Els Almogàvers

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la Corona d'Aragó i a la Corona de Castella (on també s'anomenaven Peones) durant l'edat mitjana, entre els segles XII i XV. A la Corona de Castella la seva organització interna fou regulada i codificada pel rei Alfons X de Castella en les Siete Partidas. El seu protagonisme històric l'aconseguiren un cop finalitzat el període de conquesta dels emirats islàmics peninsulars. Davant del problema per desmobilitzar-los i reintegrar-los a la vida civil, foren reclutats per formar la Companyia Catalana d'Orient i van participar en la Guerra de Sicília al servei del rei Frederic II de Sicília. En aquella època eren coneguts per la seva habilitat i agressivitat en la batalla. En terra enemiga, vivien del saqueig, però en temps de pau acostumaven a causar problemes saquejant la població pagesa.

Claudia, Maria, Paula i Begoña

Joanot i Tirant. Lletres i batalles (2/3)

En primer lloc, el vídeo parla de la catedral de Santa Sofia a Constantinoble, aquesta catedral té 1500 anys de història, la qual Joanot Martorell tria com a escenari d’amor i de mort en el Tirant lo Blanc.

La catedral posseeix un mosaic què li va servir a Martorell per retractar els personatges de la família reial, amb una hermosísima emperadriu, de cabells rossos, ulls blaus i amb dues llargues trenes i un rei seriós i barbut.

Hui dia encara es duen a terme cerimònies d’aquella època, s’oficien en grec clàssic on la realitat i la ficció del Tirant ens ajuden a contar la història.

A continuació, parlen de la importància que li va donar Miguel de Cervantes al seu llibre “Don Quixot de la Manxa” on comenta que el Tirant és el millor llibre del món ja que els cavallers “comen, duermen y hacen testamento” I resalten que provablement el Quixot no haguera existit sense un Tirant lo Blanc.

Finalment comenten la situació exuberant de la València d’aquella època on destaquen que és una de les cuitats més importants d’ Europa i conten la biografia de Joanot Martorell que ja hem vist a “Les cendres del cavallers” i com va influir el seu viatge a Londres a l’hora d’ escriure el Tirant.

Mar, Ana, Laura, Irene i Raquel

3. A partir dels arguments de totes dues novel·les, assenyala les semblances existents entre els fets del Tirant i del Curial.

En general, totes dues novel·les presenten una història d´amor i d´armes, però una història que abandona el món de la ficció per deixar pas als fets reals contemporanis (en amdues obres apareixen episodis històrics d´aquella època). Ésa dir, tant en el Tirant com en el Curial predominen dos elements: els episodis amorosos i les aventures caballeresques o militars, però sempre plantejats des d´una perspectiva realista i versemblant. Una altra semblanÇa  entre aquestes dues novel·les la podem trobar en els protagonistes, Tirant i Curial, els quals experimenten un ascens social i econòmic gracies al valor i habilitat que demostren en els fets d´armes. Tant l´autor del Tirant com el del Curial l´esquema de la biografia cavalleresca i mostren l´itinerari formatiu del caveller, que ara lluita no tant pels ideals medievals com els ideals burgesos.   

4. Per què han estat qualificades com a novel·les burgeses?

Tant el Tirant com el Curial han estat considerades com a novel·les burgeses perquè representen un abandó del ideals medievals de l´ascetisme i la fe per un clar esperit burgés: el gust pels plaers, la ironia i l´escepticisme. Així doncs, totes dues novel·les palesen el procés de gestació d´un heroi: Tirant i Curial des d´un origen humil, aconsegueixen l´honor i la fama propis d´un cavaller valerós, però també l´ascens social i econòmic. Els fets d´armes, o siga les cavalleries, tant de Curial com de Tirant tenen un sentit més pragmàtic: fer mèrits per aconseguir l´ascens social i, en conseqüència, casar-se amb dames nobles, la qual cosa representa un trencament amb les normes de la “ cortesia” .

5. Quines semblances i quines diferències hi ha entre el Curial i el Tirant?

Quant a semblances, vegeu activitat núm. 3. Entre les diferències principals cal senyalar: 

-Una major presencia de l´humor i la ironia en el Tirant.

- El tractament diferent de l´amor. Així en el Tirant podem trobar diferents manifestacions d´amor (lesbianisme, fetitxisme, adulteri, etc) que, de vegades, apareixen envoltat d´escenes plenes de sensualitat i erotisme.

- La combinació en el Tirant de dos estils: d´una banda, hi trobem l´estil culte i retòric, i, d´altra l´estil col·loquial que permet el diàleg viu i àgil dels personatges. Mentre que elCurial es caracteritza per l´absència de recargolament estilístic, ja que el llenguatge és poc elaborat i abunden les expressions senzilles i vives de l´època.

6. Indica quines diferències hi ha entre l´amor cortés i el concepte d´amor que apareix en aquestes novel·les.

En general, el Tirant i el Curial reflecteixen una concepció d´amor ben diferent de l´amor cortés que solíem trobar en la lírica dels trobadors i dels seus continuadors. Front al tractament refinat, espiritual o idealitzat dels elements amorosos en la narrativa medieval, en el Curial, però sobretot en el Tirant, l´element sentimental i eròtic apareix tractat de manera real i explícita. Cal assenyalar, però, que aquelles escenes amoroses plenes de sensualitat i erotisme mai arriben a considerar-se pornogràfiques perquè l´autor hi adopta una actitut irònica i humorista.      

Alex Rus, Raquel Morales, Fran Cebrian, Iulia i Alex Ortiz

Tirant lo Blanc

Us deixem la correció dels exercicis de Tirant lo Blanc

-Explica tot allò que sàpigues del protagonista Tirant.

El protagonista del Tirana és un cavaller que,gràcies als seus éxits en els combats cavallerescos pel seu valor i enginy, aconsegueix el grau de capità general. Així doncs, Tirant, més que un cavaller, és un militar, un capità, un estrateg que guanya els batallis perquè els prepara intel•ligentment. La decisió i el valor que te en la batalla, però contrasta amb la timidesa i la inexperiència que demostra davant els dons, sobretot en els escenes amoroses.

Cap a la fi de l’obra, Tirant allibera l’imperi grec dels turcs i és casa amb Carmesina. Però el nostre heroi, tot just quan ha atés la dignitat de Cèsar de l’imperi, emmalateix i mor d’una pulmonia.

Tirant, com la resta de personatgrs de la novella•la, presenta una psicologia complexa i canviant i, a més, per ser un heroi de carn i ossos es’ns mostra exposar als circumstàncies més comunes de la vida quotidiana: perills, ferides, enguanys, malalties, etc. En definitiva, Tirant és un heroi modern per la seua dimensió humana.

D’altra banda, calç assenyalar que per a crear el personatge de Tirant, Joanot Martorell s’inspirà en diversos cavallers històrics, reals, entre els quals destaca la figura de Roger de Flor.

-Descriu els principal personatges femenins que apareixen en el Tirant.

• La princesa Carmesina, que és casa amb Tirant en matrimoni secret, és un dels personatges que menys evoluciona al llarg de la novella•la. La jove donzella, només te catorze anys, s’aferra a la idea de preservar la seua virginitat, davant la passió amorosa i els desitjos del cavaller Tirant.

• Plaerdemavida, la donzella de la princesa, és maliciosa, simpàtica i desvergonyida. Al llarg de la novella•la actua de mitjançera dels amor entre Carmesina i Tirant, i instiga els episodis eròtics.

• La Vídua Reposada, dida de Carmesina, tot i la seua moralitat, s’enamora de Tirant i acaba suïdant-es.

• L’emperadriu, un dels personatges femenis més complexos psicologicament, comet un adulteri amb el jove Hipòlit. 

Els personatges més importants del Tirant el Blanc tenen un tractament psicològic modern, semblen de carn i ossos, evolucionin i tenen canvis de caràcter al llarg de la novella•la.

-Per què el Tirana és considerat com una novella•la cavalleresca?
El Tirant és considera com una novella•la cavalleresca, és a dir, allunyada de la novella•la de cavalleries anterior, perquè l’autor prescindeix d’elements meravellosos o fantàstics, els personatges lluiten amb força i valor però sempre dintre d’una mesura humana, els geografies són conegudes i està ambientada en una èpoda propera. En resum, el realisme i la versemblança és allò que permet considerar el Tirant com una novella•la cavalleresca.

-Tant el Tirant com el Curial representin el naixement de la novella•la moderna. Per què?
En general, tant el Tirant com el Curial no és podin considerar com a novell•els de cavalleries convencionals. Totes dues obris representin el naixement de la novella•la moderna, ja que suposen una evolució respecte dels novella•els artúriques francesos i de la novella•la de cavalleries de l’època immediatament anterior, és a dir, representin un trencament respecte de la narrativa anterior. El Tirant, encara més que el Curial, reflecteix l’abandó dels ideals medievals (religió i cavalleria), i l’assumpció dels ideals i burgesos (plaer, humor, etc). Ambdues novell•els és caracteritzen, doncs, pel realisme i la versemblança, i, per tant, per l’absència d’elements meravellosos i fantàstics. A mès, els protagonistes, Tirant i Curial, destaquin pel seu valor i força, però sempre dins el límits humans; els accions transcorren en èpoques properes i en geografies conegudes i identificables. D’altra banda, els personatges més destacats de totes dues novella•els tenen un tractamen psicològic modern, perquè són de carn i ossos, amb evolucions i canvis de caràcter al llarg de la història. 
Un altre signe de modernitat són els escenes de la vida diària, en els quals els personatges actuen amb tota senzillesa i esporaneïtat. Així mateix, la sensualitat i l’erotisme solen impregnar molts passatges del Tirant, com a conseqüència d’una filosofia vitalista. A més, l’humor i la ironia, una altra novetat, solen envoltat els escenes amoroses.

Edith Santibáñez i Irene Bermúdez

Novel.les de cavallers

Els llibres de cavalleries
-Presència d'elements meravellosços i invesemblants (gegants, dracs...).
-Protagonistes amb una força desmesurada.
-Situen l'acció en terres llunyanes i exòtiques.
-L'acció se situa en  un temps remot.

Les novel.les cavalleresques
-No hi figuren elements meravellosos.
-Els protagonistes són forts i valents, però dins d'una mesura humana (amb qualitats i defectes).
-Els llocs són localitzables (Anglaterra, Nord d'Àfrica...).
-Els fets se situen en una època immediata al temps d'escriptura de la novel.la.

En català, tenim dues novel.les cavalleresques importants: El Tirant lo Blanc, i el Curial e Güelfa (novel.la anònima), que són alhora novel.les d'amor i de guerres, novel.les d'aventures i psicològiques, amb descripcions detallades desl costums de l'època.


        

María, Claudia, Begoña i Paula.

Ací teniu les solucions a alguns dels exercicis sobre la prosa del XV. Esperem que siguen d'ajuda.




- Caracterització general dels personatges del Curial.

Curial hi apareix com un jove humir que és anomenat cavaller per les seues gestes cavalleresques. Però és un heroi que presenta trets humans, un heroi de carn i ossos, amb una gran força moral. A més, presenta una personalitat canviant i complexa. D'una banda, en les batalles mostra un valor i una força dins els límits humans. D'altra, en els episodis amorosos es mostra tímid davant les dones.

Güelfa és una bella donzella, jove i vídua, que s'enamora de Curial i que es retira en un convent de monges perquè se sent presa de l'engany i de la gelosia. Però, finalment, aconsegueix l'amor de Curial, amb qui es casa.

En el Curial apareixen també diversos personatges reals, element que dóna versemblança a l'acció (Pere el Gran, l'infant Enric de Castella, fill d'Alfons X el Savi, o cavallers catalans, amics fidels de Curial, com ara Galceran de Mediona, Dalmau d'Oluja i el seu germà Roger d'Oluja).

- Curial, que se sent més atret per Laquesis i Càmar, les rebutja a favor de Güelfa, de qui sembla que estiga menys enamorat. Tracta de justificar la seua actitud.
Al llarg de la novel·la són diverses les dames que estimen Curial, però el nostre heroi decideix quedar-se amb Güelfa, ja que aquesta el va encoratjar perquè es féra cavaller, cosa que en aquella època resultava un mitjà d'ascens social i econòmic.


- Hi ha elements trobadorescos en el Curial? Explica'ls i posa'n exemples.
En el Curial el tema amorós es planteja des d'una perspectiva trobadoresca: Curial es mostra com a vassall, Güelfa és la senyora, i apareixen una sèrie de maldients o lausengiers que envolten la relació dels protagonistes i que tracten de convéncer Güelfa de la infidelitat del nostre heroi. Hi ha, però, un element que cal tenir en compte. l'ascensió social de Curial, la qual va determinada pels diners i la posició social, i no per l'afany d'atényer una sèrie de 


- Quins elements realistes apareixen en el Curial?
Curial, en les aventures cavalleresques, és un heroi dins el límits humans, i, a més, mostra en tot moment una psicologia canviant i complexa.
Localització històrica i geogràfica: les accions transcorren durant la guerra contra França a finals del s. XIII i en una geografia coneguda.
Els ambients i les situacions són descrits amb realisme i versemblança.
La novel·la presenta personatges reals: Pere el Gran, l'infant Enric de Castella, diversos cavallers catalans de l'època, etc. Hi apareixen també abundants descripcions que doten d'un major realisme els personatges.


- En quina mesura la biografia de Joanot Martorell influí en la temàtica del Tirant?
D'una banda, el viatge que féu a Londres Joanot Martorell li va permetre de conéixer una narració anglonormanda del s. XIII que trobem en els primers capítols del Tirant, en concret en el relat titulat Guillem de Varoic. D'altra, el nostre escriptor fou també un cavaller bregós que intervingué en diversos conflictes cavallerescos i que segurament li serviren de matèria per a la seua obra.


Laura G., Eva, MªIsabel i Lucia

La llengua de la Cancelleria Reial

La poderosa influència de la Cancelleria Reial tendeix a eliminar de la llengua escrita tots aquells elements considerats dialectals. Exemples són la iodització ("paia" per palla), incoatius en -ISC ("partisc" per partesc), oscil·lacions en la representació de vocal llarga llatina ("cadana" per cadena) i de la monoftongació d'una UA ("cotre" per quatre), elements arcaïtzants com l'article salat o sonores intervocàliques esdevingudes finals ("amig" per amic) o el diftong AU primari ("llaurer" per llorer), i també s'eliminen elements excessivament innovadors com la monoftongació d'EI ("fet" per feit), vocalització de la desinència verbal -TS ("anau" per anats), perfets febles ("vingueren" per vengren), etc.

La Cancelleria tractà de trobar la uniformat lingüística en la prosa catalana, sens dubte prenent el model del dialecte barceloní, el qual era per tots els escriptors com una mena de forma supradialectal d'expressar-se en prosa. Degut a la poca matisació dialectal dels grans escriptors medievals, aquest model s'anà imposant a tot aquell que volia escriure d'una manera culta i prestigiosa.

Claudia, Maria, Paula i Begoña

Joanot i Tirant, lletres i batalles (part 1/3)

http://youtu.be/H8mQ529xKWg
Aquest documental comença descrivint a Tirant com un cavaller implacable i generós, humil i seductor, el millor cavaller de tots els temps. Va vivir molts anys en altre cos i en altra ment una vida plena de lletres i batalles
La part inmortal de Constantinoble estava a punt de caure per culpa del turcs. Quan arrivà Tirant, Constantinoble ja no existeix, era conquerit pels turcs, encara que per a ell, el somni de Constantinoble estava viu.

Ens mostren imatges de l'actual Istambul que va ser la Nova York del segle XV.

En la defensa de Constantinoble a l'any 1453, els catalans, els aragonesos, els valencians i els castellans van tindre un paper prou important. En el video están les imatges del palau on aquests van donar la seua vida.

També queda la muralla de Teodosi. Tenia unes muralles que unien la bellesa a l'eficàcia. Portes, torres i murs que van resistir tots els atacs i les embestides, i va ser escenari testimoni de les batalles de les grans batalles de Tirant contra els turcs.

Constantinoble va donar la glòria i l'amor a Tirant, la princesa Carmesina li va fer perdre el sentit. Mai havia sentit els sentiments amorosos fins que va conèixer a Carmesina. Tenia un atractiu sexual fort, era seductora.

Al segle XV es destapava el que era la festa del sexe, la obra de martorell és un icona en aquest sentit ja que acull tots els elements del qual el segle XV feia interessar de la relació de l'home amb la dona aplicada sobretot a la sexualitat.
El tirant té una intenció de fer una ofensa de les formes nobles de vida i la cultura. És un discurs sobre l'amor, sobre les qüestions amoroses.

Entre totes les dones una, Carmesina, a la qui li declara el seu amor. Tirant li va comprar un espill a Carmesina, i quan se'l va donar, a ella li semblava un retrat, ell li va dir que agafara l'espill i que la dona que veuria seria l'afortunada. Ella el va agafar i va anar a la seva cambra on va començar a ballar per tota l'habitació. 
Ací acava la primera part del documental: Joanot i Tirant, lletres i batalles.
Claudia, Maria, Begoña i Paula

TIRANT LO BLANC (personatges)

Els personatges més importants de la novel·la

Tirant lo blanc: un gran cavaller, valent, fort i molt hàbil amb les armes, que planta cara a les situacions més arriscades i perilloses, lluitant a les batalles amb enginy i justícia. És un personatge molt amable i educat, que defensa uns ideals concrets i defensa el seu honor amb totes les seves forces. Però en el terreny amorós es mostra bastant tímid i vulnerable, i sovint aquest enamorament li porta conseqüències a la seva pròpia vida.

Carmesina: és un personatge d’una gran bellesa amb un sol objectiu, conservar la seva virginitat. Té una bellesa singular , amb la qual Tirant es va enamorar completament d’ella, però de vegades es deixa endur molt facilment per les influències dels altres.

Diafebus: és un cavaller culte prestigiós i fidel. És amic íntim de Tirant i el seu propi cosí, company d’armes. Es va casar amb Estefania, filla del duc de Macedònia.

Estefania: donzella de Carmesina i íntima amiga, esposa de Diafebus.

Emperador: és l’amo de l’Imperi de Constantinoble. Home molt culte i educat, que es preocupa pels problemes de la cort, però no se’n adona del què passa al seu voltant i acaba morint de pena per Tirant i Carmesina.

Emperadriu: és una persona molt noble i honesta, molt respetuosa amb la gent i molt amable en uns certs àmbits, ja que amaga al seu marit la seva relació amorosa amb Hipòlit.

Hipòlit: és un personatge bastant insegur amb si mateix, jove, però sense gaire experiència i s’expressa amb un llenguatge culte i ben refinat. Ell mateix va ser qui va declarar el seu amor a l’Emperadriu.

Plaerdemavida: és amiga de la princesa Carmesina i també la seva donzella. És una persona molt intel·ligent i sincera, que fa tot el possible per ajudar a Tirant  en les arts de seducció, per atreure a Carmesina.

Viuda Reposada: és una persona odiosa, ja que intenta fer impossibles els amors de Tirant amb Carmesina, perquè està enamorada d’ell, i intenta distenciar-los amb enganys.

María, Claudia, Begoña i Paula

Batalla final de Tirant lo Blanc

                                                                Tirant lo Blanc

Raquel Morales, Alejandro Ortiz, Iulia Tudor, Fran Cebrian, Alejandro Rus

LA MODERNITAT DE L'OBRA TIRANT LO BLANC

Tirant lo Blanc és la primera novel·la dins de la literatura universal on apareix un heroi de ficció de "carn i ossos". És a dir, personatges quotidians, amb sentiments i defectes.
L'obra és el resultat de la suma de moltes novel·les amb més o menys entitat pròpia cadascun. Es pot parlar, doncs, d'un cert fragmentarisme estructural que no afecta el sentit unitari de la novel·la. I, de la mateixa manera, podem parlar del trencament que el Tirant representa respecte de la narrativa anterior. Suposa l'abandó definitiu dels ideals medievals  i l'apropiació ràpida dels ideals burgesos, per la qual cosa no podem considerar Tirant lo Blanc un llibre de cavalleries convencional.

En el Tirant la cavalleria ha entrat en crisi. To solemne i oratori, llargs parlaments retòrics, lamentacions, intercanvis de preguntes i respostes, etc. Contràriament, l'ideari burgués hi és expressat en un to col·loquial, dinàmic i mordaç (ironia, comparacions...) que dóna als lectors la pauta de comportament (la psicologia) dels personatges.

El final és també modern, ben lluny de la felicitat artificiosa dels contes de fades o de les proeses divines dels herois èpics: Tirant mort d'una malaltia, fita gens honorable. El seu màxim rival, Hipòlit, és l'únic que sobreviu i prospera, amb un missatge final pessimista que contrasta amb el to satíric i festiu de tota l'obra i que recorda que tots els personatges són humans i per tant mortals, i que la vida real no sempre és justa.

http://mural.uv.es/ecava/historia.html


Edith Santibañez i Irene Bermúdez

LA MORT DE L’IDEAL CAVALLERESC EN LA TARDOR DE L’EDAT MITJANA

 

Als territoris de la Corona d’Aragó, com a la major part dels estats de

l’Occident cristià, el segle XV fou, en general, una etapa de recuperació

després de la gran crisi provocada en tots els àmbits i esferes de la societat

medieval, des de l’econòmica a la ideològica, i  de la pagesia a la noblesa,

per la pesta negra de 1348 i els seus rebrots posteriors. La mort d’una gran

part de la població obligà a replantejar moltes coses, i acabà generant una

societat que, tot i que va mantenir l’essència d’aquell complicat sistema

d’organització social que fou el feudalisme, hagué de portar a terme

profundes adaptacions del vell ordenament a les noves realitats. Al cim de la

piràmide social continuaven estant els nobles i els cavallers (dues categories

socials que, tot i que sovint es confonen, no eren exactament el mateix) junt

amb les jerarquies de l’Església catòlica, la institució que, a més de ser la

major propietària de béns immobles i, en conseqüència, la que percebia la

major part de les rendes que pagaven els sectors productius d’aquella

societat als estaments privilegiats, controlava també el seu imaginari

col·lectiu, és a dir, les categories i estructures mentals a través de les quals

els homes medievals percebien el món en el que vivien.

Tanmateix, la caiguda demogràfica havia afectat fortament el nivell

dels ingressos senyorials, i mentre que els grans nobles aconseguien de

salvar-se gràcies als beneficis derivats de la seua proximitat al poder dels

sobirans, els estrats inferiors de l’estament laic privilegiat, i particularment el

dels cavallers i els donzells de minsos patrimonis, ho anaven a passar molt

malament, posats com estaven entre l’opció d’haver de continuar vivint com

a senyors, és a dir, fent despeses sumptuàries que, en una societat

articulada sobre el llenguatge de l’ostentació de les formes i les aparences,

resultava imprescindible si es volia mantenir la consideració social que estenia, i la 

caiguda radical d’uns ingressos que ja abans els resultaven força

justos. La crisi de la baixa noblesa i la cavalleria, estava, doncs, ben servida.

Nogensmenys, mentre que aquest grup social passava per les seves

hores més baixes, els burgesos de les ciutats, amb una economia assentada

sobre els intercanvis comercials internacionals i les activitats bancàries, van

esquivar molt millor la crisi econòmica i van continuar enriquint-se. La seua

riquesa els portaria al front de les institucions municipals i, per tant a un

poder polític que els ajudava a continuar enriquint-se. Tot i això, el prestigi

de la seua condició social no era tan elevat com el dels cavallers i nobles, i la

coincidència d’interessos entre uns cavallers sobrats de prestigi però mancats

de diners i uns burgesos sobrats de diners als quals només els mancava el

prestigi per tal de culminar el seu procés d’ascens social, accelerà la

tendència a la fusió progressiva (per via dels matrimonis concertats) entre

ambdós grups, de manera que es culminava la creació d’un nou sector social

de tipus mixt, que és el que hom anomena el patriciat urbà.

D’aquesta manera, la societat urbana d’aquesta -en paraules de

Huizinga- tardor de l’edat mitjana a ciutats com Barcelona o València és

“l’univers dels prohoms”, o el que és el mateix, una societat controlada per

un grup social que continua fonamentant el seu prestigi en el codi de valors

heretat dels segles anteriors, i que, per això mateix, viu obsessionat per

l’obtenció i l’ostentació pública del cingle militar (el símbol de la condició

cavalleresca), però que ja no viu de la guerra, sinó dels seus negocis precapitalistes. 

Si no tenim ben present la crisi derivada d’aquest xoc brutal,

difícilment podrem arribar a copsar veritablement el personatge de Tirant lo

Blanc i la seua història, la de l’últim cavaller, ple dels ideals més nobles que,

quan tracten de ser portats a la pràctica, fracassen estrepitosament, mentre

triomfen aquells personatges d’ideals no tan elevats però que viuen amb els

peus més sobre la terra. La història de Tirant només podia haver estat

escrita pel seu autor, un cavaller que a la segona meitat del segle XV, quan encara 

estava fresc en la memòria l’impacte dramàtic causat en la cristiandat

occidental per  la caiguda de Constatinoble en mans dels turcs l’any 1453,

percebia l’ocàs indeturable d’un codi de valors i d’un sistema de vida que se li

escapava entre els dits. El canvi imaginari del final del drama de l’Imperi

d’orient, salvat en el darrer moment per la intervenció d’un cavaller errant

d’ideals tradicionals, és el darrer tribut a una institució que agonitzava; la

ridícula mort de l’heroi i l’heroïna, i el fet que siguen l’emperadriu i el seu

amant Hipòlit, els dos antiherois, els que acaben governant l’Imperi, el

reconeixement de l’amarga lliçó que havia hagut d’aprendre l’autor: no són

els més nobles sinó els més hàbils els que acaben guanyant.

Ana García, Mar Escusa, Raquel Pérez, Irene Alcaina i Laura Villalba.