Francis Eiximenis va anar a València sens dubte per la llarga estada en aquesta ciutat. Dos manuscrits del segle XIV ho cognomenen frare menor de la ciutat de València, i com a valencià se li menciona en les actes del Concili de Perpinyàn, celebrat en 1408, afirmació repetida mes vesprada, sense contrastaria, per alguns traductors españols d'Eiximenis i per diversos autors del segle XVI. No obstant això, els arguments en favor de Girona són decisius. En dos diversos manuscrits del segle XV, un de París, se li denomina fra menor de Girona, i en l'altre, de Cracòvia, es dóna com a autor de l'Ars predicandi a Franc. Eximenis, ordinis minorum, convén Gerunde. En el volum primer del Crestià, edició precisament de Valencià, 1483, es llig una declaració terminant del mateix Eiximenis".Més tard, va passar Eiximenis a València, on va fer els estudis filosòfics i teològics. Acabats estos, i segons se desvaig enamorar de diversos passatges de les seues obres, va viatjar per Europa, assistint a les aules de les Universitats de Colònia, París i Oxford. En 1365 estava en la cort pontifícia d'Avinyón, i en l'anus successiu fins a 1370 pelegrí per Itàlia, visitant de pas la muntanya Alverna i detenint-se a Roma. En 1374 va obtindre, en la Universitat de Tolosa, el titule de Mestre en Teologia, romanent algun anus a Barcelona, dedicat principalment a l'ensenyament de la Filosofia i la Teologia, punt este sobre el qual insistirem mes avant. Durant este temps va planejar, en la Ciutat comtal, el vast pla de la seua gran obra el Crestià, iniciada cap a 1379"
Dairén Reolid Agudo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada