diumenge, 10 de juny del 2012
Literatura
Ací teniu un enllaç, on el escriptor Joan Fuster parla de la decadència catalana a uns alumnes universitares, encara que, l'article està en castellà, és molt bó.
Decadència
Raquel Morales
DECRET DE NOVA PLANTA (1716)
En sentit estricte, el decret de Nova Planta es
publica al gener de 1716 al Principat de Catalunya, però en sentit ampli
s'aplica també amb el decret d'abolició dels furs d'Aragó i València proclamat
quan, després de la batalla d'Almansa (1707), aquests regnes van caure en mans
de Felip V. També es parla de "decrets de Nova Planta" per referir-se
al conjunt de disposicions dictades per Felip V entre 1707-16, per les quals
abolia l'antiga organització constitucional dels països que integraven la
corona catalanoaragonesa i hi establia, d'una manera més o menys completa,
l'organització política pròpia de Castella.
Maria Isabel
La Guerra de Successió a Barcelona
Ací teniu un vídeo molt detallat i graciós de la
Guerra de successió, que fou un dels factors més importants que afavoriren la
castellanització de la nostra llengua.
Maria Isabel
dissabte, 9 de juny del 2012
Causes de la Decadència
Les terres de Catalunya, València i Mallorca, després de la unió de les corones de Castella i d’Aragó pel matrimoni de Ferran II d’Aragó i Isabel I de Castella (els anomenats Reis Catòlics), van continuar conservant unes lleis i unes característiques polítiques particulars. Tanmateix, en cap cas no van poder evitar la influència cultural castellana, que acabà sent fins i tot lingüística. Al final del segle XV, i a València, ja podem trobar autors que redacten en castellà de manera experimental. Al segle XVI, pràcticament tots els autors que trobem a Catalunya i a València ja són bilingües. Al segle XVII, la llengua autòctona sol aparèixer en clar desavantatge. Al segle XVIII, perseguida des de les instàncies del poder, l’ús culte del català es redueix sovint a la simple anècdota.
Tot aquest moviment de caire lingüisticocultural tenia com a marc un sistema polític que cada vegada es feia més centralista i absolut. Si la dinastia dels Àustria (segles XVI i XVII) encara respectà els furs de cada regne de l’Estat hispànic, quan a principi del segle XVIII arriba al tron d’Espanya Felip d’Anjou, s’aboleixen de cop les lleis privatives i els privilegis dels regnes de la Corona d’Aragó amb els decrets de Nova Planta (1707-1714) i aquests països se sotmeten a les lleis de Castella.
Entre els factors que iniciaren
la progressiva castellanització de la nostra cultura i de determinats grups
socials en destaquen aquests:
a) la castellanització de la cort. El fet que la cort, el centre de poder
polític, ja no es trobés en terres de parla catalana, i la influència cultural
castellana, que era molt forta, van fer que la noblesa de les grans ciutats com
Barcelona i València ràpidament comencés a parlar en castellà com a símbol de
distinció, d’acostament al poder, al rei, que parlava solament aquella llengua.
El castellà, necessari per parlar amb el rei i els seus representants, s’acabà
parlant també quan no calia: entre els membres de la noblesa del país;
b) la guerra de Successió. Amb la mort sense descendència de Carles II, el
darrer monarca de la casa d’Àustria, s’obrí una crisi dinàstica que desembocà
en la guerra de Successió (1701-1714), on s’enfrontaren els partidaris de Felip
d’Anjou (botiflers) i els de Carles III d’Àustria (vigatans o maulets). Els
catalans, majoritàriament, van triar el bàndol de l’austríac. A la resta
d’estats de la Corona d’Aragó també van recolzar-lo, tot i que importants
sectors de la noblesa van optar pel pretendent francès. La victòria de Felip V
va comportar, amb els Decrets de Nova Planta, l’abolició de les lleis i
institucions polítiques i administratives de la Corona d’Aragó. El català
quedava, així, relegat dels usos oficials que encara conservava.
A mesura que avança el segle XVI els països de llengua catalana van perdent contacte entre ells. A cada zona la llengua rep un nom divers: català a Catalunya, valencià al País Valencià, mallorquí, menorquí o eivissenc a les Illes… Aquesta fragmentació es detecta fins i tot en l’àmbit politicosocial i econòmic. Els segles XVI i XVII són més crítics per a Catalunya que per al País Valencià, i diverses crisis afecten cada país per separat. Només amb motiu de la guerra de Successió tots els territoris responen com una sola veu davant un problema d’estat.
A aquesta visió fragmentada de la nostra cultura i de la consciència política del moment encara hi hauríem d’afegir una altra qüestió: els escriptors catalans, valencians i mallorquins havien perdut la tradició literària que necessitaven, si volien continuar la tasca en la seva pròpia llengua. Són molt pocs els literats del segles XVI al XVIII que tenen consciència que entre els segles XIII i XV hi hagué grans escriptors i pensadors que usaren el català com a vehicle d’expressió absolutament vàlid. Això no arriba fins al segle XIX i la Renaixença.
Alejandro Rus
La decadència (S. XVI, XVII, XVIII)
En
1412, amb el Compromís de Casp, el candidat castellà Fernando de
Trastàmara va ser triat com a successor de l'últim rei del casal de
Barcelona, Martí l'Humà (mor en 1410) . Este va ser el punt de
partida d'una lenta castellanització de la cort, que es va aguditzar
en el s. XV, amb la unió de Ferran el Catòlic i Isabel de Castella,
i encara més en el s. XVIII amb l'absolutisme i el centralisme de la
monarquia borbònica. D'altra banda, es va produir-la expulsió dels
moriscos del País Valencià i va haver-hi una repoblació de
castellans i aragonesos. A més, la literatura espanyola va viure
durant estos segles una etapa d'esplendor (Cervantes, Lope de Vega
...) i un sector dels escriptors catalans es van sentir atrets a
escriure en castellà.
Al
principi del s. XVIII, Felip V va promulgar els decrets de Nova
Planta: en 1707 al País Valencià, en 1715 a Mallorca (Menorca es
trobava baix domini anglés) i en 1716 en el Principat de Catalunya.
Estos decrets van abolir les institucions d'autogovern (Generalitat,
Talls Catalanes, Grans i Generals Consejos...) , el règim jurídic
propi i van prohibir l'ús del català en la vida pública i oficial.
El Rosselló, absorbit per França amb el Tractat dels Pirineus
(1659) , va quedar sotmés a la penetració sistemàtica del francés.
El castellà es va imposar primerament en les Reals Audiències; més
avant, es va prohibir l'ús en la resta d'instàncies judicials i en
les escoles (1768) . No
obstant esta situació desfavorable, el català va continuar sent la
llengua habitual de la població en els usos col·loquials i
familiars, en els sermons i en la literatura religiosa i popular. En
l'àmbit literari, trobem obres escrites directament en castellà,
altres amb una mescla notable del català i el castellà, i també la
introducció d'un número considerable de castellanismes en la
llengua. Però no podem dir que la literatura en català desapareix
del tot en estos segles.
María Andrés
dijous, 7 de juny del 2012
dilluns, 4 de juny del 2012
Exercicis de pronoms
He trobat uns
exercicis interessants que podeu fer per practicar pronoms.
1. Combinacions de pronoms de CD i CI de
3a persona. Relacioneu amb fletxes les
dues columnes:
1. Marc porta el berenar als seus fills. A) Marc li’n porta.
2. Marc porta la
beguda a les seues amigues. B)Marc li la porta.
3. Marc porta a les
seues filles allò que li van dir. C)Marc els el porta.
4. Marc porta fruita
als seus pares. D)Marc els la
porta.
5. Marc porta el
llibre a la seua filla. E)Marc els ho porta.
6. Marc porta la
llibreta a son pare. F)Marc li’ l porta.
7. Marc porta a la
professora allò que li demanà. G)Marc li ho porta.
8. Marc porta discos
al seu amic. H)Marc
els en porta.
2. Combinacions de pronoms de CD i CI de
3a persona. Relacioneu amb fletxes les
dues columnes:
1. Pau renta els
cabells a les seues cosines. A)Pau li’ls renta.
2. Pau renta les
cames als seus germanets. B)Pau se’ls renta.
3. Pau renta roba per
als seus oncles. C)Pau els els renta.
4. Pau renta els peus
al seu germanet menut. D)Pau
els en renta.
5. Pau renta les
orelles a la seua germaneta. E)Pau
se les renta.
6. Pau renta camises
per a son pare. F)Pau
se’n renta.
7. Pau renta les
seues pròpies mans. G)Pau li les renta.
8. Pau renta els seus
propis cabells. H)Pau els les renta.
9. Pau renta jerseis per a si mateix. I)Pau li’n renta.
Les solucions
són:
1. 1C, 2D, 3E, 4H, 5F, 6B, 7G, 8A
2. 1C, 2H, 3D, 4A, 5G, 6I, 7E, 8B, 9F
María Isabel
Pronoms Febles
Açí deixe una pàgina amb exercicis sencills i algú més complicats
http://www.escuelassj.com/mod/resource/view.php?id=6117
Lucía
http://www.escuelassj.com/mod/resource/view.php?id=6117
Lucía
Pronoms Febles
Pronoms sense valor sintàctic o que s'ometen indegudament. Completa els buits amb el pronom corresponent.
a) El iaio, com que és vellet, ja no s'hi veu.
b) Hi van anar tots els seus companys ,al sopar de la jubilació.
c) Nosaltres no ens n'havíem adonat.
d) Jo , la veritat , ja me la puc imaginar.
e) En aquell pis no l'hi tocava quasi el sol.
f) De tot i de tots , se'n riu.
g) Per més que intente recordar-ho no hi caic , ara.
h) Voleu anar-vos-en o vos quedeu una miqueta més?
i) Mentre faig gimnàstica hi aprofite per a escoltar la ràdio.
j) Adéu, ja en parlarem , demà.
Lucía
a) El iaio, com que és vellet, ja no s'hi veu.
b) Hi van anar tots els seus companys ,al sopar de la jubilació.
c) Nosaltres no ens n'havíem adonat.
d) Jo , la veritat , ja me la puc imaginar.
e) En aquell pis no l'hi tocava quasi el sol.
f) De tot i de tots , se'n riu.
g) Per més que intente recordar-ho no hi caic , ara.
h) Voleu anar-vos-en o vos quedeu una miqueta més?
i) Mentre faig gimnàstica hi aprofite per a escoltar la ràdio.
j) Adéu, ja en parlarem , demà.
Lucía
diumenge, 3 de juny del 2012
Pronoms Febles. Correcció del exercicicis.
a) Hem de contribuir a la millora de l'educació de les persones adultes.
Hi hem de contribuir.
b) Recordeu-vos que demà és l'aniversari de l'associació.
Recordeu-vos-en.
c) Va jugar a pilota fins que tenia huitanta anys.
Hi va jugar fins que tenia huitanta anys.
d) S'interessa per la música.
S'hi interessa.
e) No abuseu de l'alcohol.
No n'abuseu.
f) A l'hivern m'he d'acostumar a alçar-me ben matí.
A l'hivern m'hi he d'acostumar.
g) Kant creia en una raó universal.
Kant hi creia.
h) No volia prescindir de les comoditats habituals.
No en volia prescindir.
i) Li parlaven de projectes futurs.
Li-n parlaven.
j) Penseu que heu de tornar els libres.
Penseu-hi.
k) Va accedir al suborn.
Hi va accedir.
l) No s'adonava que duia la camisa descosida.
No se n'adonava.
m) La festa coicidia amb la data de l'examen.
La festa hi coincidia.
Laura Villalba
Subscriure's a:
Missatges (Atom)