Va ser construïda entre 1482 i 1548, i el seu primer constructor va ser Pere Compte entre els anys 1483 i 1498 sobre el model de la Llotja de Palma de Mallorca, constituint-se en un edifici emblemàtic de la riquesa del segle d'or valencià (segle XV) i mostra de la revolució comercial durant la Baixa Edat Mitjana, del desenvolupament social i del prestigi aconseguit per la burgesia valenciana.
Catedral de València: Església Catedral-Basílica Metropolitana de l'Assumpció de la Mare de Déu de València, anomenada popularment "Seu" en valencià, és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada per desig de Jaume I-seguint la tradició del segle XIII - a l'Assumpció de Santa Maria. Va ser consagrada l'any 1238 pel primer bisbe de València posterior a la Reconquesta, Fra Andreu d'Albalat. Es troba sobre l'antiga mesquita de Balansiya, aquesta s'havia alçat sobre l'antiga catedral visigòtica, edificada sobre un antic temple romà dedicat a Júpiter o Diana, del qual encara avui es poden veure en peu les columnes, al museu de l'Almoina, costat de la Catedral.
El gòtic mediterrani espanyol és l'estil constructiu predominant d'aquesta catedral, tot i que també conté elements del romànic, del gòtic francès, del renaixement, del barroc i neoclàssic.
En el seu interior es venera el Sant Calze, datat del segle I, i donat a la catedral pel rei Alfons el Magnànim el 1436.
Conté algunes de les primeres i millors pintures del Quattrocento de tota la Península Ibèrica, que van arribar de Roma a través d'artistes contractats per Alexandre VI. Aquest últim Papa valencià, quan encara era el cardenal Roderic de Borja, va fer la petició per elevar la seu valentina al rang de Metropolitana, categoria que li va ser atorgada pel papa Innocenci VIII el 1492.
Laura Verdejo i Christian Torrubia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada