CORRECCIÓ PRIMERA PREGUNTA POEMA XXIII A. MARCH

1. a) Saps què és el senyal?

Psedònim emprat pels poetes per tal d'amagar la identitat de la seua amada.

b) On se situava?

Es sitúa en el primer hemistiqui de l'últim quartet del poema.

c) A quin senyal pertany aquest poema XXIII?

"Llir entre cards", senyal que fa referència a les virtuts de la dama.

d) En coneixes més de senyals emprats per March?

A part de "Llir entre cards", al qual perteneixen 35 poemes, tenim:

- "Plena de seny": 19 poemes. També fa referència a les virtuts de la dama.

- "Mon darrer bé": 2 poemes.

- "Amor, amor": 12 poemes.

- "Oh, folla amor!": 10 poemes.

                                                                                                                                    Violeta González Gil

Poemes d' Ausiàs March

Així us deixe un poema d' Ausiàs March i un enllaç on hi ha mols més poemes.

Alt e amor, d’on gran desig s’engendra,
e esper, vinent per tots aquests graons,
me són delits, mas dóna’m passions
la por del mal, qui em fa magrir carn tendra,
e port al cor sens fum contínuu foc
e la calor no em surt a part de fora.
Socorreu me dins los térmens d’una hora
car mos senyals demostren viure poc.
Metge escient no té lo cas per joc
com la calor no surt a part extrema.
L’ignorant veu que lo malalt no crema
e jutja’l sa, puix que mostra bon toc.
Lo pacient no porà dir son mal,
tot afeblit, ab llengua mal diserta:
gests e color assats fan descuberta
part de l’afany, que tant com lo dir val.
Plena de seny, dir-vos que us am no cal,
puix crec de cert que us ne teniu per certa,
si bé mostrau que us està molt cuberta
cella per què amor és desegual.

http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/march.htm 


                                                                                                         Javi Martínez Muniesa 

ACTIVITATS AL VOLTANT DEL POEMA XXIII

1º- Saps que és el senyal?

- El senyal és un pseudònim que es posava a la dona per a que quan parlaren d'ella no es donessin compte de que parlaven d'ella.

4º- Analtitza el poema des dels punt de vista métric.

Deixant a part l'estil dels trobadors,                              10

els quals, per passió, ultrapassen la veritat,                   13  

i, reprimint el meu voler afectat                                     11

perquè no em torba, diré el que trobe en vós.               12

Tot el que jo diga, als quiu no us hauran vist,                11

res no els valdrà, perquè no hi donaran fe;                   13

i els qui us veuran, si dins vós no veuen,                        9

se sentiran l'ànima trista en creure'm a mi.                    13

L'ull de l'home neci no és tan ofuscat                           11

que no jutge per gentil el vostre cos;                            11

no el coneix tal com l'home subtil:                                9

el color, sí, però no sap res de la textura.                     13

Tot el que pertany al cos, sense participar                    13

amb l'esperit, prou ho coneix el grosser:                       11

pot bé saber el vostre color i el port,                           11

però ja no podrà parlar bé del vostre gest.                   13

Tots som grossers a poder explicar                                                    10

el que mereix un cos bell i honest;                                                       10

joves gentils, ben experts, l'han requerit                                              11

i, famolencs, els cal abstenir-se'n.                                                        10

El vostre seny fa allò que cap altre no abasta,                                      14

puix que sap regir la molta subtilesa;                                                   11

a fer tota mena de bé, la peresa s'adorm en vós;                                 16

no sou verge perquè Déu volgué que deixàsseu descendència.             15

-Com fer-ho?
 Així us deixe unes pautes: En català només s'ha de comptar fins l'última vocal tònica, d'aquesta manera en el vers agut les síl·labes mètriques coincideixen amb les gramaticals, en un vers pla s'ha de restar una síl·laba gramatical i en un vers esdrúixol s'han de restar dues síl·labes gramaticals. Però també hi ha algunes excepcions en alguns mots amb diftong esdrúixols moltes vegades són considerats poèticament mots plans.

http://html.rincondelvago.com/la-metrica-catalana.html

Enric Camarasa López.

ACTIVITATS AL VOLTANT DEL POEMA XXIII

5. Relaciona les figures retòriques amb els exemples:

Hipèrboles: Sol per a vós bastà la bona pasta
                  que Déu retench per fer singulars dones:


Metàfora: L'ull de l'hom pech no ha tan fosqua vista
                que vostre cos no jutge per gentil;
                no-l coneix tal com lo qui és suptil:


Comparació: Venecians no han lo regiment
                    tan pasciffich com vostre seny regeix


Imatge: Llir entre carts,

Enric Camarasa López.

CALIXT III

Alfons de Borja, futur Calixt III, procedia d'una família de modesta condició social i escassos recursos econòmics. Son pare, Domènec Borja, era probablement l'administrador de les terres que un altre membre més ric de la família, Roderic Gil de Borja, de Xàtiva, tenia a la Torre de Canals. I allí naixqué el 31 de desembre de 1378, sent batejat a la Seu.
Els seus pares, l'orientaren als estudis dins la carrera eclesiàstica. Anys més tard va córrer la llegenda segons la qual sant Vicent Ferrer, en una de les seues visites a Xàtiva, el va conéixer amb vuit o deu anys i, semblant-li especialment inteligent, aconsellà que el dedicaren als estudis, vaticinant que seria papa i el faria a ell sant.
Les primeres lletres les aprengué a la nostra ciutat, acabant la seua formació doctorant-se en dret civil i canònic a la Universitat de Lleida (1413), on exercí com a catedràtic. D'aquesta ciutat fou canonge, iniciant en aquesta diòcesi la seua carrera jurídica al servei de la cúria del papa valencià Benet XIII, el major benefactor de l'Església xativina

Calixt III

En 1417 entrà al servei del rei Alfons V el Magnànim, que el nomenà conseller i després vicecanceller, encomanan-li complexes i delicades gestions administratives i diplomàtiques, que resolgué amb èxit, fet que li va permetre importants ingressos, beneficis i nomenaments eclesiàstics. Però la gestiò que provocà l'ascens fulgurant d'Alfons fou la seua gestió diplomàtica que aconseguí acabar amb el Cisma d'Occident (1429), que durant cinquanta anys havia dividit greument l'Església catòlica. L'èxit d'Alfons de Borja va tenir un premi immediat i de primera magnitut: el bisbat de València, un dels llocs amb més poder i rendes de la Corona d'Aragó. En 1444, als seixanta-sis anys, després de molts anys de serveis a la Corona d'Aragó i a l'Església era nomenat cardenal.
Tres foren els grans interessos d'Alfons de Borja, que adoptà el nom de Calixt III: la independència del poder papal, la defensa de la cristiandat front al perill dels turcs i l'enaltiment del seu llinatge. Actuacions papals en el primer dels aspectes foren les encaminades a enfortir el poder papal i pacificar, millorant les relacions entre els estats italians i els enfrontaments entre les famílies aristocràtiques i romanes.

Fou el segon, sens dubte, al que més energies dedicà. A penes elegit papa proclamà la croada contra els turcs, que després de prende Constantinoble en 1453 sitiaven la ciutat de Belgrad, amenaçant Praga i Viena. El papa, amb poca ajuda dels prínceps cristians, malat i amb pocs recursos aconseguí el que semblava impossible: la derrota dels turcs (1456) i el seu avanç a través de la vall del Danubi, èxit, tan decissiu com el que un segle després es produí amb la batalla de Lepanto, però no tan valorat per la història.

El tercer del seus interessos —l'enaltiment de la seua família— és el que inicià la mala opinió i les crítiques al voltant de la família Borja. Però no era cap novetat que cada papa procurara rodejar-se de parents i amics adictes a la seua persona, i que repartira càrrecs i dignitats entre els seus col·laboradors i membres de la seua família.

El Vaticà, Roma i els territoris de l'Església es van omplir de valencians, catalans i mallorquins a més d'ocupar càrrecs eclesiàstics i militars, ompliren l'administració vaticana, el govern de la ciutat de Roma i els més diversos oficis i professions. El català, o valencià, es convertirà durant cinquanta anys en l'idioma de la cort vaticana. Per als romans era una autèntica invasió estrangera que generà resistència i odis.

El 6 d'agost de 1458 moria el papa Calixt III, quasi als vuitanta anys, havent portat el llinatge Borja des d'uns orígens modestos a allò més alt de l'Esglèsia.

Carlos Villalba Monferrer

Video de la vida i la obra de Ausiàs March

                                                                                                Javi Martínez Muniesa

Jordi de Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi va ser un poeta cortesà i militar. Va néixer al Regne de València al voltant del 1399 i el 1400. Se'n desconeix la data de la mort, tot i que es presumeix que tingué lloc als voltants del mes de juny de 1424, atès que atorgà el seu darrer testament el 12 de juny d'aquell any.
Fill d'un esclau morisc alliberat, fou "un dels lírics més considerables de la literatura catalana anterior a Ausiàs March" que en contrast a ell, formaven part de famílies prestigioses. Tingué el càrrec palatí de cambrer reial i fruí de la protecció d'Alfons el Magnànim. Participà en l'acció de Calvi i al setge de Bonifacio i, sempre al costat del monarca, entrà a Nàpols, on es trobava el 30 de maig de 1423, quan fou ocupada per Francesc I Sforza, i fou fet presoner. A la captivitat escriví el poema Presoner, on palesa les seves angoixes i el seu enyorament per la vida sumptuosa cortesana i la seva confiança en una prompta alliberació per part del rei.

CHRISTIAN TORRUBIA