diumenge, 9 de juny del 2013

Jaume Roig.


Qui va ser Jaume Roig?
Jaume Roig neix a la ciutat de València a principis del segle XV, tot i que no es coneix la data exacte del seu naixement. Fill del metge Jaume i nét del notari Pere Roig, la seva família provenia de Mataró i el besavi de l'autor, Salvador Roig, fou el primer en instal·lar-se a València i va relacionar-se amb el poder municipal des de ben aviat. Jaume Roig va estudiar Medicina i Arts, potser a Lleida i París, tot i que no ho sabem del cert.

L'activitat professional i pública la va combinar amb l'exercici de la literatura i d'aquesta manera, l'any 1460 escriu l'Espill, una obra composta de 16.359 versos apariats que segueix la tradició romànica de la narrativa en vers i que suposa una forta crítica contra les dones de qualsevol edat i condició. L'obra va ser escrita a la vila de Callosa, on l'autor s'havia retirat fugint d'una epidèmia. Es tracta d'un dels escrits més importants del segle XV i la seva repercussió a l'època va ser important, amb tres edicions durant el segle XVI i les traduccions al llatí, de Gaspar Guerau de Montmajor, i al castellà, de Llorenç Matheu, durant el segle XVII.

Christian Torrubia

dissabte, 8 de juny del 2013

LIibre de cavalleries i novela cavalleresca

Els llibres de cavalleries.
La temàtica convina les aventures militars, relacions amoroses i la religiositat. Hi ha elements meravellossos. Provenen de la matèria de Bretanya. Els personatges tenen capacitats i cualitats inversemblants, força descomunal, amb poders màgics. La situació geogràfica és desconeguda, irreal, llunyana. El temps es remot,  l'ambient de fantasia, misteri, somni, i ademés crea una situació anacronica. Solien estar escrits en vers, al estil dels antics cantar de gesta.

Les noveles cavalleresques.
Ténen una absència d'elements meravellosos, els personatges són de mesura humana i no de herois. Espai i temps coneguts i localizables. Es proposa de reflectir la manera de viure dels cavallers que existien i que sostenien batalles i bregues amb altres cavallers ben reals. Les aventures son mesurades, els cavallers actuen guiats per les seues habilitats, força, astúcia, entrenament, intel·gència i s'enfronten a enemics que podien haver estat reals.

José Vicente Molins

vita christi

Vita christi
És una obra religiosa que destaca el protagonisme femení en la vida de Jesucrist. La naturalitat i un llenguatge senzill destaquen en el seu estil, (que estava allunyat de l'estil de recargolament i de l'artifici estilístic de la Valenciana prosa), així com cerimònies religioses i descripcions solemnes.
 
 
María Martínez García
                                                  VALENCIANA PROSA

La valenciana prosa és un estil de redacció que es posà de moda al Regne de València cap al segle XV i s'estengué a la resta de territoris de llengua catalana.
Se sol considerar com a màxim exponent de l'estil Joan Roís de Corella, sobretot pel que fa en els discursos, les lamentacions i els parlaments dels seus protagonistes. Se sap per les lletres de batalla que entre la noblesa valenciana prenguè el grau de gran moda del refinament i que feien veritables esforços per expressar-se d'aquesta manera.
Es considera que aquest és un dels dos "estils del Tirant", representant de la gent rica i de cultura mentre que pel contrari la gent plana de poble parlava en un estil molt diferent marcat per l'ús abundant de frases fetes, jocs de paraules i expressions casolanes. Així doncs, la valenciana prosa en la literatura es convertia en mans d'en Joanot Martorell en una manera de representar a la gent benestant.
  Ángel Sánchez Tarín

Obra de Isabel de Villena

La Vita Christi neix com un llibre de doctrina i es converteix en una de les peces importants de la literatura en valencià i universal del segle XV, dins del que es diu com El Segle d'Or Valencià.
Els crítics i estudiosos l'han vist com un referent extraordinari, i també com un cas peculiar, atenint-se a les escasses publicacions que es conserven escrites per dones. Llibre biogràfic i de contemplació, que no exclou els somnis com una manera d'explicar l'espiritualitat, ens parla de les dones en relació directa amb Crist, un punt de vista que no havia agradar molt a l'església de llavors.

La intenció doctrinal de la Vita Christi, llibre que no va ser signat per l'autora, no treu que sigui un gran treball literari que no va cercar sols a les fonts considerades legítimes. Lluny d'això, Isabel de Villena escriu parant atenció a altres fonts anomenades "extracanòniques": llibres apòcrifs o tradicions.
En aquest últim podríem entendre que també va estar influenciada pel seu pare, ja que com a gran mestre d'una ordre, la qual dóna com a vàlids certs textos no reconeguts per l'església [cita requerida], així com l'enaltiment de la dona.


              
                               
                                L'abadessa de la Trinitat de València ens ofereix una vida de Crist no massa ortodoxa, ja que prescindeix de moltes de les notícies dels Evangelis canònics i inclou, en canvi, nombrosos temes i relats dels textos apòcrifs o de tradicions piadoses, com les contingudes en la Llegenda àuria. No inclou, per exemple, molts dels miracles o paràboles que inclouen els quatre evangelistes, no recorda, ni tan sols, el que és considerat el manifest fonamental de cristianisme, el «sermó de la muntanya». A Isabel de Villena li interessa més la innocència de Maria i de Jesús, i la passió d'aquests i la mort i ascensió de la seva mare, que la doctrina, la predicació.
Alfons Llorenç, "La Vita Christi, 1 text coetani", Dins «Aproximació al món literari de la Festa d'Elx», Festa d'Elx, núm. 45, pag. 109-23 (Elx, 1987).


                                                                                                                        Alex Trombitas

Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella (Gandia o València, 1435 - València, 1497) 1 va ser un poeta, cavaller i sacerdot valencià del segle XV, que va escriure en valencià.
La seva família, procedent d'Aragó, es va establir després de la conquesta a València, el seu pare es deia Joan Roís de Corella, i la seva mare Joana de Natera, tenia dos germans, Lluís i Manel, i una germana, Dalfina.
Les famílies Roís de Corella i March tenien relació de parentiu i una profunda amistat, fins al punt de signar, ambdues, diferents documents públics i notarials (testaments, contractes de matrimoni). Així podem destacar que el pare de Joan Roís de Corella va ser testimoni del contracte matrimonial d'Ausiàs March i Joana Escorna, o que segons el testament de Pere March, Joan Roís de Corella, l'avi de l'escriptor, era primer germà seu.

Va ser cavaller i mestre en Teologia. Tot i haver estat sacerdot, sembla ser que va tenir dos fills il · legítims amb Isabel Martínez de Vera, qui va ser la seva hereva de facto després de la seva mort. Roís ocupava una cel · la al convent de Sant Francesc de València, on es van trobar béns seus a la seva mort, i un habitatge civil a la ciutat.
En el seu llegat literari, tant en prosa com en vers, es troben obres de temàtica religiosa, amatòria i d'altres temes, i es deixen notar els indicis de la cultura i erudició del renaixement.
Igual que Joanot Martorell, va mantenir correspondència epistolar amb Carlos, Príncep de Viana, fill de Joan II d'Aragó i Blanca II de Navarra. Tot i gaudir de gran èxit en la seva època, la seva obra resulta, per al lector actual, d'un estil excessivament prolix, en què s'altera una mica excessivament l'ordre de les paraules, la qual cosa arriba sovint a fer difícilment intel · ligible el que diu.

                                                                                                                         Alex Trombitas

divendres, 7 de juny del 2013

BARBARISMES (2)

No hi ha pedidos-----no hi ha comandes
Té una pesadilla------Té un malsón
Faça´m un préstam---Faça´m un présec
És el duenyo---------És l´amo
No ho lograràs-------No ho aconseguiràs
Pa amb mantequilla---Pa amb manteca
Ojo! Cuidado--------Compte/atenció
La fetxa exacta-------La data exacta
Quina tormenta-------Quina tempestad
Ho vull aclarar--------Ho vull aclarir
És una bona costum--És un bon costum
Obri el grifo-----------Obri la eixeta
Viu a les afores------Viu als afores
Anyadirem algun detall--Afegirem algun detall
El van incluir en la llista--------El van incloure en la llista
Volen sentar-se?----Volen seure?
demanem limosna----Demanem almoina
Fa de limpiabotes----Fa d´enllustador
Tenen un palco al teatre---Tenen una llotja al teatre
Dóna-li saludos de part meua---Saluda´l de part meua



                              Maria Pilar Villarroya 
BARBARISMES:

Hasta demà---Fins demà.
Ni molt menos---Ni bon de troç.
Per lo menos---Almenys o si més no.
Menys mal---Encara bo.
Per la vesprada---A la vesprada.
El resto---La resta.
Els demés---La resta.
Té que eixir---Ha d'eixir.
Posa la taula---Para la taula.
Parlem un rato---Parlem una estona.
Ample d'hombros---Ample d'espaldes.
Hasta el texto---Fins al sostre.
Fresses amb nata---Maduixes amb nata.
Trau la bassura---Trau el fem/ Trau la brossa.
Escany parlamentari---Escó parlamentari.
No li perteneix---No li pertany.
Comprarà un terreno---Comprarà un terreny.
Vés al jusgat--- Ves al jutjat.
Hem d'ahorrar---Hem d'estalviar.
Assiento lliure---Seient/ seent lliure.



                                              LAURA RIVERO GIMENO.

Poesia amorosa de Joan Roís de Corella

La poesia amorosa de Corella, molt diferent a la poesia d´Ausiàs March, és ,és sincera i més personal i el seus versos posseeixen una extraordinària musicalitat, inusual fins aleshores en les nostres lletres. Entre les poesies amoroses, cal assenyalar el cicle temàtic de Caldesa, una dama bella i elegant, que acceptà l´amor del nostre escriptor, però li fou infidel. L´amargor produïda per l`engany de Caldesa donarà pas a la ira i al sarcasme amn què el poeta s´adreça a Caldesa, yoy just que la passió ja s´ha apagat.

Laura Carratalá

dimarts, 4 de juny del 2013

Estil i modernitat de Roïs de Corella

Roïs de Corella té un estil caracteritzat per una estructura complexa, basada en els clàssics grecollatins i autors italians. Abunden les imatges i ambientacions escèniques, les metàfores i l´ús de l´hiperbole. Tracta la natura d'una manera que ningú ho havia fet abans i incorpora elements autobiogràfics.

Tot i que Roïs de Corella és cronològicament l'últim gran escriptor medieval,la seua obra va molt més enllà de la renovació poètica que suposà Ausiàs March. D'una volta, l'obra de Corella incorpora les noves formes d'expresió renaixentistes d'influència italiana.D'altra, hi destaca una abundant presència de d'elements autobiogràfics o personals que fan de la seua poesia un exemple d'obra totalment innovadora en la literatura d'aquellla època.

Christian Torrubia

dijous, 30 de maig del 2013

Obra- Joan Roís de Corella

  Es podria dir que va tindre una vida de dedicació constant a la paraula, és a dir, a la literatura. Així, podria insinuar-se que, per a Corella, que va amar la vida, la vida va ser escriure. L'amor i la literatura seran la passió i l'art predilectes. De la seua pròpia experiència, dels seus amors tempestuosos, dels seus coneixements religiosos, de les lectures dels llatins, de tot, en va extraure l'expressió literària personal, la paraula bellament escrita, fóra en poesia o en prosa.
  Corella és un dels grans escriptors de la segona part del segle XV, i un entre els més innovadors.
  Joan Roís de Corella aporta un inicial humanisme, amb influències franceses i italianes, que suposava una novetat, tant a nivell de conducta com d'estil. No oblidem que Roís de Corella fou un escriptor mundà i aristocràtic, i que la seua era una literatura adreçada a l'alta societat del seu temps.
  De l'obra literária del nostre escriptor, la crítica n'acostuma a fer dos apartats: l'obra religiosa, per una banda, i la profana, per una altra. Seguint aquesta classificació, la part més apreciada és l'obra profana, i encara, dins aquesta, el major atractiu el trobaríem entre els escrits biogràfics, especialment els poemes d'amor i la Tragédia de Caldesa.



Andrés Cosín Zamarreño

dimarts, 28 de maig del 2013

 Isabel de Villena.

3-Característiques de lo'obra.

Les característiques fonamentals és el destacat protagonisme de les dones.
 Es una obra fonamentalment religiosa,escrita com a rèplica al corrent misogin de l'epoca i més en concret, a la misoginia de l'Espill. L'estil destaca la naturalitat i la utilització d'un llenguatge senzill,molt allunyat de l'estil recargolat i de l'artifici estilístic propis de la valenciana prosa.
La naturalitat i el detallisme doméstic contrasta amb les descripcions solemnes i pomposes de protocol de les ceremáries religioses. Obra molt efusiva i delicada. Un dels aspectes més analitzat és la defensa de les dones que fa i el protagonisme que dóna als personatges bíblics femenins.


                                                        Laura Rivero Gimeno.

dilluns, 20 de maig del 2013

El corrent satíric valencià

-L'estil de la valenciana en prosa:


  1. Corrent literari vinculat amb la tertúlia dels aristócrates.
  2. Gust pel clasicisme i l'estil llatinitzant, artificiós i pompós.
  3. Màxim representant fou Roís de Corella

-El corrent satíric valencia:

  1. Es relaciona amb la tertúlia literaria dels burguesos.
  2. Componen poesia religiosa per a participar en els certàmens polítics. Però, destacar sobretot en el conreu d'una poesia satírica realista.
  3. Principals representants: Bernat Fenollar, Jaume Gasull i Baltassar Dortell

-Estil de la corrent satírica valenciana:

  1. Poesia satírica i realista
  2. Escrita en llenguatge planer i col.loquial i pels referents més populars.
  3. Obres de producció col.lectiva, concebudes com un joc amb recursos espessius d'enginy amb jocs de paraules i de rimes, paraules de doble sentit...
  4. Obres que ridiculitzen aspectes de la vida quotidiana amb l'intenció de divertir i fer humor

-Temes de la corrent satírica valenciana:

  1. Religiós, l'amorós (el sexe, la dona, els comportaments femenins al àmbit social) i la sàtira. Amb aquestos tres temes retraten la clase burguesa valenciana.

-A quuè atribueixes la manca de reflexió moral en els autors del corrent satíric valencià?

Els escriptors valencians no tenen intenció de moralitzar si no satiritzar i ridiculitzar aspectes de la societat amb un joc literari carregat d'enginy.


Jon Andoni Fernández Moyano

Vita Christi Isabel de Villena

 Vita Christi és una narració que tracta sobre la vida de Jesucrist escrita amb el fí d'il·lustrar les monges del seu convent. El 1445 va professar en el Monestir de la Trinitat de les clarisses de València, on seria nomenada abadessa el 1463. L'originalitat de l'obra és que la escriu tota amb la seva imaginació i el seu punt de vista femení. I en volta de escriure sobre la vida de Crist es torna en la historia sobre la Mare de Déu. El llibre comença i acaba amb en naixement de la verge i la seua assumpció al cel. 

  Les autèntiques protagonistes del llibre són les dones. Hi destaquen alguns detalls tradicionalment atribuïts al caràcter femení, com per exemple la coqueteria que es fa palesa en la descripció de la pompa i el luxe.



Andrés Cosín Zamarreño

Vida de Isabel de Villena

Isabel de Villena

Isabel de Villena fou una religiosa i escriptora valenciana del segle XV. Va nàixer probablement a València, el 1430, filla bastarda d'Enrique de Villena. Isabel va viure des de petita en la cort de Maria de Castella, educant-se dins els ambients aventurers que envoltaven Alfons el Magnànim. El 1445 va ingressar en el Monestir de la Trinitat de les clarisses de València, on seria nomenada abadessa el 1463. 

Durant la seua vida religiosa es va guanyar fama de santedat i va reunir al seu voltant un grup d'escriptors que la veneraven. Isabel de Villena és la primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana. Va morir al mateix convent on va residir quaranta-cinc anys, víctima d'una epidèmia que assolà València l'any 1490. 

L'única obra que s'ha conservat d'ella és el Vita Christi, publicat a València el 1497 per l'abadessa que la va succeir.
Diana Sánchez 

El Monestir de la Trinitat o també el Reial Monestir de la Santíssima Trinitat està situa a la vora del riu Túria al seu pas per la ciutat de València,l´horta, al Pais Valencia. És el conjunt conventual més antic de la ciutat que resta habitat, i té gran importància històrica i artística, tant per l'art moble que conserva com per la seua arquitectura.

El va fundar la reina Maria de Castella, que hi està enterrada. També té importància cultural, perquè durant el Segle d´Or Isabel de Villena  fou abadessa i Jaume Roig era el metge del convent.


                                                                                                                     Ángel Sánchez Tarín

A qué atribueixes la manca de reflexió moral en els autors del corrent satíric valenciá ?

         Els escriptors valencians no tenen ninguna intenció moralitzadora sino que volen ridiculitzar i satiritzar els aspectes de la vida quotidiana, aspectes que provoquen humor amb un joc literari carregat d´enginy.



                                                                                     Maria Pilar Villarroya

Exercici 2 dél corrent satíric valencià.

2-Fes un esquema de léstil i dels temes tractats pel corrent satíric valencià.

Léstil:
-es caracteritza per una poesía realista i satírica en un llenguatge planell i col.loquial i pels referents més populars.
-Eren obres de producció col.lectiva, conconcluides con un joc amb recursos expressius déniny amb un joc de paraules i de rimes, paraules de doble sentit...
-Obres que ridiculitzen aspectes de la vida quotidiana amb l'intenció de divertir i fer humor.
Temes: Hi ha tres temes fonamentals:
-Religiós.
-L'amor´s (el sexe, la dona, els comportaments femenins socials...)
-La sátira.
Tots estos retraten la sociotat burgesa valenciana de l'época.
 

                                                              Óscar Bonanad.

Exercici 1 dél corrent satíric valencià.


1-Fes u esquema dels corrents literaris valencians vinculats amb les tertúlies i els certàmens poètics.
Hi ha dos corrents:
1er: Léstil de la valenciana prosa.
-Corrent literari vinculat amb la tertúlia de les aristocrates.
-Gust pel clacissisme i l’estil llatinitzant, artificiós i pompós.
-El maxim representant fou Roís de Corella.
2gon: El corrent satíric valencià.
-Es relacioná amb la tertúlia literaria dels escriptors burgesos.
-Componen poesía religiosa per a participar en els certámens poétics però destacaren sobretot en el conrreu dúna peosía satírica realista.
-Principals representants: Bernat Fenollar, Jaume Gassull i Baltasar Portell.
  

                                                                                           Óscar Bonanad.

diumenge, 19 de maig del 2013

Jaume Roig i la misogínia a l'Espill.


Misogínia a l'Espill


El primer aspecte que s'observa en l'Espill és la seua misogínia constant. En aquest sentit, l'obra s'ha de contextualitzar en el debat que sobre la condició femenina existia a la literatura en llengua vulgar des del segle XIII, amb autors que escrivien a favor de les dones i d'altres que hi escrivien en contra. Autors com Giovanni Boccaccio, Alain Chartier o Bernat Metge també hi van participar. La misogínia és, doncs, un tema literari d'èxit assegurat.
A l' Espill, la misogínia és tan exagerada que havia de provocar per força la rialla en el públic contemporani. I aquesta és la gràcia de l'obra, que està escrita de manera que els seus despropòsits fan riure. L'Espill és una comèdia en el sentit medieval del terme, és a dir, una obra escrita en un llenguatge col·loquial i protagonitzada per personatges de baix nivell que comença malament i que acaba bé. Per escriure la seva obra, Jaume Roig manipula els materials o els textos de manera que en canvia el sentit, algun episodi o alguna paraula, modificacions que el públic contemporani captava i celebrava com una mostra d'habilitat.


Dairén Reolid Agudo


dijous, 16 de maig del 2013

Jaume Roig

Estudia Medicina i Arts i aviat esdevé un metge de prestigi a la seva c¡utat, activitat que compagina amb la pràctica de la lectura i l'escriptura. Casat des del 1443 amb Isabel Pellisser, el matrimoni té sis fills. Amb l'EspillJaume Roig signa una de les obres més importants del segle XV. Segueix la tradició romànica de la narrativa en vers i la tradició misògina de caràcter didàctic i, encara, còmic i alliçonador. L'obra està composta per 16.359 versos apariats a partir dels quals un protagonista narrador es dirigeix a un nebot seu per advertir-lo dels maltractes que ha patit per part de les dones i per aconsellar-li, per tant, que s'allunyi del gènere femení. L'Espill -dividit en un poema introductori, un prefaci i quatre "llibres"- va ser una obra de ressò a l'època i d'aquesta manera se'n van fer tres edicions durant el segle XVI. 

Com a metge, ja a València, ben aviat obté un gran prestigi. L'any 1434 és nomenat examinador de metges, càrrec anual que també ocupa, successivament, els anys 1436, 1440, 1450, 1463, 1466, 1474 i 1477. També exerceix com a metge de la reina Maria de Castella i del rei Joan II, entre 1446 i 1469. I tenim constància de la seva feina en hospitals com l'Hospital d'en Clapers, a partir 1450, o l'Hospital d'en Bou, fins el 1478. Casat, segons consta, des del 1443 amb Isabel Pellisser, ja morta el 1455, d'aquest matrimoni en neixen sis fills, tres nois i tres noies: Gaspar Jeroni, que esdevingué cavaller; el canonge de Terol Jaume Honorat; i Joanot, Elionor, Joana i Violant. Les dues darreres foren monges. Pel seu testament, sabem que Jaume Roigtingué una capacitat econòmica important, amb diverses cases i terrenys a València. 

Jaume Roig també va concórrer, l'any 1474, al concurs literari convocat a València amb el poema "en lahor de la Verge Maria", inclòs en el volum Les trobes en lahors de la Verge Maria. Mor a Benimàmet el 5 d'abril de 1478. 


Guillermo Alite Cerezuela.

Espill, Jaume Roig

Espill és una obra misògina del mestre i escriptor Jaume Roig, escrita al voltant del 1460.

Espill consta d'un prefaci i de altres quatre llibres:

-Prefaci: el narrador fà una declaració de principis étics i estilístics.
-Primer llibre, De sa joventut: el protagonista parla en primera persona i explica la seua infantessa
-Segon llibre, De quan fon casat: narra els fracassos matrimonials del protagonista, primer amb una doncella, després amb una viuda, tercer amb una novícia i finalment amb una beguina.
-Tercer llibre, De la lliçó de Salomó: el protagonista, desesperat per trobar la dona adequada, pretén casar-se amb una parenta seua. Aleshores se li apareix Salomó, el qual profereix una llarga invectiva contra les dones.
-Quart llibre, D'enviudar: el protagonista fa cas a Salomó i comença a viure a València una vida aparada de les dones, pero s'hi reconcilia i en salva dues.


                                                                                            Javi Martínez Muniesa

dimecres, 15 de maig del 2013

14) Canvia els complements en negreta pels pronoms adequats i escriu a continuació quin tipus de complement representa cada pronom.

a) L'home no parava de parlar de futbol a la dependenta. →
C. Reg (en)       CI (li) 
L'home no parava de parlar li'n.

b) M'agrada prendre la cervesa ben freda.M'agrada pendre-la-hi
                                                                             CD (la)          C.C.Modo (hi) 

c) Hui m'he alçat endolorit. → Hui m'hi he alçat.
                            C.C.Modo (hi)

d) Han anat amb els xiquets al circ. → Hi han anat amb els xiquets/ al circ.
                                              CI (hi)                              C.C.LL (hi)

e) Volia convertir la seua filla en una xiqueta prodigi. → Volia convertir-la-hi.
                                  CD (la)                  C.Reg (hi)

f) La mare es queixava reiteradament de la seua filla. → 
                                                                                         C.C.Modo (hi)      C.Reg (en)
La mare se n'hi queixava

g) No gosava parlar amb ell. → No en gosava parlar.
                                                              C.Reg (en)

Diana Sánchez 

PRONOMS FEBLES (FULLES)

12.) Pronoms sense valor sintactic o que s’ometen indegudament. Completa els buits amb el pronom corresponent.

a) El iaio, que és vellet ja no s’hi veu.
b) Hi van anar tots els seus companys, al sopar de la jubilació.
c) Nosaltres no ens n’havíen adonat, dels propòsits del teu cunyat.
d) Jo, la veritat, ja me’l puc imaginar.
e) En aquell pis no hi tocava quasi el sol.
f) De tot i de tots, se´n riu.
g) Per més que intente recordar-ho no hi caic, ara.
h) Voleu anar-vos-en o vos quedeu una miqueta més?
i)  Mentre faig gimnàstica ho aprofite per a escoltar la ràdio.
j) Adéu, ja ens parlarem demà.



                                                                                              Irene Martín López

dilluns, 13 de maig del 2013

LI'L  / SE'L

-Aquest poema és molt difícil li’l llegiré jo i així se’l sabrà de memòria.

-El llibre de Sanchis Guarner no li’l vaig regalar jo, se’l va comprar ell.

-Tenia el plat brut i se’l volia canviar, però li’l vaig canviar jo.

-Volia comprar-se un vestit, se’l va probar i li’l vaig arregla.
 
Eva Rico Revert
Torna a escriure les frases següents substituint els termes destacats en negreta pels pronoms febles corresponents:

a) Quan ells anaven cap al bar, nosaltres tornàvem del bar.
  Quan ells hi anaven, nosaltres hi toràvem.

b) La teua amiga Júlia sempre vesteix horrorosament.
  La teua amiga Júlia sempre hi vesteix.

c)Per favor, pose la cartera damunt la taula.
  Per favor, pose-la-hi

d) Tots els amics patien les conseqüéncies dels seus nervis.
  Tots el amics en patien les conseqüències.

e) Vol traure el llibre de la biblioteca.
  Vol traure-le'n.

f) Frederic s'ha fet soci del club.
   Frederic se n'ha fet.

g) La meua veïna ha decidit traure la xiqueta d'eixa escola.
   La meua veïna ha decidit traure-la'n el curs que ve.

h) El teu company es va tornar de pedra en saber la veritat.
  El teu company s'hi va tornar.

i) Eduard compra sempre la roba de rebaixes.
   Eduard sempre la'n compra.

j) Les xiquetes es rentaven les mans a la pica.
  Les xiquetes se les hi rentaven.

k) Qui sap què ha sigut del bolígraf que hi havia damunt de la meua taula?
  Qui sap què n'ha sigut?


Jon Andoni Fernández Moyano

dimarts, 7 de maig del 2013

Forma dels pronoms febles.

La majoria d'aquests pronoms febles poden presentar fins a quatre formes diferents, segons la posició i la relació amb el verb:

-Forma plena: la consonants va seguida de la vocal.

-Forma reforçada: la vocal va seguida de consonants.

-Forma elidida: només la consonant seguida de l'apòstrof.

-Forma reduïda: només l'apostrof seguit de consonants.

Forma plenaForma reforçadaForma elididaForma reduïda
meemm''m
teett''t
seess''s
loell''l
la-l'-
losels-'ls
les---
neenn''n
ho---
li---
hi---
nosens-'ns
vosus--

                                             
                                                                               Javi Martínez Muniesa
NORMES DELS PRONOMS FEBLES

1. Normes generals

Tots els pronoms febles s’escriuen sempre separats del verb de diverses maneres:
 - Separats: La recordo
 - Apostrofats: L’obria
 - Amb guió: Doneu-me

A més, prenen diferents formes segons si van davant, darrere del verb o si aquest
comença o acaba en vocal o en consonant:
Em dóna // M’ha donat // Va donar-me // Dóna’m
(f. reforçada) (f. elidida) (f. plena) (f. reduïda)

2. Els pronoms proclítics

Els pronoms generalment s’escriuen a davant del verb (proclítics), i van separats o bé
apostrofats.
- Si el verb comença en consonant, el pronom s’escriu separat:
Em dóna, et canses, es recolza, ens divertim, hi vas
(forma reforçada)

- Si el verb comença en vocal, els pronoms EM, EN, ET, ES, LA, EL s’apostrofen:
M’agafa, n’heu venut, t’has cansat, s’encanta, l’hem comprat, hi arriba
(forma elidida)

- El pronom LA davant d’un verb començat en i, hi, u, hu àtones no s’apostrofa:
La utilitza ( però l’usa)
La inflaven ( però l’inflen)

3. Els pronoms enclítics

 Els pronoms s’escriuen darrere del verb (enclítics) quan és un infinitiu, un gerundi o
una forma de l’imperatiu i van separats del verb amb un guió o un apòstrof:
Eixuga’t els cabells // Va donar-li una sorpresa // Fent-ho així no te’n sortiràs

- Si el verb acaba en consonant o diftong el pronom se separa amb un guió i pren la
forma plena (-me, -te, -se, -nos,-vos, -lo, -los, -ne, -hi, -ho):
Va donar-me, compreu-los, mengeu-vos, van donar-nos

- Si el verb acaba en vocal els pronoms EM, ENS, ET, ES, LA, EL, ELS, EN
s’apostrofen, prenent la forma reduïda:
Dóna’m, compra’t, mengi’s, mira’l, troba’ns

4. Combinació de pronoms

 Els pronoms s’apostrofen entre ells o bé amb el verb, i sempre tant a la dreta com es
pugui:
 Te’n vas comprar algun? // Te n´has comprat algun?
Compra-te’n algun!        //  Compra’ns-el!

- Les combinacions LA HI, SE US no s’apostrofen:
No la hi havia vist mai // Se us crema alguna cosa

- En cas de combinació, tots els pronoms es col·loquen davant o darrere el verb, segons
calgui (mai un davant i l’altre al darrere):
Els ho van dir // Digueu-nos-ho

- Els pronoms EM, ET, ES adopten la forma plena (me, te, se) quan són al primer lloc
d’una combinació.
Me la va trencar // Te’ls donaré // Se’n van penedir però... M’ho dóna // S´hi
acosta


Us deixe l'enllaç d'on he tret açó perquè val molt la pena. També posa quan usar cadascún dels pronoms febles. Espere que us agrade.
http://blocs.cpnl.cat/divendresvespre3/files/2013/01/Febles.pdf


PABLO GIL VALLS
PRONOMS FEBLES:

1- Procure no deixar-se l'abric.   Deixar-se'l
2-Ningú vol veure's els defectes.   Veure-se'ls.
3-S'ha ofés a elles.   Se les ha ofeses.
4-Es va escapar una cosa a ell.   Se li'n va escapar una.
5-No valdran creure allò.   S'ho voldran creure.
6-Volia desfer-se d'aquella carta.   Desfer-se'n.
7- No va voler quedar-se a dinar.   Quedar-s'hi.
8- No es coneix l'hivern en aquell país.   Se l'hi coneix.
9-Ella vol subcriure's a la revista.   Subcriure-s'hi.
10- Molts s'apartaven d'aquella casa.   Se n'apartaven.
11-No volen donar el permís a mi.   Donar-me'l/ me'l volen donar.
12-Vindran a pintar-me la porta.   Pintar-me-la.
13- no m'han demanat l'autoriztació.   Me l'han demanada.
14- Jo apunte a mi quatre punts.   Me'n apunte.
15-Poseu fàcils els problemes a nosaltres.   Poseu-los-els.
16-Cobra a nosaltres la factura.   Cobra'ns-la.
17-Busqueu a nosaltres per la selva.   Ens hi busqueu/ Busqueu-nos-hi.
18-Tu creus saber totes les coses.   Te les creus.
19-No hauries de riure't d'ell.   Riure-te'n.
20-Posa't sucre a la llet.   Posa-te-n'hi.




                                                       Laura Rivero Gimeno.

Correcció del Pronoms febles// Pàg. 185 Activitat 1

Procure no deixar-se l'abric. ---> Procure no deixar-se'l.
                              CD/EL

Ningú vol veure's els defectes. ---> Ningú vol veure-se'ls.
                             CD/ELS

S'ha ofés a elles. ---> Se les ha ofeses.
              CD/LES

Es va escapar una cosa a ell. ---> Se li'n va escapar.
                      CD/EN CI/LI

No es valdràn creure allò. ---> No s'ho voldràn creure.
                              CD/HO

Volia desfer-se d'aquella carta. ---> Volia desfer-se'n
                            CD/EN

No va voler quedar-se a dinar. ---> No va voler quedar-s'hi.
                                CR/HI

No es coneix l'hivern en aquell país. ---> No se l'hi coneix.
                    CD/EL CC/HI

Ella vol suscriure's a la revista. ---> Ella vol sucriures-hi.
                            CR/HI

Molts s'apartaven d'aquella casa. ---> Molts se n'apartaven.
                           CR/EN

No volen donar el permís a mí. ---> No me'l volen donar.
                       CD/EL    CI/ME

Vindran a pintar-me la porta. ---> Em vindran a pintar-me-la.
                              CD/LA

No m'han demanat l'autorització. ---> No me l'han demanda.
                               CD/LA

Jo apunte a mi cuatre punts. ---> Jo me'n apunte cuatre.
             CI/ME       CD/EN

Poseu fàcils els problemes a nosaltres. ---> Poseu-nos-els fàcils.
                    CD/ELS        CI/NOS

Cobra a nosaltres la factura. ---> Cobra'ns-la.
           CI/NOS     CD/LA

Busqueu a nosaltres per la selva. ---> Busqueu-nos-hi.
              CI/NOS      CC/HI

Tu creus saber totes les coses. ---> Te les creus saber totes.
CI/TE                       CD/LES

No hauries de riure't d'ell. ---> No te n'hauries de riuret.
                            CD/EN

Posat sucre a la llet. ---> Posa-te-n'hi.
      CD/EN CI/HI

Han de respondre la pregunta a nosaltres. ---> Us l'han de respondre.
                            CD/LA      CI/NOS

Ell hauria de pagar a vosaltres molts favors. ---> Ell us m'hauria de pagar.
                            CI/VOS      CD/EN

No us molesteu a telefonar. ---> No us hi molesteu.
                          CR/HI

Estan acostumant a vosaltres als vicis. ---> Us hi estan acostumant.
                           CI/VOS     CD/HI

Jo donaré a ell el llibre. ---> Jo li'l donaré.
             CI/LI CD/EL

Jo compre la nina a la nena. ---> Jo li la compre.
               CD/LA CI/LI

Ella deia els apunts a la seua amiga. ---> Ella li'ls deia.
             CD/ELS     CI/LI

Joan pregunta les notes a la profesora. ---> Joan li les pregunta.
                     CD/LES CI/LI

Pinta els quadres de colors vius. ---> Pinta'ls-hi.
         CD/ELS      CCM/HI

Aviseu a ells del perill. ---> Aviseu-los-en.
       CI/LOS CD/EN

Espera a mi a la plaça. ---> Espera-m'hi
       CI/ME CD/EN

Tu no haures d'estar al sol. ---> No t'hi hauries d'estar.
CI/TE                     CC/HI

No t'emportes la clau. ---> No te l'emportes.
                     CD/LA



Jon Andoni Fernández Moyano

PRONOMS FEBLES

2.) Completa els buits amb les formes dels pronoms àtons adients:

  • Arribaren tres persones? No, n’arribaren quatre.
  • T’ha explicat aixó, o no t’ho han explicat?
  • Tens prou pa? Si, en tinc prou.
  • La casa no era nova, però s’hi mantenia.
  • Véns de Castelló? Si, en vinc.
  • Avui vaig a València, i demà també hi aniré.
  • Toni treballa com una màquina, i tu també hi treballes…!
  • Escrius bé o no hi escrius?
  • L’astronauta s’allunyava de la terra: veloçment se n’allunyava.
  • Vius encara en Gandia, o ja no hi vius?
  • Tots pensaven en la pel·lícula: tots hi rumiaven encara.
  • Vingué molt cansat, o no hi vingué?
  • Li agrada molt la platja: hi viu tot l’any.



                                                                        Irene Matín López

dilluns, 6 de maig del 2013

Pronoms Febles.


Correcció de Pronoms Febles.



L) Dien  a tu     allò que vols oir.       -T'ho diuen.
           CI-Et      CD - Ho.

M) Demana a ell  el que et calga.     -Demana-li-ho. / -Li ho demana.
                CI-Li   CD- Ho.

N) Jo sóc amiga seua.                     -Jo ho sóc.
               CD- Ho.

O) El cotxe es nou.                          -El cotxe ho és.
                    CD-Ho.





                                                                                               
                                                                                 Dairén Reolid Agudo.


ACTIVITATS DE PRONOMS


g) Deixa els cotxes a ells. (Els cotxes: CD det Masc. Pl. > Els; a ells: CI Pl. >Els) 
   Els els deixa/ Deixa’ls-els
h) Podríeu deixar a ells un rellotge. (A ells: CI Pl. > els; Un rellotge: CD indet Masc. Sing. > en)
   Els en podrieu deixar/ Podrieu deixar-los-en
i) Dóna aigua a ells. ( Aigua: CD indet> en; A ells: CI Pl. > els )
   Els en dóna/ Dóna’ls-en
j) Fieu la compra als veïns. (La compra: CD det Fem. Sing. > la; Als veïns: CI Pl. >els)
   Fieu-los-la.
k) Posa pa a taula als convidats. ( Pa: CD indet> en; a la taula: CCLL> hi; als convidats: CI Pl. > els)
   Posa’ls-n’hi
l) Diuen a tu allò que vols dir. ( A tu: 2ªp. Sing. > et; Allò que vols dir: Orac. Sub. > ho)
   T’ho diuen.

Eva Rico Revert
1. Substitueix els sintagmes subratllats per pronoms àtons. Consulta les funcions sintàctiques en la pàgina següent.

a) No t’emportes la clau. →  No te l'importes.
                               CD det La

b) Colliu a vosaltres les taronges. → Us – les – colliu / Colliu – vos – les.
                        CI Us           CD det f p Les

c) Demà abonaré la factura a vosaltres. → Demà us l’abonaré.
                                 CD det f s La       CI Us

d) La mare crida a vosaltres pel megàfon. → La mare us hi crida.
                                            CI Us         CRV Hi

e) Dóna aigua a ella. → Dóna-li'n. 
                        CD En     CI Li
f) Demana el cotxe a ells. → Demana’ls – el / Els el demana.
                             CD Els    CI Els
Diana Sánchez

dissabte, 4 de maig del 2013

Activitats de pronoms febles

Açi hi ha unes activitats molt bé i didàctiques per a practicar els pronoms febles i preparar-se per a l´examen              


 Activitat 7

Aquesta activitat treballa els diferents pronoms que poden substituir el complement directe.


 Activitat 8

Cal substituir els complements directes d'algunes oracions pel pronom corresponent.


 Activitat 9

En aquesta activitat es practiquen els pronoms de complement indirecte.


 Activitat 10

Aquesta activitat proposa practicar la distinció entre els pronoms elho i lo. En alguns casos aquests pronoms de complement directe (el determinat masculí singular i el neutre) es confonen.


 Activitat 11

Cal substituir els complements circumstancials de lloc i complements de règim i locatius d'algunes frases pels pronoms en o hi.


 Activitat 12

Activitat de pràctica dels pronoms que substitueixen els atributs o predicats nominals.


 Activitat 13

Activitat de pràctica global. Cal substituir diferents funcions sintàctiques amb el pronom corresponent.


 Activitat 14

Activitat de pràctica global. Cal substituir diferents funcions sintàctiques amb el pronom corresponent.




JAIRO EMILIANO BERMÚDEZ BAKER