Notari de professió, des de molt jove va estar lligat a la cancelleria dels Aragó, gràcies a l'alt càrrec que ocupava en la mateixa seu padrastre, Ferrer Sayol. Primer va servir a la reina Elionor de Sicília, esposa de Pere IV d'Aragó. El 1375 va passar al servei del futur rei Joan I i de la seva esposa Violant de Bar, qui li tenien molt afecte i li van obsequiar amb nombrosos favors.
En 1381 va escriure Llibre de Fortuna i Prudència («Llibre de Fortuna i Prudència»), poema al en què es debat la qüestió de la Providència divina al més pur estil de la tradició medieval, basat en De consolatione philosophiae de Boeci.
També va realitzar la traducció del relat de Valter i Griselda, última de les novelle del Decameró, però no la va fer a partir de l'original italià de Bocaccio, sinó de la traducció en llatí de Petrarca (el Griseldis). La importància de la traducció de Metge es deu, a més de la seva elegant prosa, a la carta introductòria que acompanya al relat, doncs suposa la primera mostra d'admiració per Petrarca que es coneix a Espanya.
La seva obra mestra va ser Lo somni («El somni»), redactat el 1399, on se li apareix Joan I al purgatori. El va escriure a la presó, després de caure en desgràcia i ser empresonat per la nova reina Maria de Luna amb la resta de col · laboradors del difunt Joan I. L'obra li va permetre recuperar el favor real i el seu lloc en la cancelleria.
Se sap que va ser també autor de la traducció del poema llatí De vetula, atribuït a Ovidio, i de dos poemes satírics i humorístics escrits a la presó. Aquestes obres no es conserven.
Laura Verdejo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada