Preguntes d´Anselm Turmeda

-Perquè estudien a Anselm Turmeda actualment??

Hui en dia, estudiem a Anselm Turmeda per els temes que hi tractava en les seues obres. Alguns dels temes eres el diners, els animals... Aquests temes junt al caràcter irónic que Turmeda tenia, entretenien molt a la població. Per això s´han fet tan famosos les seues obres.

Laura Verdejo



Lo Somni, de Bernat Metge

Lo somni és l'obra mestra de Bernat Metge. Metge hi explica com, estant a la presó, se li apareix, en somnis, el rei Joan I, mort feia poc. L'obra està en prosa, dividida en quatre llibres, i es basa en el recurs clàssic del debat (entre Metge, el rei i d'altres personatges que se li apareixen) per introduir i desenvolupar conceptes filosòfics.

Context i objectiu:

Aquesta obra va ser escrit l'any 1399, quan l'Humanisme acabava d'arribar a la Corona d'Aragó. Bernat Metge la va escriure tot just després de sortir de la presó, havent estat absolt de l'acusació a la qual ell i trenta-set consellers reials més havien estat sotmesos. Segons aquella acusació, la mort de Joan I hauria estat causada per un mal consell per part dels consellers; aquella mort tan sobtada era, des del punt de vista religiós, terrible, ja que el rei no havia rebut les atencions i les cerimònies necessàries perquè la seva ànima pogués anar al cel. Metge va escriure Lo somni com una defensa personal contra aquelles acusacions, per tal que la seva innocència quedés fora de tot dubte. Un altre objectiu de l'obra és guanyar-se el favor del nou rei i la nova reina, Martí l'Humà i Maria de Luna.

 

Parts de l´obra:

Primer llibre:
Durant aquesta part, l'autor, que està tancat a la presó, rep en somnis la visita de l'ànima del rei Joan I, amb qui estableix un diàleg filosòfic i religiós sobre la immortalitat de l'ànima. Dels quatre llibres és el que més reflecteix el pensament humanista, posant en dubte totes les coses i argumentant racionalment.

Segon llibre:
Es coneix la identitat dels dos acompanyants del rei Joan, que són els personatges de la mitologia clàssica Tirèsies i Orfeu. Aquest també és un element clarament humanista: la referència als clàssics. El rei Joan I també explica que el destí de la seva ànima no és l'infern, sinó el purgatori, on la seva ànima serà purificada per després poder anar al cel. Aquesta part és un element molt important en la defensa de la innocència de Bernat Metge.

Tercer llibre:
Orfeu fa una explicació de la seva vida, i després descriu l'infern de la mateixa manera que Virgili i Dante. Tirèsies fa una dura crítica contra les dones, dient gairebé literalment fragments traduïts de Il Corbaccio, de Boccaccio.

Quart llibre:
Per contra, Metge fa una lloança molt extensa a totes les dones, començant per l'Antiguitat i estenent-se al llarg de tota la història. Para especial atenció a la reina Maria de Luna, volent-se'n guanyar el favor. Critica els homes, i més tard comenta punt per punt els arguments contra les dones de Tirèsies. Finalment, el llibre acaba quan l'autor es desperta del seu somni.

 

 

 Laura Verdejo

Característiques de l´obra la disputa de l´ase de Anselm Turmeda 

    ·Única obra escrita en prosa en català
    ·Planteja una discussió entre l´autor i un ase sobre la superioritat de l´home damunt les bèsties.
    ·Inspirada en un apòleg arab, escrita en to divertit i irònic.

    ·En aquest llibre expressa l´aceptació del cristianisme coneguent que Anselm es va convertir a l´islamisme,

Preguntes sobre Bernat Metge

Bernat Metge:

- Per què Bernat Metge, és considerat com a exponent humanista?
L'humanisme, és un moviment intel·lectual, filosòfic i cultural, lligat al Renaixement. Busca la Antiguitat Clàssica i retoma l'antic humanisme grec del segle d'or i manté la seua hegemonia en bona part d'Europa fins a finals del segle XVI. A Catalunya, que tenia grans contactes amb Itàlia perquè en dominava políticament bona part, l’Humanisme es notà ja en el segle XIV i en el si de la Cancelleria Reial (les oficines del rei) i en la seva llengua: el català cancelleresc (el que utilitzaven els funcionaris de la cancelleria era una llengua elegant, rica i uniforme amb marcada influència del llatí i de l’estil dels autors clàssics. Bernat Metge, un alt funcionari de la Cancelleria, fou qui millor assimilà l’humanisme italià.
 Les primeres obres de Bernat Metge són clarament medievals, però a poc a poc l’humanisme farà acte de presència, encara que mai no ho farà de manera completa. L’obra amb major presència d’elements humanistes i, a més, la seva millor obra és Lo somni. A banda, elogia els llibres dels autors clàssics antics.

- Què és Lo Somni?

Lo Somni, és un diàleg entre Joan I i Bernat Metge que tracten sobre l'existència de l'ànima, i del cel com a lloc de destí quan una persona mor.

- Quina es la intenció de Lo Somni?

És captar per a ell mateix el perdó del nou rei, Martí l'Humà, i obtenir la rehabilitació i la restitució dels càrrecs administratius que li havien sigut llevats.

- Quines obres podem destacar de Bernat Metge, en vers? I en prosa?

De la producció de Bernat Metge en vers, destaquem el Llibre de Fortuna i Prudència, que és una obra medieval. També hi trobem, Medicina apropiada a tot mal, que pretén satiritzar els tractats de curació del mal d'amor, i el Sermó, una paròdia de sermons religiosos predicats en aquella època que conté una burla dels principis de la moral cristiana.

D'altra banda, en conversem quatre obres en prosa. Ovidi enamorat, que és una traducció d'un poema llatí, Valter e Griselda, una novel·la curta que curiosament inaugura l'humanisme en terres catalanes, amb temàtica medieval. Apologia, inspirada en el Secretum de Petrarca, però principalment, el llibre de Lo Somni.


Salva Tudón

Preguntes sobre Anselm Turmeda

 Anselm Turmeda:

- Per què Anselm Turmeda es va convertir a l'islamisme? 
Als 35 anys, Anselm Turmeda, va renegar del cristianisme i es va convertir a l'islamisme. El franciscà, era una persona que es considerava lliure, era molt irònic i aventurer, a banda, que el cristianisme no permetia el seu casament amb la que en futur va ser la seua dóna.

- Quina és l'obra més important, i l'única escrita en català?
L'obra més important i l'unica que estava escrita en català fou la Disputa de l'ase contra frare Anselm. Aquesta planteja la discussió entre l'autor i un ase sobre la superioritat de l'home damunt de les bèsties.

- Quina va ser l'obra escrita en vers per Anselm Turmeda?
L'obra que va escriure en vers, va ser el Llibre dels Amonestaments(1398), que consta de 428 versos i que recull bons consells basats en la moral cristiana, tot i que hi apareixen atacs anticlericals.

Salva Tudón

Anselm Turmeda.

Breu resum sobre Anselm Turmeda.

Va nàixer a Mallorca.Als 35 anys va renegar del cristianisme i es va convertir a l'islamisme. S'embarcà a Tunis i va ocupar càrrecs importants. Gaudí d'un gran prestigi entre els musulmans i els cristians.
Després de la seua conversió escrigué en vers 'El llibre dels bons amonestaments'.
Obra que consta de 428 i recull bons consells basats en la moral cristiana hi apareixen atacs anticlericals.
L'obra més important,l'única catalana que escrigué en prosa és 'La diputada de l'ase contra frare Anselm'.Els coneixien gràcies a una traducció francesa  La diputada de l'ase planteja sobretot la discussió entre l'autor i un ase sobre la superioritat de l'home damunt les bèsties .És inspirada en un apòleg àrab que conté diverses històries anticlericals de to divertit i irònic.Sorprèn l'acceptació del cristianisme de Turmeda,renegat de la religió.Hi expressa 'La Thufa' en àrab, és una apologia de l'islam i una crítica del cristianisme.



                                                                            Dairén Reolid Agudo.

ACTIVITATS TEXT F. EIXIMENIS

1. Quin és el tema del fragment Lo Crestià de Francesc Eiximenis?

Aquest text trata sobre l'engany, més concretment del fet de donar almoïna i que aquesta sea mal usada, pel que el tema és el mal ús de les almoïnes.

2. Quin argument fa servir Eiximenis per reforçar la seua tesi?

Troba argument en el que diu Salomó, citat com a conclusió del text, sobre les nafres i els embriacs. Eiximenis pensa que els cecs mereixen un castic per enganyar, una plaga.

3. En l'estructura dels textos d'Eiximenis podem distinguir tres parts: introducció, desenvolupament i conclusió. Assenyana-les en el text.

La introducció té lloc des de la línia 1 fins a la 4; el desenvolupament, des de la 5 a la 23 i la conclusió, des de la 24 a la 26.

Violeta González  Gil   

Antoni Canals

Antoni Canals (1352-1419) va ser un frare dominic, orador i escriptor. Va néixer en el llavors Regne de València i va destacar pels seus sermons (dels quals no conservem cap) i per tres traduccions o adaptacions d'obres clàssiques al català.

Va ser deixeble de Sant Vicent Ferrer, va ensenyar teologia a València fins l'any 1398 i va estar vinculat a la Cort Reial, que ho va fer cridar per a un període de temps, de 1398-1401, que es va traslladar a Barcelona. De tornada a València va exercir de de lloctinent de l'inquisidor del regne des 1401-1419, any en què va morir.

 

 

 

Laura Verdejo

Bernat Metge

Bernat Metge va ser un escriptor català. Està considerat com un dels millors prosistes catalans, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana i posseïdor d'un estil precís, elegant i clar.

Notari de professió, des de molt jove va estar lligat a la cancelleria dels Aragó, gràcies a l'alt càrrec que ocupava en la mateixa seu padrastre, Ferrer Sayol. Primer va servir a la reina Elionor de Sicília, esposa de Pere IV d'Aragó. El 1375 va passar al servei del futur rei Joan I i de la seva esposa Violant de Bar, qui li tenien molt afecte i li van obsequiar amb nombrosos favors.

En 1381 va escriure Llibre de Fortuna i Prudència («Llibre de Fortuna i Prudència»), poema al en què es debat la qüestió de la Providència divina al més pur estil de la tradició medieval, basat en De consolatione philosophiae de Boeci.

També va realitzar la traducció del relat de Valter i Griselda, última de les novelle del Decameró, però no la va fer a partir de l'original italià de Bocaccio, sinó de la traducció en llatí de Petrarca (el Griseldis). La importància de la traducció de Metge es deu, a més de la seva elegant prosa, a la carta introductòria que acompanya al relat, doncs suposa la primera mostra d'admiració per Petrarca que es coneix a Espanya.

La seva obra mestra va ser Lo somni («El somni»), redactat el 1399, on se li apareix Joan I al purgatori. El va escriure a la presó, després de caure en desgràcia i ser empresonat per la nova reina Maria de Luna amb la resta de col · laboradors del difunt Joan I. L'obra li va permetre recuperar el favor real i el seu lloc en la cancelleria.

Se sap que va ser també autor de la traducció del poema llatí De vetula, atribuït a Ovidio, i de dos poemes satírics i humorístics escrits a la presó. Aquestes obres no es conserven.

 

Laura Verdejo

Anselm Turmeda

Anselm Turmeda, va ser un escriptor mallorquí nascut a Palma de Mallorca el 1352 i mort a Tunísia el 1430.

 Inicialment va ser frare franciscà, encara que posteriorment es va convertir a l'islam, vivint com musulmà a Tunísia. És un dels pocs escriptors que ha escrit en llengua àrab i en una llengua europea, el català, sent un clàssic en ambdues.

 

Una de les seues obres és el Llibre dels bons amonestaments. Turmeda el data l'abril de 1398, quan ja feia onze anys que vivia a Tunísia. Consta de 428 versos disposats en estrofes de tres octosíl · labs que rimen entre ells i un tetrasílabo de rima independent. En una breu nota proemial es diu que aquest Llibre fou "compost en Tunis per frare Anselm Turmeda, en altra manera anomenat Abdalà" i que tracta de bones ensenyaments. Va ser fins al segle passat una obra molt popular a Catalunya i servia com a llibre de lectura a les escoles. Es tracta d'un sermó en vers en el qual, sota l'aparença d'una absoluta i estricta ortodòxia, traspua l'irònic i desimbolt escepticisme i l'ètica egocèntrica i materialista del nostre autor ".

 

 

 

 

 

 

Laura Verdejo



4- Quins eren els temes predominants de Sant Vicent Ferrer?


El frare Sant Vicent Ferrer, en els seus sermons, tractava temes com l'evangeli, les bons costums i l'apocalipsi. Tots aquestos temes anaven amb la intenció de millorar els costums del cristians i la corrupción de la societat desde la perspetiva de la moral cristiana.


                                                                                                 Javi Martínez Muniesa

3.- Quina estructura teníen els sermons de Sant Vicent Ferrer?

         L'estructura dels sermons de Vicent Ferrer correspon a la que proposa Francesc Eiximenis en el tractat Ars praedicando populo, que establia una divisió dels sermons en tres parts: introducció, enunciació del tema i final.

5.- Com era el llenguatge dels sermons ?

        El llenguatge dels sermons, podem dir que era viu i fresc, plàstic i espontani, amb col·loquialismes, alteracions sintàctiques que barrejava amb l'ús de fragments i fórmules en llatí.

6.-Quins recursos emprava per adoctrinar?

        En la literatura catalana medieval foren abundosos els reculls de màximes, de proverbis, d'exemples i de miracles, amb els quals els predicadors feien viva i colpidora la doctrina moral que exposaven des de la trona





                                                                                                   Alex Trombitas 

2- Com ens ha arribat els sermons de San Vicent Ferrer?

Vicent Ferrer no tingué mai cap afany literari nni va escriure cap línea, una part dels seus sermons predicats ens ha arribat gràcies a una sèrie d'escrivents o reportadors, que acompanyaven al sant i prenien mot a mot els sermons tant en llatí com en vulgar. Només es conseven 280, dels quals destaquen el 52 sermons predicats a Valèmcia a la Quaresma de 1413.


                                                     Laura Rivero Gimeno.

Excursió a València (2)

TORRES DE SERRANO

Les Torres de Serrano son una de les dotze portes que custodiaven l'antiga muralla de la Ciutat de València. El seu nom sembla provenir que estan situades aproximadament al nord-oest del nucli antic i, per tant, eren l'entrada natural que comunicava amb els camins que anaven a Els Serrans (el camí ral de Saragossa, que confluïa en aquest punt també amb el camí ral de Barcelona). Tanmateix, hi ha una altra teoria que diu que va poder prendre el nom de la principal família que habitava el carrer homònim.

És un gran referent de la ciutat de València i un dels seus monuments millor conservats. De l'antiga muralla, que es va ordenar enderrocar el 1865 per ordre del governador de la província Cirilo Amorós, només queden aquestes portes i les Torres de Quart (posteriors), alguns altres vestigis pitjor conservats i restes arqueològiques com la Porta dels Jueus.

 

 

POUET DE SANT VICENT FERRER

 

L'entrada a la casa natal de Sant Vicent Ferrer, es realitza pel carrer del Pouet. Només traspassar la porta ens trobem en un vestíbul (antigament era un pati descobert), en la paret del fons hi ha una ampla pica de pedra amb quatre aixetes, d'on sortia aigua d'un pou. Aquest pou va deixar de rajar cap a 1975, en ser tallada la vena d'aigua que el assortia quan es va construir un edifici a l'actual plaça de Tetuan. A partir de llavors l'aigua procedeix del subministrament general de la ciutat, beneïda amb l'oració de Sant Vicent.

 

 

CHRISTIAN TORRUBIA I LAURA VERDEJO



Excursió a València

Llotja de la seda: obra mestra del gòtic civil valencià situada al centre històric de la ciutat de València (España). Declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, es troba situada a la Plaça del Mercat, número 31, enfront de l'Església dels Sants Joans i del Mercat Central de València.

Va ser construïda entre 1482 i 1548, i el seu primer constructor va ser Pere Compte entre els anys 1483 i 1498 sobre el model de la Llotja de Palma de Mallorca, constituint-se en un edifici emblemàtic de la riquesa del segle d'or valencià (segle XV) i mostra de la revolució comercial durant la Baixa Edat Mitjana, del desenvolupament social i del prestigi aconseguit per la burgesia valenciana.

 

 

Catedral de València: Església Catedral-Basílica Metropolitana de l'Assumpció de la Mare de Déu de València, anomenada popularment "Seu" en valencià, és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada per desig de Jaume I-seguint la tradició del segle XIII - a l'Assumpció de Santa Maria. Va ser consagrada l'any 1238 pel primer bisbe de València posterior a la Reconquesta, Fra Andreu d'Albalat. Es troba sobre l'antiga mesquita de Balansiya, aquesta s'havia alçat sobre l'antiga catedral visigòtica, edificada sobre un antic temple romà dedicat a Júpiter o Diana, del qual encara avui es poden veure en peu les columnes, al museu de l'Almoina, costat de la Catedral.

El gòtic mediterrani espanyol és l'estil constructiu predominant d'aquesta catedral, tot i que també conté elements del romànic, del gòtic francès, del renaixement, del barroc i neoclàssic.

En el seu interior es venera el Sant Calze, datat del segle I, i donat a la catedral pel rei Alfons el Magnànim el 1436.

Conté algunes de les primeres i millors pintures del Quattrocento de tota la Península Ibèrica, que van arribar de Roma a través d'artistes contractats per Alexandre VI. Aquest últim Papa valencià, quan encara era el cardenal Roderic de Borja, va fer la petició per elevar la seu valentina al rang de Metropolitana, categoria que li va ser atorgada pel papa Innocenci VIII el 1492.

 

 

Laura Verdejo i Christian Torrubia

Llengua de Sant Vicent Ferrer

Sant Vicent Ferrer sempre va predicar en català/valencià i, encara que el públic fóra d'una altra llengua, l'entenia i s'exaltava. Això era interpretat com un miracle del sant. Avui dia s'interpreta més aïna com un exemple que el valencià marca clarament totes les vocals i les consonants, pot considerar-se com una llengua que es troba al centre de les llengües romàniques, i que a l'època (perquè les llengües romàniques i, en especial els termes religiosos, eren més similars) es feia intel·ligible per a parlants de castellà, portugués, occità, francés, italià, etc. No obstant això, no explicaria tan clarament per què l'entenien directament els anglesos o els alemanys.
La llengua emprada als seus sermons s'ha estudiat a nombroses obres de lingüística i es considera una base important per a la llengua moderna, especialment el vocabulari litúrgic i religiós.

                                                                                                 


                                                                                                    Laura Verdejo

 Figura de Sant Vicent Ferrer.

Frare dominicá que va naixer a València en 1350. Va assoler una fama universal. Fou mestre en teologia i va intervenir directament en un fet que va trasbalsar les estructures de l'esglesia católica, el Cisme d'Occident.
Sant Vicent és dedicà amb gran intensitat a la predicació de la moral cristiana amb la intenció de reformar els costums de la societat desde la perspectiva de la moral cristiana. No va escriure cap obra. Fa ús de recursos teatrals, a més feia adaptacions populars de textos biblics. El llenguatge dels seus sermons era viu, fresc,senzill i col.loquial i ell era molt teatral en els seus sermons.



Açó és el troç dùn dels seus sermons.

                                               Laura Rivero Gimeno.

Francesc Eiximenis DaniPM

Ací deixe un petit resumen de la primera de les respostes a les preguntes de FRANCESC EIXIMENIS.
1. Fes un breu resum que definisca Francesc Eiximenis.
Francesc Eiximenis va nàixer a Girona entre 1327 i 1332 i fou un escriptor franciscà català del segle XIV. Possiblement un dels autors catalans medievals més llegits, copiats, traduïts i publicats. Va estudiar en les universitats més prestigioses europees i tingué bones relacions amb la casa reial. Entre les seues obres més destacades es troben "Lo Crestià" o "El llibre de les dones". També aconseguí el títol de professor de teologia a l'universitat de Tolosa amb l'influencia de Pere el Cerimoniós. Va morir a Perpinyà l'abril de1409.

Us deixe un video informatiu sobre San Vicent Ferrer y alguns dels cultes que es fan en la reua referencia.



                                                                                                              Óscar Bonanad Granero.

LES LABIALS

3. Completa les frases amb un dels mots següents, després d’escriure-hi b o v.

a) El pescador s’acostà riba mar per veure l’envestida de les ones.

b) El cotxe que patí l’accident va bolcar en un revolt molt perillós de la carretera.

c) No es cordava la gavardina perquè se li havia trencat la civella del cinturó.

d) La javelina va fer una trajectòria corba en l’aire.

e) L’obrer, va treballar uns quants mesos en la construcción del pabelló esportiu.

f) El por d’almívar va rebentar per causa de la pressió.

g) Van elaborar un pastís amb rovells d’ou confitats.

h) En arribar a casa va posar el mòbil a carregar.

4. Completa amb les paraules que sols es diferencien per l’ús de b o v, però que tenen diferents significants.

a) En ser vençuda per Èdip, l’esfinx es va precipitar per un abís prefundíssim.

b) He rebut l’avís i he vingut de seguida.

c) La vacant deixada per la professora va tardar molt a cobrir-se.

d) Una bacant era una sacerdotessa de Bacus.

e) El malalt té una infección bacil·lar, causada per bacils.

Violeta González Gil

Exercicis de les labials

1) Completa amb b o v els mots següents.

bava                  baf                        arrova                 calbesa                  vaixell   

avet                   avorriment           gavany                covar                      desimbolt

gleva                 sivella                   bivac                   badall                     sarbatana

pavelló              buidar                  endívia                saviesa                   debanar

taverna              esvelt                  saviesa               trobador                 advocat

arrabassar        revoltó                 berruga               cantaven                escalivar

abans                versemblant        núvol                   feble                       raval

automòbil          moviola               acoblar                escorbar                comboi

avaluable          adverbi                tramvia                oblidar                   havanera

2)Escriu la grafia que corresponga a cadascun dels topònims següents.

Àlaba            Bergara             Biscaia                    Brabant                 Còrdova

l'Havana        Narbona            Eslovàquia              Savoia                  Sèrbia

Vesuvi           Anvers               País basc                Eivissa                  Nerbion

Diana Sánchez

Sant Vicent Ferrer

Frare dominicà que va nàixer a Valencia en 1350. Va ser predicador per tota Espanya y altres països. Fou mestre en teología , conseller de papes i reis... Sant Vicent Ferrer es dedicà amb gran intensitat a la predicació de la moral cristiana amb la intenció de reformar els costums de la societat desde la perpectiva de la moral cristiana. Sant Vicent Ferrer no va escriure ninguna obra, pero els seus sermons ens han arribar gràcies a una sèrie de reportadors. Vicent Ferrer demostra un gran domini de l'art de l'oratòria en els seus sermons. En ells fa ús de diversos recursos teatrals. A més feia adaptacions populars de textos bíblics. El llenguatge dels seus sermons era un llenguatge viu i fresc amb col-loquialismes. Aquets sermons anaven amb la intenció de convertir els infidels. Sant Vicent Ferrer morí en 1418 a Vannes.


                                                                                                    Javi Martínez Muniesa

Regiment de la cosa pública.

Fa una alabança de la terra valenciana, comença definint que és la "Cosa Pública". S'exposen els principis del bé comú per a un bon regiment, uns consells per a regir la ciutat. Estava escrita en català perquè la consulten els regidors valencians. Fa prendre consciència del regne independent. Entén la ciutat governada per regidors elegits i té en compte els nous burgesos, era crític amb el poder reial i deia que el poble tenia dret a queixar-se. La seua intenció era la de fer una ciutat nova i moderna.


Salva Tudón

Correcció de les preguntes 4 i 5.

4.Defineix en termes generals l’obra de Francesc Eiximenis.

L’obra de Eiximenis esta caracteritzada per tenir un to planer i ser popular, a més de tenir l’objectiu de moralitzar i adoctrinar a la major població possible.

5.A qui adreça els seus escrits?

A un públic burges, gent senzilla de la època, polítics, governants i regidors.

                                                                                                              Irene Martín López.

Vicent Eiximenis

La seua obra recull el pensament medieval. La seua originalitat és que va escriure obra teològica en llengua vulgar, novedosa en tot Europa. Aconsegueix difondre el missatge cristià perquè ho entenga. És un escriptor medieval per la manera que té d'escriure, les fonts que domina i la didàctica que practica. Gran exponent de la literatura de la predicació escrita, gran prosista i intel·lectual. Fou compilador i divulgador també.


Salva Tudón.

Lo Crestià

Lo Crestià

[escrit a Barcelona entre 1379 i 1386].

Enciclopèdia que havia de constar de tretze volums que continguessin "sumàriament tot lo fonament de cristianisme", una extensa obra per tal d'estimular l'estudi de la teologia entre els laics. D'aquest projecte només es coneixen els tres primers llibres, dedicats a matèries teologicomorals, i el dotzè, que es refereix al govern de la "cosa pública", als prínceps i als súbdits. 

-Primer [escrit a Barcelona entre 1379-1381]. València: Llambert Palmart, 29-I-1483. 

Introducció general a la religió cristiana. Inclou una refutació de la religió musulmana i de la judaica. Dividit en quatre parts de diversa proporció, que formen un conjunt de tres-cents setanta capítols. 

-Segon [escrit a Barcelona entre 1382-1383]. 

Analitza el problema de les temptacions. Dividit en dos-cents quaranta capítols. 

-Terç [escrit a Barcelona el 1384].

Estudia el concepte de mal i de pecat, i fa una presentació molt detallada dels set pecats capitals i dels pecats de la llengua. Dividit en tres volums que apleguen mil seixanta capítols, compresos en dotze tractats de diversa proporció. 

-Dotzè [escrit a Barcelona entre 1385-1386]. València: Llambert Palmart, 15-III-1484. 

Tractat polític en què s'estudien els principis fonamentals del govern de les ciutats i de les comunitats. Dividit en dos volums que apleguen nou-cents set capítols, distribuïts en vuit parts. 

                                                                                                                                     Alex Trombitas

Llibre de les dones

Afegeix la llegenda

El llibre de les dones escrit en català cap 1396 és una obra de clar caràcter moralitzador que descriu la vida de la dona en les seves diverses etapes, tal com s'entenia en l'època. Reprodueix el model de literatura didàctica de tradició medieval que té el seu origen en els Miralls o Specula. El seu enorme èxit ho prova el gran nombre de còpies manuscrites que han arribat fins a nosaltres i les abundants traduccions al castellà que es van fer del text durant els segles XV, XVI i XVII.L'obra inclou la dedicatòria a la comtessa de Prades, Sancha Jiménez d'Arenós que havia demanat a Eiximenis un tractat devot que servís per orientar la seva vida. En resposta, Eiximenis escriu aquesta obra que divideix en dues parts: la primera que tracta dels aspectes de la dona en general i la segona on estudia les diferents dones: donzelles, casades, viudes i religioses. El text es recomanarà també com a guia espiritual, el que contribuirà a la seva àmplia divulgació. Hernando de Talavera, confessor i conseller d'Isabel la Catòlica, en el seu llibre De com han de viure les monges de sant Bernat en els seus monestirs d'Àvila, l'inclou com a lectura per les religioses.

                                                                                                                 Alex Trombitas

Els Dominics

Els dominics eren una orde de predicadors, El seu hàbit és blanc amb una túnica, escapulari, caputxa i capa de color negre. Com a símbol més conegut fan servir la creu  de Calatrava, pintada amb els colors de l'orde amb El lema de Laudare, Benedicere, Praedicare (Lloar, Beneïr i Predicar).

L'orde va ser fundat per Domènec de Guzman (1170-1221), el 1203 va acompanyar el bisbe Diego de Acevedo en una missió diplomàtica enviada per Alfons VIII de Castella a Valdemar II de Dinamarca. Durant el viatge de tornada, travessaren el Llenguadoc i va adonar-se de la gran expansió que tenia l'heretgia dels albigesos, per la qual cosa va decidir d'unir-se als llegats enviats pel papa Innocenci III amb la intenció de fer tornar els heretges al si de l'Església catòlica.

-( el Llenguadoc  Actualment, es un  territori tradicional que està dividit entre quatre regions franceses).

-( Els Albigesos eren els adeptes de l'heretgia més important al si de l' Església Cristiana durant l'època medieval).

La vida dominica es basa en els anomenats 'quatre pilars de la vida dominica, establerts al segle XIII:

vida en comunitat (amb els vots d'obediència, pobresa i castedat),pregària i litúrgia en comunitat,estudi,servei i a més, la predicació de l'Evangeli i l'apostolat.

Per a poder desenvolupar la predicació de la manera més satisfactòria, es va preveure la possibilitat de la dispensa, mitjançant la qual el superior pot dispensar temporalment un frare d'alguna de les regles o observances, sempre que sigui necessària perquè la predicació sigui més efectiva.

                                                                                                                   Jairo Emiliano Bermúdez Baker

San Vicent Ferrer

Vicente Ferrer va naixer a valencia el 1950 y va morir al 1419 a  Bretanya. Va ser un dominic valencià que recorregué mitja Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme. D'elevada formació intel·lectual, influí marcadament a la cort del Papa Benet XIII d'Avinyó i en l'elecció de la dinastia castellana dels Trastàmara per regnar a la Corona d'Aragó. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

 va conéixer el llegat pontifici a la cort de Pere el Cerimoniós, el cardenal Pedro Martínez de Luna; arran d'aquest fet va convertir-se en partidari del papa d'Avinyó Climent VII

Sant Vicent Ferrer sempre va predicar en català/valencià i, encara que el públic fóra d'una altra llengua, l'entenia i s'exaltava. Això era interpretat com un miracle del sant. Avui dia s'interpreta més aïna com un exemple que el valencià marca clarament totes les vocals i les consonants, pot considerar-se com una llengua que es troba al centre de les llengües romàniques, i que a l'època (perquè les llengües romàniques i, en especial els termes religiosos, eren més similars) es feia intel·ligible per a parlants de castellà, portugués, occità,francés, italià, etc. No obstant això, no explicaria tan clarament per què l'entenien directament els anglesos o els alemanys.

                                                                                                                   Jairo Emiliano Bermúdez Baker

PERSONATGES DE “Les cendres del cavaller”

Joanot Martorell: Personatge principal.

Guillerm Martorell: Avi de Joanot.

Beatriu Martorell: Avía de Joanot.

Pare de Joanot Martorell: Gran cavaller que va tenir molta fama.

Mare de Joanot Martorell: Mare de Joanot.

Galcerna Martorell: Germà de Joanot que va a ser el progenitor però no va ser el hereu.

Jofré Martorell: Germà de Joanot.

Jaume Martorell: Germà de Joanot

Damiata Martorell: Germana de Joanot, que no va poder casar-se per una infidelitat de Montpalau.

Isabel Martorell: Germà de Joanot, es va casar amb Ausiàs March però va morir quan va estar embarassada.

Aldonça Martorell: Germà de Joanot.

Rei Alfons: Rei de Valencia, que captura Nàpols.

Joan II: Germa de Alfons que va heretar la corana, perquè Alfons no tenia cap fill legítim.

Reina Maria: Reina de Valencia.

Reina Joana: Reina de Nàpols que havia mort i nombra a hereu a la corona a Renan d´Anjou.

Rei Enric IV: Rei de Castella.

Carles de Viana: Princep que el poblat volia, i volia que fora rei. 

Joan de Montpalau: Va ser l´home que deshonra a la familia Martorell enganyant a Damiata.

Ausis March: Escritor que perteneixia a una familia molt adinerada de Gandía i va ser el marit de Isabel.

Felip de Boïl: Valencia que va lluitar a Anglaterra i no va tindre molta sort i per a guanyat honor va retar a un duel a Joanot però al final no es atreví.

Jaume de Ripoll: Jove cavaller que havia fet d´herald a Boïl.

Rei Enric VI d´Anglaterra: Rei jove d´Anglaterra que estaba boig i va nombrar cavaller a Joanot.

Beauchamp: Conseller del rei d´Anglaterra I amic de Joanot.

Mary: Criada de Elisabeth.

Elisabeth: Cosina del rei d´Anglaterra que es casa amb el duc d´Aimburg però ella ama a Joanot.

Duc d´Aimburg: Marit de Elisabeth que va guanyar el torneig de cavallers.

Joan de Ladernosa: Amic de Joanot que li va deixa que se quede a s´ha casa a Barcelona.

Barinton: Mercader que li van pels pirates en el viatge d´ Anglaterra a Portugal.

L´infant Fernando: Amic de Joanot que li va deixar quedarse a s´ha casa a Portugal.

Alencrespo: Prestamista que li va deixar diners a Joanot pera que vaja de Portugal a Valencia.

Germans Baromeis: Prestamistes que li van a deixar diners a Joanot per anar a Anglaterra.

Angés de Portugal: Esposa de Gonçal d´Ixer i amant de Joanot però desprès se va convertir en el seu enemic.

Gonçal d´Ixer: Espos de Angés de Portugal molt adinerat que va comprar totes les terres del Martorell i es va morir per enterar-se que Joanot era l’amant de la seua esposa.

Roís de Corella: Jove i gran escriptor amic de Joanot que volia ser eclesiàstic.

Isabel de Lloris: Amiga de Joanot al final de les seues etapes de la vida.

Jhon: Fill de Elisabeth i de Joanot.

                                                                       

                                                             Jairo Emiliano Bermúdez Baker 1ºBat científic.

Pregunta de Francesc Eiximenis

10. Art de predicació

L'Art de predicació al poble és un llibre escrit per als predicadors joves i està escrit en llatí. El pròleg del text ens explica com ha de ser un bon predicador.
És un tractat pedagògic que explica els fonaments, les tècniques i els recursos per predicar. L’Art de predicació al poble forma part d'un gènere literari "que va contribuir a la formació dels milers de predicadors que van recórrer Europa d'una punta a l'altra i van fer ressonar les seves veus a les catedrals, les esglésies, les ermites, les places i les universitats".

Diana Sánchez

3. Com és la València del segle XIII i què volen els jurats de la ciutat?

    És una ciutat en situació post bèl·lica i de penúria per la pesta i les desbordaments dels rius, però a pesar d'aquesta situació no hi ha recessió econòmica o demogràfica. Els jurats volien un home de prestigi con Francesc Eiximenis per a l’augment de prestigi del territori, la conversió dels habitants de la “nova ciutat” al cristianisme, que fora assessor del consell; però es va produir una paradoxa entre el dominicà San Vicent Ferrer, i el franciscà Francesc Eiximenis 

                                                                                                                 Irene Martín Lopéz