diumenge, 9 de juny de 2013

Jaume Roig.


Qui va ser Jaume Roig?
Jaume Roig neix a la ciutat de València a principis del segle XV, tot i que no es coneix la data exacte del seu naixement. Fill del metge Jaume i nét del notari Pere Roig, la seva família provenia de Mataró i el besavi de l'autor, Salvador Roig, fou el primer en instal·lar-se a València i va relacionar-se amb el poder municipal des de ben aviat. Jaume Roig va estudiar Medicina i Arts, potser a Lleida i París, tot i que no ho sabem del cert.

L'activitat professional i pública la va combinar amb l'exercici de la literatura i d'aquesta manera, l'any 1460 escriu l'Espill, una obra composta de 16.359 versos apariats que segueix la tradició romànica de la narrativa en vers i que suposa una forta crítica contra les dones de qualsevol edat i condició. L'obra va ser escrita a la vila de Callosa, on l'autor s'havia retirat fugint d'una epidèmia. Es tracta d'un dels escrits més importants del segle XV i la seva repercussió a l'època va ser important, amb tres edicions durant el segle XVI i les traduccions al llatí, de Gaspar Guerau de Montmajor, i al castellà, de Llorenç Matheu, durant el segle XVII.

Christian Torrubia

dissabte, 8 de juny de 2013

LIibre de cavalleries i novela cavalleresca

Els llibres de cavalleries.
La temàtica convina les aventures militars, relacions amoroses i la religiositat. Hi ha elements meravellossos. Provenen de la matèria de Bretanya. Els personatges tenen capacitats i cualitats inversemblants, força descomunal, amb poders màgics. La situació geogràfica és desconeguda, irreal, llunyana. El temps es remot,  l'ambient de fantasia, misteri, somni, i ademés crea una situació anacronica. Solien estar escrits en vers, al estil dels antics cantar de gesta.

Les noveles cavalleresques.
Ténen una absència d'elements meravellosos, els personatges són de mesura humana i no de herois. Espai i temps coneguts i localizables. Es proposa de reflectir la manera de viure dels cavallers que existien i que sostenien batalles i bregues amb altres cavallers ben reals. Les aventures son mesurades, els cavallers actuen guiats per les seues habilitats, força, astúcia, entrenament, intel·gència i s'enfronten a enemics que podien haver estat reals.

José Vicente Molins

vita christi

Vita christi
És una obra religiosa que destaca el protagonisme femení en la vida de Jesucrist. La naturalitat i un llenguatge senzill destaquen en el seu estil, (que estava allunyat de l'estil de recargolament i de l'artifici estilístic de la Valenciana prosa), així com cerimònies religioses i descripcions solemnes.
 
 
María Martínez García
                                                  VALENCIANA PROSA

La valenciana prosa és un estil de redacció que es posà de moda al Regne de València cap al segle XV i s'estengué a la resta de territoris de llengua catalana.
Se sol considerar com a màxim exponent de l'estil Joan Roís de Corella, sobretot pel que fa en els discursos, les lamentacions i els parlaments dels seus protagonistes. Se sap per les lletres de batalla que entre la noblesa valenciana prenguè el grau de gran moda del refinament i que feien veritables esforços per expressar-se d'aquesta manera.
Es considera que aquest és un dels dos "estils del Tirant", representant de la gent rica i de cultura mentre que pel contrari la gent plana de poble parlava en un estil molt diferent marcat per l'ús abundant de frases fetes, jocs de paraules i expressions casolanes. Així doncs, la valenciana prosa en la literatura es convertia en mans d'en Joanot Martorell en una manera de representar a la gent benestant.
  Ángel Sánchez Tarín

Obra de Isabel de Villena

La Vita Christi neix com un llibre de doctrina i es converteix en una de les peces importants de la literatura en valencià i universal del segle XV, dins del que es diu com El Segle d'Or Valencià.
Els crítics i estudiosos l'han vist com un referent extraordinari, i també com un cas peculiar, atenint-se a les escasses publicacions que es conserven escrites per dones. Llibre biogràfic i de contemplació, que no exclou els somnis com una manera d'explicar l'espiritualitat, ens parla de les dones en relació directa amb Crist, un punt de vista que no havia agradar molt a l'església de llavors.

La intenció doctrinal de la Vita Christi, llibre que no va ser signat per l'autora, no treu que sigui un gran treball literari que no va cercar sols a les fonts considerades legítimes. Lluny d'això, Isabel de Villena escriu parant atenció a altres fonts anomenades "extracanòniques": llibres apòcrifs o tradicions.
En aquest últim podríem entendre que també va estar influenciada pel seu pare, ja que com a gran mestre d'una ordre, la qual dóna com a vàlids certs textos no reconeguts per l'església [cita requerida], així com l'enaltiment de la dona.


              
                               
                                L'abadessa de la Trinitat de València ens ofereix una vida de Crist no massa ortodoxa, ja que prescindeix de moltes de les notícies dels Evangelis canònics i inclou, en canvi, nombrosos temes i relats dels textos apòcrifs o de tradicions piadoses, com les contingudes en la Llegenda àuria. No inclou, per exemple, molts dels miracles o paràboles que inclouen els quatre evangelistes, no recorda, ni tan sols, el que és considerat el manifest fonamental de cristianisme, el «sermó de la muntanya». A Isabel de Villena li interessa més la innocència de Maria i de Jesús, i la passió d'aquests i la mort i ascensió de la seva mare, que la doctrina, la predicació.
Alfons Llorenç, "La Vita Christi, 1 text coetani", Dins «Aproximació al món literari de la Festa d'Elx», Festa d'Elx, núm. 45, pag. 109-23 (Elx, 1987).


                                                                                                                        Alex Trombitas

Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella (Gandia o València, 1435 - València, 1497) 1 va ser un poeta, cavaller i sacerdot valencià del segle XV, que va escriure en valencià.
La seva família, procedent d'Aragó, es va establir després de la conquesta a València, el seu pare es deia Joan Roís de Corella, i la seva mare Joana de Natera, tenia dos germans, Lluís i Manel, i una germana, Dalfina.
Les famílies Roís de Corella i March tenien relació de parentiu i una profunda amistat, fins al punt de signar, ambdues, diferents documents públics i notarials (testaments, contractes de matrimoni). Així podem destacar que el pare de Joan Roís de Corella va ser testimoni del contracte matrimonial d'Ausiàs March i Joana Escorna, o que segons el testament de Pere March, Joan Roís de Corella, l'avi de l'escriptor, era primer germà seu.

Va ser cavaller i mestre en Teologia. Tot i haver estat sacerdot, sembla ser que va tenir dos fills il · legítims amb Isabel Martínez de Vera, qui va ser la seva hereva de facto després de la seva mort. Roís ocupava una cel · la al convent de Sant Francesc de València, on es van trobar béns seus a la seva mort, i un habitatge civil a la ciutat.
En el seu llegat literari, tant en prosa com en vers, es troben obres de temàtica religiosa, amatòria i d'altres temes, i es deixen notar els indicis de la cultura i erudició del renaixement.
Igual que Joanot Martorell, va mantenir correspondència epistolar amb Carlos, Príncep de Viana, fill de Joan II d'Aragó i Blanca II de Navarra. Tot i gaudir de gran èxit en la seva època, la seva obra resulta, per al lector actual, d'un estil excessivament prolix, en què s'altera una mica excessivament l'ordre de les paraules, la qual cosa arriba sovint a fer difícilment intel · ligible el que diu.

                                                                                                                         Alex Trombitas

divendres, 7 de juny de 2013

BARBARISMES (2)

No hi ha pedidos-----no hi ha comandes
Té una pesadilla------Té un malsón
Faça´m un préstam---Faça´m un présec
És el duenyo---------És l´amo
No ho lograràs-------No ho aconseguiràs
Pa amb mantequilla---Pa amb manteca
Ojo! Cuidado--------Compte/atenció
La fetxa exacta-------La data exacta
Quina tormenta-------Quina tempestad
Ho vull aclarar--------Ho vull aclarir
És una bona costum--És un bon costum
Obri el grifo-----------Obri la eixeta
Viu a les afores------Viu als afores
Anyadirem algun detall--Afegirem algun detall
El van incluir en la llista--------El van incloure en la llista
Volen sentar-se?----Volen seure?
demanem limosna----Demanem almoina
Fa de limpiabotes----Fa d´enllustador
Tenen un palco al teatre---Tenen una llotja al teatre
Dóna-li saludos de part meua---Saluda´l de part meua



                              Maria Pilar Villarroya