A continuació tenim un video molt interesant:
Disseny Óscar Bonanad Granero, Javier Martinez Muniesa i Daniel Paniagua Márquez.
dimarts, 31 de gener del 2012
Vicent Ferrer
A continuació tenim un video molt interesant:
dilluns, 30 de gener del 2012
L'expansió segle XV i diversos autors.
En aquesta pàgina del consell de Mallorca podem trobar información sobre l'expanció el català i l'aparició del la cancelleria reial, el seu desenvolupament i funcions. Per altra banda també tenim informació de diversos autor que ja coneguem bé perque els hem estudiat o bé perque han aparegut com a personatges en el llibre de "Les cendres del cavaller".
En aquesta pàgina del consell de Mallorca podem trobar información sobre l'expanció el català i l'aparició del la cancelleria reial, el seu desenvolupament i funcions. Per altra banda també tenim informació de diversos autor que ja coneguem bé perque els hem estudiat o bé perque han aparegut com a personatges en el llibre de "Les cendres del cavaller".
Irene, Mar, Ana, Raquel, Laura.
LES LABIALS
ESCRIVIM B
|
EXEMPLE
|
-Darrere de m
|
bomber
|
-Davant de l y r
|
semblar / arbre
|
-En paraules de la mateixa família en què la b alterna en la p
|
llop - lloba
|
Exemples de mots que no coincideixen amb el castellà: Alaba, arribar, baró, basc, baf, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, borumballa, buidatge, calb, comboi, corb, corba, desimbolt, embenar, mòbil, oblidar, rebentar, rebolcar, rebolicar, saba, trobador, trobar,...
ESCRIVIM V
|
EXEMPLE
|
||||||||
-Darrere de n
|
convidar
|
||||||||
-En les desinències de l’imperfet d’indicatiu dels verbs de la 1a
conjugació. En les desinències de l’imperfet d’indicatiu dels verbs de la 1a
conjugació
|
ballava
|
||||||||
-En les paraules de la mateixa família en què la u alterna amb la v.
|
blau - blava
|
Exemples de mots que no coincideixen amb el castellà: Advocat, alcova, almívar, arravatar, avall, avet, avi, avorrir, avortar, bava, bavejar, baverall, bavosa, besàvia, bevedor, bovada, bovo, canvi, cavalcar, cavall, cavaller, cascavell, Còrdova, covard, endívia, envestir, espavilar, esvelt, fava, gavardina, govern, haver, javelina, llavi, núvol, pavelló, savi, taverna, trèvol, vaixell, vedella, vermelló, vernís, voltor,...
Us deixem alguns exercicis per a practicar:
http://www.practicavalenciano.es/ejercicios/ejercicios.php
Eva, Laura, Maria Isabel i Lucia.
Ací us deixem informació sobre el Segle d'Or de la literatura catalana.
El final de l'edat mitjana a Catalunya va ser un dels moments històrics més importants per al nostre país. Pere III el Cerimoniós, l'autor de la darrerra de les cròniques catalanes que es conserven, va tenir dos fills, però tots dos van morir sense descendència. L'any 1412 al Compromís de Casp Ferran I d'Antequera, nét del Cerimoniós, va ser proclamat rei d'Aragó. Una nova dinastia, la dels Trastàmara, començava a regnar a la corona d'Aragó.
A partir d'ací, i potser amb el parèntesi del regnat d'Alfons el Magnànim, la cultura catalana va entrar en crisi progressivament i es va deixar seduir massa per la cultura castellana: aquest fet va desembocar, a la llarga, en una profunda decadència.
Abans d'aquesta decadència, es pot dir que el segle XV és el Segle d'Or de la literatura catalana. Amb el centre cultural desplaçat a València i amb autors que pertanyien a la petita noblesa i a la burgesia, als segles XIV i XV la literatura catalana va assolir el moment més àlgid i, a més de poetes extraordinaris, com Jodi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella i Ausiàs March, també les novel·les que s'escriuen en català són d'una qualitat impressionant, en un moment en què el nou costum humanista pretenia abandonar el romanç per tornar a fer servir el llatí com a llengua de cultura.
I si al final del segle XV la literatura va assolir prou difusió per consolidar uns autors i uns lectors fidels va ser sobretot gràcies a un invent: la impremta. Exceptuant la historiografia (les quatre grans cròniques), que pretenia deixar constància per escrit d'uns fets i d'uns sentiments patriòtics, tota la literatura medieval fins aleshores havia estat fonamentalment una literatura oral.
Ara els costums canvien. Una poesia com la d'Ausiàs March, per exemple, no és escrita per ser recitada en una festa o després en un sopar; és per ser llegida i interioritzada d'una manera molt íntima i personal. I una novel·la com el Tirant lo Blanc requereix un temps de concentració per ser llegida.
No és que els escriptors decidissin provocar aquests canvis, sinó més aviat a l'inrevés: ells són productes d'una època, d'una societat, i d'ací neix la seva obra.
Ana García, Mar Escusa, Raquel Pérez, Irene Alcaina i Laura Villalba.
El final de l'edat mitjana a Catalunya va ser un dels moments històrics més importants per al nostre país. Pere III el Cerimoniós, l'autor de la darrerra de les cròniques catalanes que es conserven, va tenir dos fills, però tots dos van morir sense descendència. L'any 1412 al Compromís de Casp Ferran I d'Antequera, nét del Cerimoniós, va ser proclamat rei d'Aragó. Una nova dinastia, la dels Trastàmara, començava a regnar a la corona d'Aragó.
A partir d'ací, i potser amb el parèntesi del regnat d'Alfons el Magnànim, la cultura catalana va entrar en crisi progressivament i es va deixar seduir massa per la cultura castellana: aquest fet va desembocar, a la llarga, en una profunda decadència.
Abans d'aquesta decadència, es pot dir que el segle XV és el Segle d'Or de la literatura catalana. Amb el centre cultural desplaçat a València i amb autors que pertanyien a la petita noblesa i a la burgesia, als segles XIV i XV la literatura catalana va assolir el moment més àlgid i, a més de poetes extraordinaris, com Jodi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella i Ausiàs March, també les novel·les que s'escriuen en català són d'una qualitat impressionant, en un moment en què el nou costum humanista pretenia abandonar el romanç per tornar a fer servir el llatí com a llengua de cultura.
I si al final del segle XV la literatura va assolir prou difusió per consolidar uns autors i uns lectors fidels va ser sobretot gràcies a un invent: la impremta. Exceptuant la historiografia (les quatre grans cròniques), que pretenia deixar constància per escrit d'uns fets i d'uns sentiments patriòtics, tota la literatura medieval fins aleshores havia estat fonamentalment una literatura oral.
Ara els costums canvien. Una poesia com la d'Ausiàs March, per exemple, no és escrita per ser recitada en una festa o després en un sopar; és per ser llegida i interioritzada d'una manera molt íntima i personal. I una novel·la com el Tirant lo Blanc requereix un temps de concentració per ser llegida.
No és que els escriptors decidissin provocar aquests canvis, sinó més aviat a l'inrevés: ells són productes d'una època, d'una societat, i d'ací neix la seva obra.
Ana García, Mar Escusa, Raquel Pérez, Irene Alcaina i Laura Villalba.
dimarts, 24 de gener del 2012
Biblioteca Virtual
Nosaltrem em decidit mostrar-vos açò com a curiositat.
El que trobareu ací és la correspondència de Joanot Martorell que va enviar tant a Gonçal d'Itxer com Jaume Ripoll o Joan de Monpalau, a part de moltes altres coses. Aquests escrits son orgininals per tant trobareu la traducció en un link mes a baix.
Ana García, Mar Escusa, Raquel Perez, Irene Alcaina i Laura Villalba.
Les nasals
S ' e s c r i u M
-D a v a n t d e b , p , m :
e s c o m b r a , e m b r u t a r , t i m b a l , o m b r a , e m b e l l i r , e m b e n a r . . .
c a m p i ó , o m p l i r , c a m p a m e n t , c o m p a n y i a , c a m p e r o l , e m p i p a r . .
e m m i r a l l a r - s e , i m m e n s , e m m e t z i n a ¡ c o m m o u r e , c o m m e m o r a r . . .
L l e v a t d e l s c o m p o s t o s : b e n m e r e i " r e n t , b e n p a r l a t , e n m i g , g r a n m e n t , t a n m a t e i x .
I e l s n o m s p r o p i s : C á n b e r r a o C a n b e r r a i I s t a n b u l
-D a v a n t d e f:
E n e i s c o m p o s t o s d e c i r c u m - i a m f i - :
a m f i b i , a m f i t e a t r e , a m f i t r i ó , c i r c u m f e r é n c i a . . .
-I e n e l s m o t s :
a m f e t a m i n a , á m f o r a , c á m f o r a , é m f a s i , l i m f a , M e m f i s , n i m f a , p á m f i l , p a m f l e t , p a r a n i m f , s a m f a i n a ,
s i m f o n i a , t r i o m f , t r u m f a , t r u m f o , x a m f r á . . .
S ' e s c r i u N
-D a v a n t d e v :
A n v e r s , c a n v i a r . c o n v e n i , i n v e n t a r , e n v e j a r , e n v á , e n v e r n l s s a r , r e c a n vi . . .
L l e v a t d e : c i r c u m v a l . l a c i ó , t r a m v i a , t r i u m v i r , d u u m v i r i d e r i t a t s .
-D a v a n t d e F e n l e s p a r a u l e s q u e c o m e n c e n amb e l s p r e f i x o s:
c o n - c o n f e s s a r , c o n f e r é n c i a , c o n f e c c i ó , c o n f i t a r . c o n f l u é n c i a . . .
en- enfada¡ enfilar, enfeinat, enfocar... (peró s'escriuen amb -m perqué no corytenqen
an'ú el prefix en-: émfasi, emfatitzar / emfasitzar, emfisema, emfiteusi i deriuats)
i n - i n f l a r i n f i n i t , i n f e r n , i n f l a m a r , i n f o r m e . i n f e r m e r . . .
D a v a n t N s ' e s c r i u M o N s e g o n s l a p r o n ú n c i a :
a l u m n e , a m n i s t i a , c o l u m n a , e n n e g r i r , g i m n á s t i c a , i n n a t , i n n e c e s s a r i , p e r e n n e , s o l e m n e , s o m n i . . .
Ací teniu alguns execicis amb solucionari per a practicar:
Exercici de nasals
Laura, Eva, Lucía i María Isabel
dilluns, 23 de gener del 2012
Literatura
Ací us
deixem informació relacionada amb la literatura. Esperem que us siga útil.
Grup format per: Manuel, Fran, Víctor i Enric.
Anem a
parlar de dos escriptors: Anselm Turmeda i Ramon Llull.
-Anselm Turmeda-
Anselm Turmeda anomenat després
Abd-Al•lah at-Tarjuman (en àrab, أبو محمد عبد الله بن عبد الله الترجمان الميورقي),
va nàixer a Mallorca l’any 1355 i va morir a Tunis l’any 1423. Fou un escriptor
mallorquí molt important a la seva època.
Al començament va ser frare Franciscà i posteriorment,
desenganyat de la societat occidental i del cristianisme, es va convertir a
l'islam i va viure la resta de sa vida com a musulmà a Tunis. Moltes de les
seves obres són crítiques amb la societat cristiana de l'època.
És un dels pocs escriptors que ha escrit en
català i en àrab i es pot considerar un clàssic en ambdues llengües.
Els seus
llibres tingueren gran difusió en els països de parla catalana. Entre les seues obres
destaquen:
- Llibre dels bons amonestament. Es tracta d'un sermó en vers que va ser fins al segle passat una obra molt popular al nostre país i servia com a llibre de lectura a les escoles.
- Disputa de l'ase. Escrita el 1417. No se'n conserva cap exemplar original en català, l'edició és feta sobre una traducció francesa. La Inquisició el posà a l'Índex de llibres prohibits, la qual cosa degué contribuir a la seva desaparició.
- Llibre de tres. Aquesta obra va ésser escrita entre els anys 1405 i 1407. "El Llibre de tres” correspon al moralisme d'en Turmeda, que vol instruir divertint, utilitzant el tradicional poder moralitzador dels refranys.
Si voleu més información sobre
aquest autor, açí en podeu trovar una copia del llibre de Disputa de l’ase.
-Ramon Llull-
Ramon Llull va nàixer a la ciutat de Mallorca, l’any 1232 i va morir entre l’any 1315 i l’any 1316. Llull fou un rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí. La seva obra escrita és la més extensa produïda per un sol autor medieval, la redactà en català, occità, llatí i àrab.
Llull és considerat, juntament amb l’autor del Llibre dels fets, com el primer autor literari rellevant en català i el primer autor medieval que va fer servir una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, teològics i místics.
La difusió del seu pensament la realitzà mitjançant l’escriptura, l’ensenyament, la fundació de centres de formació missionera… Per assolir els seus propòsits dedicà gran part de la seva vida a viatjar per difondre el seu missatge.
El sistema filosòfic creat per Llull es denomina l’Art i integrava la religió, la filosofia, la ciència, la moral i l’ordre social.
En l’actualitat es conserven 240 obres de Ramon Llull, d’entre les quals destaquen: el Llibre de contemplació en Déu, Llibre de l'orde de cavalleria, Romanç d'Evast e Blaquerna, Llibre de santa Maria, Llibre de meravelles, Desconhort, Arbre de ciència, Arbre de filosofia d'amor i Cant de Ramon.
A partir de Ramon Llull es va crear un corrent filosòfic i religiós denominat lul•lisme.
Malgrat la seva popularitat va tindre molts adversaris, especialment entre els dominics, que crearen un corrent antilul•lià que va afectar negativament el seu procés de canonització.
Enric Torán.
diumenge, 22 de gener del 2012
VIDA I OBRES DE BERNAT METGE
Ací vos escric la vida i obres de Bernat metge i, a més a més, també vos insereix un vídeo en el qual es relata un petit passatge del quart llibre de Lo Somni.
Bernat Metge neix a Barcelona poc abans de 1346, a prop del palau reial. És fill de Guillem Metge, un especier (farmacèutic) vinculat amb la casa reial que mor a mitjan 1359. El seu pare li transmet els coneixements de filosofia natural que més endavant mostra al poema paròdic Medicina apropiada a tot mal (1396?) i en alguns comentaris de Lo Somni. La professió del padrastre, Ferrer Saiol, també influeix en la seva formació intel·lectual ja que, a més d'escrivà de ració i protonotari de la reina Elionor de Prades, és traductor al català del De re rustica de Pal·ladi Rutili i impulsa la vocació professional de Bernat Metge a la cancelleria.
Així, seguint el camí del padrastre i amb una excel·lent carrera professional, esdevé notari el 16 de desembre de 1370 i ajudant de registre al servei de la reina Elionor de Sicília del 15 d'abril de 1371 al 20 d'abril de 1375. Aquesta dedicació professional implica el domini de l'escriptura, el coneixement del llatí, el català i l'aragonès i una formació general bàsica en la doctrina cristiana, les arts liberals i els fonaments del dret i de la filosofia natural. D'altra banda, la seva dedicació a la literatura demostra un coneixement de l'occità dels trobadors, del francès i de l'italià.
Quan el 1375 mor la reina Elionor, passa a treballar com a escrivà per a Joan, príncep hereu que també és amic i protector de Bernat Metge. Mentre és al seu servei no deixa d'estar implicat en escàndols i envoltat d'acusacions de corrupció relacionades amb la seva gestió. El Llibre de Fortuna e Prudència, datat el 1381, explica en versos apariats de vuit síl·labes el seu viatge a l'illa fabulosa de la Fortuna, on aprèn que les desgràcies que el persegueixen són una prova de la providència divina per posar de manifest la seva virtut i la seva innocència. La seva situació professional millora quan el 1387 Joan puja al tron, i a partir de 1390 i fins al 1396 és secretari del rei i la reina. Malgrat tot, els problemes amb la justícia també empitjoren. El 1388 és processat i el fet li inspira una altra obra: la Història de Valter e Griselda, que consisteix en la versió catalana d'un text llatí de Petrarca que, al seu torn, és una traducció del darrer conte del Decameró de Boccaccio. En aquest cas adopta la prosa i, novament, a l'epístola que acompanya l'obra, es proclama innocent de tota sospita.
Paral·lelament, el 2 de maig de 1379 es casa amb Eulàlia Vivó, amb qui té un fill, i l'octubre de 1390, un cop morta la seva primera dona, torna a contreure matrimoni amb Eulàlia Formós, amb qui té almenys quatre fills. Durant els anys noranta, el seu càrrec l'obliga a atendre tasques molt delicades, com ara l'administració dels delmes que el Papa Climent VII havia atorgat a Joan I el 1392 perquè acabés de conquerir i pacificar l'illa de Sardenya. El 1393 és nomenat procurador general encarregat dels negocis de la cort i, finalment, entre el febrer i l'abril de 1395 és enviat com a ambaixador a la cort papal d'Avinyó. Aquesta estada a la cort pontifícia és cabdal per a la seva formació intel·lectual, atesa la gran importància cultural de la ciutat. És per això que es relaciona l'estada de Metge a Avinyó amb una possible renovació i actualització del seu repertori de lectures. Amb tot, després de la mort inesperada del rei, el 19 de maig de 1396, és destituït i processat juntament amb altres membres del consell i de la cancelleria reial, presumptament involucrats en un altre escàndol, però no se sap del cert si mai arriba a ingressar a la presó. Tot i que no hi ha documentació, probablement és empresonat en un moment indeterminat entre la fi del juliol de 1396 i la fi del maig de 1397, moment en què escriu Medicina apropiada a tot mal. En canvi, el marc narratiu de Lo somni, que Bernat Metge situa a la presó, és potser una ficció narrativa i està escrit en una fase posterior, probablement després del 7 de desembre de 1398 i abans del 28 d'abril de 1399.
Lo somni es divideix en quatre llibres i és la seva obra mestra, citat per Joanot Martorell al Tirant lo Blanc. Es tracta d'un producte literari únic en el seu context i que fa de Bernat Metge un escriptor innovador en la línia de la prosa artística del quatre-cents, ja que no encaixa en cap dels gèneres literaris cultivats pels catalans des de la darreria del segle XIII. L'obra comparteix alguns ingredients amb els textos coetanis (Llull, Vicent Ferrer, Antoni Canals, Eiximenis) però els organitza d'una manera peculiar, al servei d'una finalitat pròpia. Com el Llibre de Fortuna e Prudència i laMedicina apropiada a tot mal, és escrit en primera persona, tot i que es tracta d'una obra en prosa. La insistència en l'ús de la primera persona prova de legitimar la pròpia solidesa moral i excel·lència professional. Metge fingeix un diàleg entre l'autor i el fantasma de Joan I amb un prestigiós recurs literari de regust platònic: la visió en somnis. En el segon llibre, Joan explica a Bernat la raó de la mort sobtada i profetitza l'absolució al procés pel seu germà Martí l'Humà, fet que juntament amb d'altres passatges elogiosos pel rei i per membres de la seva família fa pensar que la intenció principal de l'obra és la recuperació del favor reial. En la descripció dels inferns segueix la descripció que n'havia fet Dante i mostra la preocupació pel Cisma d'Occident. Referent a aquest punt, afirma que des de l'inici del cisma cap dels reis de la cristiandat ha entrat al cel per la seva responsabilitat en aquest fet, cosa que afecta Pere el Cerimoniós i Joan I, que s'estan al purgatori fins que el cisma s'acabi.
Altres obres de Bernat Metge són Ovidi enamorat, l'Apologia i el Sermó. La primera és una traducció del llibre segon del poema llatí en hexàmetres De vetula, d'un autor desconegut del segle XIII que es fa passar per Ovidi, text que fra Antoni Canals blasma per libidinós. De l'Apologia, escrita en prosa i datada el 1395, només se'n conserva el començament, tot i que potser la deixa inacabada per reprendre el mateix tema a Lo somni. Es tracta de l'íntima confessió d'un home modern que imita el Secretum de Petrarca. Finalment, el Sermó és potser la seva obra més antiga, codolada de 211 versos on fa una paròdia irreverent dels sermons dels predicadors.
Gràcies a Martí I, i després d'aconseguir el seu propòsit amb Lo somni, a partir de 1399 és reintegrat progressivament en càrrecs oficials fins a la seva rehabilitació com a secretari de la cancelleria del rei, entre el juliol de 1401 i el juliol de 1402. Aleshores acompleix tasques de confiança fins a la mort del monarca, el 31 de maig de 1410. Des de 1405 actua com a secretari personal del rei i algunes de les cartes oficials més elegants de Bernat Metge pertanyen a aquest període. Durant l'interregne i amb l'adveniment de Ferran d'Antequera el 1412, és apartat dels afers d'estat. A partir d'aquest moment viu com a privat i ciutadà honrat de Barcelona fins a la seva mort, a la seva casa del carrer de la Cucurulla, entre el 27 de febrer i el 28 de juny de 1413.
Quan el 1375 mor la reina Elionor, passa a treballar com a escrivà per a Joan, príncep hereu que també és amic i protector de Bernat Metge. Mentre és al seu servei no deixa d'estar implicat en escàndols i envoltat d'acusacions de corrupció relacionades amb la seva gestió. El Llibre de Fortuna e Prudència, datat el 1381, explica en versos apariats de vuit síl·labes el seu viatge a l'illa fabulosa de la Fortuna, on aprèn que les desgràcies que el persegueixen són una prova de la providència divina per posar de manifest la seva virtut i la seva innocència. La seva situació professional millora quan el 1387 Joan puja al tron, i a partir de 1390 i fins al 1396 és secretari del rei i la reina. Malgrat tot, els problemes amb la justícia també empitjoren. El 1388 és processat i el fet li inspira una altra obra: la Història de Valter e Griselda, que consisteix en la versió catalana d'un text llatí de Petrarca que, al seu torn, és una traducció del darrer conte del Decameró de Boccaccio. En aquest cas adopta la prosa i, novament, a l'epístola que acompanya l'obra, es proclama innocent de tota sospita.
Paral·lelament, el 2 de maig de 1379 es casa amb Eulàlia Vivó, amb qui té un fill, i l'octubre de 1390, un cop morta la seva primera dona, torna a contreure matrimoni amb Eulàlia Formós, amb qui té almenys quatre fills. Durant els anys noranta, el seu càrrec l'obliga a atendre tasques molt delicades, com ara l'administració dels delmes que el Papa Climent VII havia atorgat a Joan I el 1392 perquè acabés de conquerir i pacificar l'illa de Sardenya. El 1393 és nomenat procurador general encarregat dels negocis de la cort i, finalment, entre el febrer i l'abril de 1395 és enviat com a ambaixador a la cort papal d'Avinyó. Aquesta estada a la cort pontifícia és cabdal per a la seva formació intel·lectual, atesa la gran importància cultural de la ciutat. És per això que es relaciona l'estada de Metge a Avinyó amb una possible renovació i actualització del seu repertori de lectures. Amb tot, després de la mort inesperada del rei, el 19 de maig de 1396, és destituït i processat juntament amb altres membres del consell i de la cancelleria reial, presumptament involucrats en un altre escàndol, però no se sap del cert si mai arriba a ingressar a la presó. Tot i que no hi ha documentació, probablement és empresonat en un moment indeterminat entre la fi del juliol de 1396 i la fi del maig de 1397, moment en què escriu Medicina apropiada a tot mal. En canvi, el marc narratiu de Lo somni, que Bernat Metge situa a la presó, és potser una ficció narrativa i està escrit en una fase posterior, probablement després del 7 de desembre de 1398 i abans del 28 d'abril de 1399.
Lo somni es divideix en quatre llibres i és la seva obra mestra, citat per Joanot Martorell al Tirant lo Blanc. Es tracta d'un producte literari únic en el seu context i que fa de Bernat Metge un escriptor innovador en la línia de la prosa artística del quatre-cents, ja que no encaixa en cap dels gèneres literaris cultivats pels catalans des de la darreria del segle XIII. L'obra comparteix alguns ingredients amb els textos coetanis (Llull, Vicent Ferrer, Antoni Canals, Eiximenis) però els organitza d'una manera peculiar, al servei d'una finalitat pròpia. Com el Llibre de Fortuna e Prudència i laMedicina apropiada a tot mal, és escrit en primera persona, tot i que es tracta d'una obra en prosa. La insistència en l'ús de la primera persona prova de legitimar la pròpia solidesa moral i excel·lència professional. Metge fingeix un diàleg entre l'autor i el fantasma de Joan I amb un prestigiós recurs literari de regust platònic: la visió en somnis. En el segon llibre, Joan explica a Bernat la raó de la mort sobtada i profetitza l'absolució al procés pel seu germà Martí l'Humà, fet que juntament amb d'altres passatges elogiosos pel rei i per membres de la seva família fa pensar que la intenció principal de l'obra és la recuperació del favor reial. En la descripció dels inferns segueix la descripció que n'havia fet Dante i mostra la preocupació pel Cisma d'Occident. Referent a aquest punt, afirma que des de l'inici del cisma cap dels reis de la cristiandat ha entrat al cel per la seva responsabilitat en aquest fet, cosa que afecta Pere el Cerimoniós i Joan I, que s'estan al purgatori fins que el cisma s'acabi.
Altres obres de Bernat Metge són Ovidi enamorat, l'Apologia i el Sermó. La primera és una traducció del llibre segon del poema llatí en hexàmetres De vetula, d'un autor desconegut del segle XIII que es fa passar per Ovidi, text que fra Antoni Canals blasma per libidinós. De l'Apologia, escrita en prosa i datada el 1395, només se'n conserva el començament, tot i que potser la deixa inacabada per reprendre el mateix tema a Lo somni. Es tracta de l'íntima confessió d'un home modern que imita el Secretum de Petrarca. Finalment, el Sermó és potser la seva obra més antiga, codolada de 211 versos on fa una paròdia irreverent dels sermons dels predicadors.
Gràcies a Martí I, i després d'aconseguir el seu propòsit amb Lo somni, a partir de 1399 és reintegrat progressivament en càrrecs oficials fins a la seva rehabilitació com a secretari de la cancelleria del rei, entre el juliol de 1401 i el juliol de 1402. Aleshores acompleix tasques de confiança fins a la mort del monarca, el 31 de maig de 1410. Des de 1405 actua com a secretari personal del rei i algunes de les cartes oficials més elegants de Bernat Metge pertanyen a aquest període. Durant l'interregne i amb l'adveniment de Ferran d'Antequera el 1412, és apartat dels afers d'estat. A partir d'aquest moment viu com a privat i ciutadà honrat de Barcelona fins a la seva mort, a la seva casa del carrer de la Cucurulla, entre el 27 de febrer i el 28 de juny de 1413.
Carlos Requena
divendres, 20 de gener del 2012
ACCENT OBERT I ACCENT TANCAT
Volem deixar-vos informació sobre l'accentuació oberta i tancada. Esperem que us servisca.
Algunes vocals, seguint les normes d'accentuació duen accent gràfic. Aquest accent pot ser obert (`) o tancat (´).
Ò: això, açò, allò, però, etc.
Algunes vocals, seguint les normes d'accentuació duen accent gràfic. Aquest accent pot ser obert (`) o tancat (´).
-Les vocals obertes (A, E oberta, E neutra, O oberta) duen accent obert o greu: bacallà, cafè, vuitè, arròs.
-Les vocals tancades (I, U, O tancada, E tancada) duen accent tancat o agut: química, comú, món, esperaré.
En cas de dificultat, convé tenir en compte que:
-Les vocals tancades (I, U, O tancada, E tancada) duen accent tancat o agut: química, comú, món, esperaré.
En cas de dificultat, convé tenir en compte que:
a) La E de les desinències verbals del futur, del pretèrit, del passat d’indicatiu i de l’imperfet de subjuntiu sempre porta accent tancat:
esperaré, viuré; digué, perdérem, teméreu; volgués, batéssim, féssiu.
b) Els mots aguts solen dur accent obert damunt E (è) i accent tancat damunt O (ó):
vintè, portuguès, comprèn carbó, saborós, aviació, reunió, visió.
Excepcions:
É: abecé, clixé, consomé, peroné, puré, ximpanzé, etc.
Els compostos de té i ve: manté, obté, reté, convé, revé.
Els compostos de bé i de més: gairebé, també; només, endemés.
accés, excés, procés, succés, congrés, ingrés, progrés, revés, través, adés, després.
Les formes verbals atén, entén, estén, pretén, encén.
Els compostos de so, tro, bo, to, clos, os, gros: ressò, retrò, de debò, semitò, reclòs, renòs, engròs, arròs, espòs, repòs, terròs.
c) Els mots plans i esdrúixols solen dur accent obert damunt E (è) i O (ò):
dèbil, règim, època, ciència; mòbil, sòlid, història, embòlia.
Excepcions:
É: créixer, ésser, néixer, prémer, témer. feréstec, préssec, préstec. cérvol, déntol, llépol, créixens, església.
érem, éreu.
Ó: estómac, fórmula, pólvora, tómbola.
fórem, fóreu, fóssim, fóssiu.
córrer.
Claudia, Paula, Maria i Begoña
Subscriure's a:
Missatges (Atom)