Prefaci: el narrador fà una declaració de principis étics i estilístics.
-Primer llibre, De sa joventut: el protagonista parla en primera persona i explica la seua infantessa
-Segon llibre, De quan fon casat: narra els fracassos matrimonials del protagonista, primer amb una doncella, després amb una viuda, tercer amb una novícia i finalment amb una beguina.
-Tercer llibre, De la lliçó de Salomó: el protagonista, desesperat per trobar la dona adequada, pretén casar-se amb una parenta seua. Aleshores se li apareix Salomó, el qual profereix una llarga invectiva contra les dones.
-Quart llibre, D'enviudar: el protagonista fa cas a Salomó i comença a viure a València una vida aparada de les dones, pero s'hi reconcilia i en salva dues.


                                                                                            Javi Martínez Muniesa

dimecres, 15 de maig del 2013

14) Canvia els complements en negreta pels pronoms adequats i escriu a continuació quin tipus de complement representa cada pronom.

a) L'home no parava de parlar de futbol a la dependenta. →
C. Reg (en)       CI (li) 
L'home no parava de parlar li'n.

b) M'agrada prendre la cervesa ben freda.M'agrada pendre-la-hi
                                                                             CD (la)          C.C.Modo (hi) 

c) Hui m'he alçat endolorit. → Hui m'hi he alçat.
                            C.C.Modo (hi)

d) Han anat amb els xiquets al circ. → Hi han anat amb els xiquets/ al circ.
                                              CI (hi)                              C.C.LL (hi)

e) Volia convertir la seua filla en una xiqueta prodigi. → Volia convertir-la-hi.
                                  CD (la)                  C.Reg (hi)

f) La mare es queixava reiteradament de la seua filla. → 
                                                                                         C.C.Modo (hi)      C.Reg (en)
La mare se n'hi queixava

g) No gosava parlar amb ell. → No en gosava parlar.
                                                              C.Reg (en)

Diana Sánchez 

PRONOMS FEBLES (FULLES)

12.) Pronoms sense valor sintactic o que s’ometen indegudament. Completa els buits amb el pronom corresponent.

a) El iaio, que és vellet ja no s’hi veu.
b) Hi van anar tots els seus companys, al sopar de la jubilació.
c) Nosaltres no ens n’havíen adonat, dels propòsits del teu cunyat.
d) Jo, la veritat, ja me’l puc imaginar.
e) En aquell pis no hi tocava quasi el sol.
f) De tot i de tots, se´n riu.
g) Per més que intente recordar-ho no hi caic, ara.
h) Voleu anar-vos-en o vos quedeu una miqueta més?
i)  Mentre faig gimnàstica ho aprofite per a escoltar la ràdio.
j) Adéu, ja ens parlarem demà.



                                                                                              Irene Martín López

dilluns, 13 de maig del 2013

LI'L  / SE'L

-Aquest poema és molt difícil li’l llegiré jo i així se’l sabrà de memòria.

-El llibre de Sanchis Guarner no li’l vaig regalar jo, se’l va comprar ell.

-Tenia el plat brut i se’l volia canviar, però li’l vaig canviar jo.

-Volia comprar-se un vestit, se’l va probar i li’l vaig arregla.
 
Eva Rico Revert
Torna a escriure les frases següents substituint els termes destacats en negreta pels pronoms febles corresponents:

a) Quan ells anaven cap al bar, nosaltres tornàvem del bar.
  Quan ells hi anaven, nosaltres hi toràvem.

b) La teua amiga Júlia sempre vesteix horrorosament.
  La teua amiga Júlia sempre hi vesteix.

c)Per favor, pose la cartera damunt la taula.
  Per favor, pose-la-hi

d) Tots els amics patien les conseqüéncies dels seus nervis.
  Tots el amics en patien les conseqüències.

e) Vol traure el llibre de la biblioteca.
  Vol traure-le'n.

f) Frederic s'ha fet soci del club.
   Frederic se n'ha fet.

g) La meua veïna ha decidit traure la xiqueta d'eixa escola.
   La meua veïna ha decidit traure-la'n el curs que ve.

h) El teu company es va tornar de pedra en saber la veritat.
  El teu company s'hi va tornar.

i) Eduard compra sempre la roba de rebaixes.
   Eduard sempre la'n compra.

j) Les xiquetes es rentaven les mans a la pica.
  Les xiquetes se les hi rentaven.

k) Qui sap què ha sigut del bolígraf que hi havia damunt de la meua taula?
  Qui sap què n'ha sigut?


Jon Andoni Fernández Moyano

dimarts, 7 de maig del 2013

Forma dels pronoms febles.

La majoria d'aquests pronoms febles poden presentar fins a quatre formes diferents, segons la posició i la relació amb el verb:

-Forma plena: la consonants va seguida de la vocal.

-Forma reforçada: la vocal va seguida de consonants.

-Forma elidida: només la consonant seguida de l'apòstrof.

-Forma reduïda: només l'apostrof seguit de consonants.

Forma plenaForma reforçadaForma elididaForma reduïda
meemm''m
teett''t
seess''s
loell''l
la-l'-
losels-'ls
les---
neenn''n
ho---
li---
hi---
nosens-'ns
vosus--

                                             
                                                                               Javi Martínez Muniesa
NORMES DELS PRONOMS FEBLES

1. Normes generals

Tots els pronoms febles s’escriuen sempre separats del verb de diverses maneres:
 - Separats: La recordo
 - Apostrofats: L’obria
 - Amb guió: Doneu-me

A més, prenen diferents formes segons si van davant, darrere del verb o si aquest
comença o acaba en vocal o en consonant:
Em dóna // M’ha donat // Va donar-me // Dóna’m
(f. reforçada) (f. elidida) (f. plena) (f. reduïda)

2. Els pronoms proclítics

Els pronoms generalment s’escriuen a davant del verb (proclítics), i van separats o bé
apostrofats.
- Si el verb comença en consonant, el pronom s’escriu separat:
Em dóna, et canses, es recolza, ens divertim, hi vas
(forma reforçada)

- Si el verb comença en vocal, els pronoms EM, EN, ET, ES, LA, EL s’apostrofen:
M’agafa, n’heu venut, t’has cansat, s’encanta, l’hem comprat, hi arriba
(forma elidida)

- El pronom LA davant d’un verb començat en i, hi, u, hu àtones no s’apostrofa:
La utilitza ( però l’usa)
La inflaven ( però l’inflen)

3. Els pronoms enclítics

 Els pronoms s’escriuen darrere del verb (enclítics) quan és un infinitiu, un gerundi o
una forma de l’imperatiu i van separats del verb amb un guió o un apòstrof:
Eixuga’t els cabells // Va donar-li una sorpresa // Fent-ho així no te’n sortiràs

- Si el verb acaba en consonant o diftong el pronom se separa amb un guió i pren la
forma plena (-me, -te, -se, -nos,-vos, -lo, -los, -ne, -hi, -ho):
Va donar-me, compreu-los, mengeu-vos, van donar-nos

- Si el verb acaba en vocal els pronoms EM, ENS, ET, ES, LA, EL, ELS, EN
s’apostrofen, prenent la forma reduïda:
Dóna’m, compra’t, mengi’s, mira’l, troba’ns

4. Combinació de pronoms

 Els pronoms s’apostrofen entre ells o bé amb el verb, i sempre tant a la dreta com es
pugui:
 Te’n vas comprar algun? // Te n´has comprat algun?
Compra-te’n algun!        //  Compra’ns-el!

- Les combinacions LA HI, SE US no s’apostrofen:
No la hi havia vist mai // Se us crema alguna cosa

- En cas de combinació, tots els pronoms es col·loquen davant o darrere el verb, segons
calgui (mai un davant i l’altre al darrere):
Els ho van dir // Digueu-nos-ho

- Els pronoms EM, ET, ES adopten la forma plena (me, te, se) quan són al primer lloc
d’una combinació.
Me la va trencar // Te’ls donaré // Se’n van penedir però... M’ho dóna // S´hi
acosta


Us deixe l'enllaç d'on he tret açó perquè val molt la pena. També posa quan usar cadascún dels pronoms febles. Espere que us agrade.
http://blocs.cpnl.cat/divendresvespre3/files/2013/01/Febles.pdf


PABLO GIL VALLS
PRONOMS FEBLES:

1- Procure no deixar-se l'abric.   Deixar-se'l
2-Ningú vol veure's els defectes.   Veure-se'ls.
3-S'ha ofés a elles.   Se les ha ofeses.
4-Es va escapar una cosa a ell.   Se li'n va escapar una.
5-No valdran creure allò.   S'ho voldran creure.
6-Volia desfer-se d'aquella carta.   Desfer-se'n.
7- No va voler quedar-se a dinar.   Quedar-s'hi.
8- No es coneix l'hivern en aquell país.   Se l'hi coneix.
9-Ella vol subcriure's a la revista.   Subcriure-s'hi.
10- Molts s'apartaven d'aquella casa.   Se n'apartaven.
11-No volen donar el permís a mi.   Donar-me'l/ me'l volen donar.
12-Vindran a pintar-me la porta.   Pintar-me-la.
13- no m'han demanat l'autoriztació.   Me l'han demanada.
14- Jo apunte a mi quatre punts.   Me'n apunte.
15-Poseu fàcils els problemes a nosaltres.   Poseu-los-els.
16-Cobra a nosaltres la factura.   Cobra'ns-la.
17-Busqueu a nosaltres per la selva.   Ens hi busqueu/ Busqueu-nos-hi.
18-Tu creus saber totes les coses.   Te les creus.
19-No hauries de riure't d'ell.   Riure-te'n.
20-Posa't sucre a la llet.   Posa-te-n'hi.




                                                       Laura Rivero Gimeno.

Correcció del Pronoms febles// Pàg. 185 Activitat 1

Procure no deixar-se l'abric. ---> Procure no deixar-se'l.
                              CD/EL

Ningú vol veure's els defectes. ---> Ningú vol veure-se'ls.
                             CD/ELS

S'ha ofés a elles. ---> Se les ha ofeses.
              CD/LES

Es va escapar una cosa a ell. ---> Se li'n va escapar.
                      CD/EN CI/LI

No es valdràn creure allò. ---> No s'ho voldràn creure.
                              CD/HO

Volia desfer-se d'aquella carta. ---> Volia desfer-se'n
                            CD/EN

No va voler quedar-se a dinar. ---> No va voler quedar-s'hi.
                                CR/HI

No es coneix l'hivern en aquell país. ---> No se l'hi coneix.
                    CD/EL CC/HI

Ella vol suscriure's a la revista. ---> Ella vol sucriures-hi.
                            CR/HI

Molts s'apartaven d'aquella casa. ---> Molts se n'apartaven.
                           CR/EN

No volen donar el permís a mí. ---> No me'l volen donar.
                       CD/EL    CI/ME

Vindran a pintar-me la porta. ---> Em vindran a pintar-me-la.
                              CD/LA

No m'han demanat l'autorització. ---> No me l'han demanda.
                               CD/LA

Jo apunte a mi cuatre punts. ---> Jo me'n apunte cuatre.
             CI/ME       CD/EN

Poseu fàcils els problemes a nosaltres. ---> Poseu-nos-els fàcils.
                    CD/ELS        CI/NOS

Cobra a nosaltres la factura. ---> Cobra'ns-la.
           CI/NOS     CD/LA

Busqueu a nosaltres per la selva. ---> Busqueu-nos-hi.
              CI/NOS      CC/HI

Tu creus saber totes les coses. ---> Te les creus saber totes.
CI/TE                       CD/LES

No hauries de riure't d'ell. ---> No te n'hauries de riuret.
                            CD/EN

Posat sucre a la llet. ---> Posa-te-n'hi.
      CD/EN CI/HI

Han de respondre la pregunta a nosaltres. ---> Us l'han de respondre.
                            CD/LA      CI/NOS

Ell hauria de pagar a vosaltres molts favors. ---> Ell us m'hauria de pagar.
                            CI/VOS      CD/EN

No us molesteu a telefonar. ---> No us hi molesteu.
                          CR/HI

Estan acostumant a vosaltres als vicis. ---> Us hi estan acostumant.
                           CI/VOS     CD/HI

Jo donaré a ell el llibre. ---> Jo li'l donaré.
             CI/LI CD/EL

Jo compre la nina a la nena. ---> Jo li la compre.
               CD/LA CI/LI

Ella deia els apunts a la seua amiga. ---> Ella li'ls deia.
             CD/ELS     CI/LI

Joan pregunta les notes a la profesora. ---> Joan li les pregunta.
                     CD/LES CI/LI

Pinta els quadres de colors vius. ---> Pinta'ls-hi.
         CD/ELS      CCM/HI

Aviseu a ells del perill. ---> Aviseu-los-en.
       CI/LOS CD/EN

Espera a mi a la plaça. ---> Espera-m'hi
       CI/ME CD/EN

Tu no haures d'estar al sol. ---> No t'hi hauries d'estar.
CI/TE                     CC/HI

No t'emportes la clau. ---> No te l'emportes.
                     CD/LA



Jon Andoni Fernández Moyano

PRONOMS FEBLES

2.) Completa els buits amb les formes dels pronoms àtons adients:

  • Arribaren tres persones? No, n’arribaren quatre.
  • T’ha explicat aixó, o no t’ho han explicat?
  • Tens prou pa? Si, en tinc prou.
  • La casa no era nova, però s’hi mantenia.
  • Véns de Castelló? Si, en vinc.
  • Avui vaig a València, i demà també hi aniré.
  • Toni treballa com una màquina, i tu també hi treballes…!
  • Escrius bé o no hi escrius?
  • L’astronauta s’allunyava de la terra: veloçment se n’allunyava.
  • Vius encara en Gandia, o ja no hi vius?
  • Tots pensaven en la pel·lícula: tots hi rumiaven encara.
  • Vingué molt cansat, o no hi vingué?
  • Li agrada molt la platja: hi viu tot l’any.



                                                                        Irene Matín López

dilluns, 6 de maig del 2013

Pronoms Febles.


Correcció de Pronoms Febles.



L) Dien  a tu     allò que vols oir.       -T'ho diuen.
           CI-Et      CD - Ho.

M) Demana a ell  el que et calga.     -Demana-li-ho. / -Li ho demana.
                CI-Li   CD- Ho.

N) Jo sóc amiga seua.                     -Jo ho sóc.
               CD- Ho.

O) El cotxe es nou.                          -El cotxe ho és.
                    CD-Ho.





                                                                                               
                                                                                 Dairén Reolid Agudo.


ACTIVITATS DE PRONOMS


g) Deixa els cotxes a ells. (Els cotxes: CD det Masc. Pl. > Els; a ells: CI Pl. >Els) 
   Els els deixa/ Deixa’ls-els
h) Podríeu deixar a ells un rellotge. (A ells: CI Pl. > els; Un rellotge: CD indet Masc. Sing. > en)
   Els en podrieu deixar/ Podrieu deixar-los-en
i) Dóna aigua a ells. ( Aigua: CD indet> en; A ells: CI Pl. > els )
   Els en dóna/ Dóna’ls-en
j) Fieu la compra als veïns. (La compra: CD det Fem. Sing. > la; Als veïns: CI Pl. >els)
   Fieu-los-la.
k) Posa pa a taula als convidats. ( Pa: CD indet> en; a la taula: CCLL> hi; als convidats: CI Pl. > els)
   Posa’ls-n’hi
l) Diuen a tu allò que vols dir. ( A tu: 2ªp. Sing. > et; Allò que vols dir: Orac. Sub. > ho)
   T’ho diuen.

Eva Rico Revert
1. Substitueix els sintagmes subratllats per pronoms àtons. Consulta les funcions sintàctiques en la pàgina següent.

a) No t’emportes la clau. →  No te l'importes.
                               CD det La

b) Colliu a vosaltres les taronges. → Us – les – colliu / Colliu – vos – les.
                        CI Us           CD det f p Les

c) Demà abonaré la factura a vosaltres. → Demà us l’abonaré.
                                 CD det f s La       CI Us

d) La mare crida a vosaltres pel megàfon. → La mare us hi crida.
                                            CI Us         CRV Hi

e) Dóna aigua a ella. → Dóna-li'n. 
                        CD En     CI Li
f) Demana el cotxe a ells. → Demana’ls – el / Els el demana.
                             CD Els    CI Els
Diana Sánchez

dissabte, 4 de maig del 2013

Activitats de pronoms febles

Açi hi ha unes activitats molt bé i didàctiques per a practicar els pronoms febles i preparar-se per a l´examen              


 Activitat 7

Aquesta activitat treballa els diferents pronoms que poden substituir el complement directe.


 Activitat 8

Cal substituir els complements directes d'algunes oracions pel pronom corresponent.


 Activitat 9

En aquesta activitat es practiquen els pronoms de complement indirecte.


 Activitat 10

Aquesta activitat proposa practicar la distinció entre els pronoms elho i lo. En alguns casos aquests pronoms de complement directe (el determinat masculí singular i el neutre) es confonen.


 Activitat 11

Cal substituir els complements circumstancials de lloc i complements de règim i locatius d'algunes frases pels pronoms en o hi.


 Activitat 12

Activitat de pràctica dels pronoms que substitueixen els atributs o predicats nominals.


 Activitat 13

Activitat de pràctica global. Cal substituir diferents funcions sintàctiques amb el pronom corresponent.


 Activitat 14

Activitat de pràctica global. Cal substituir diferents funcions sintàctiques amb el pronom corresponent.




JAIRO EMILIANO BERMÚDEZ BAKER

Pronoms Febles


Itineraris d'aprenentatge. Suficiència. de complement directe.
directe definit
el, la, els, les
compro el llibre
compro aquesta revista
compro els teus còmics
compro les taronges
el compro
la compro
els compro
les compro
directe indefinit
en
llegeixo documents
llegeixo molts documents
llegeixo tres documents
en llegeixo
en llegeixo molts
en llegeixo tres
directe neutre
ho
penso això 
penso el que et vaig dir
ho penso
ho penso
Itineraris d'aprenentatge. Suficiència. de complement indirecte.
3a persona singular
li
compro el llibre al meu germà
compro el llibre a la meva germana
li compro el llibre
li compro el llibre
3a persona plural
els
compro el llibre als meus amics
compro el llibre a les meves amigues
els compro el llibre
els compro el llibre
Observa que utilitzem el mateix pronom tant si el gènere del complement indirecte és masculí com si és femení.
Itineraris d'aprenentatge. Suficiència. de complement circumstancial de lloc i de complement de règim.
introduït per les preposicions a, en, per, amb...
hi
compro al mercat
penso en tu
hi compro
hi penso
introduït per la preposició de
en
vinc de l'aeroport
parlen de sistemes operatius
en vinc
en parlen
El complement circumstancial de manera se substitueix sempre pel pronom hi, encara que estigui introduït per la preposició de.
Camina tranquil·lament.Treballa de pressa.
Hi camina.
Hi treballa
.
Itineraris d'aprenentatge. Suficiència. de predicat nominal o atribut.
atribut determinat
(verb ser determinat)
el, la, elsles
Aquell és el metge?
Són les teves cosines?
Sí que l'és!
I tant que les són!
atribut indeterminat
ho
La seva cap és eficaç
Avui estem cansats
La seva cap ho és
Avui ho estem
atribut emfàtic (introduït per la preposició de)
en
Que n'ets, de pesada!





JAIRO EMILIANO BERMÚDEZ BAKER