L'ACCENTUACIÓ:
Les paraules es classifiquen en: agudes, planes i esdrúixoles.
AGUDES: S'accentuen gràficament quan la síl laba tònica és l'última, i acaben en vocal, "s" o "en" "in". Exemples: demà, després, permís...
PLANES: S'accentuen gràficament quan la síl laba tònica és la penúltima, i NO acaben en vocal, "s" i "en "in". Exemples: Cérvol, teníem, paràgraf...
ESDRÚIXOLES: S'accentuen gràficament totes les paraules esdrúxioles quan la seua síl laba tònica és l'avantpenúltima. Exemple: Màquina, història, església...
"A" és sempre obert. Exemples: Àsia, vàlua, cabàs...
"I" i "U",sempre seran tancats. Exemples: Útil, tornavís, permís...
"E" i "O", l'accent sempre serà tancat, quan les paraules siguen agudes. No obstant això, hi han excepcions: Açò, allò, però, això, perquè, arròs, repòs, ressò, reclòs, terròs, debò...
"E" i "O", l'accent serà obert quan siguen les paraules planes, seguides de i/u i esdrúixoles, amb algunes excepcios: Dénia, església, llémena, fórmula, pólvora, tómbola...
L'APOSTROFACIÓ:
Les paraules s'apostrofen davant de totes les vocals i h muda. Exemples: l'home, l'ingrat, l'arc...
També, s'apostrofen l'1 i l'11.
EXCEPCIONS:
No s'apostrofen:
a) Davant i, u, hi, hu consonàntiques. Exemples: el iogurt, la hiena, el iode...
b) Davant del nom de les lletres. Ex: la essa, la ema, la o...
c) Davant de "h" aspirada. Ex: el hall...
d) Per a evitar confusió. Ex: la ira-lira, La Haia-Laia
e) Davant de mots amb el prefix -a negatiu. Ex: la anormalitat, la asexualitat...
f) Per tradició alguns noms. Ex: la host, la una (referida a la hora)
g) Davant "s" líquida. Ex: el stop, el sos...
h) Davant i, u, hi, hu, femenines i àtones. Ex: la indiferència, la història, la humanitat...
LA CONTRACCIÓ:
a + el = AL a + els = ALS
de + el = DEL de + els = DELS
per + el = PEL per + els = PELS
ca + el = CAL ca + els = CALS
Exemples:
Vaig al cine// Vaig a l'hospital
Vinc del camp// Vinc de l'institut
Camine pel bosc// Camine per l'amfiteatre
Vaig a cal metge// Vaig a ca l'alcalde
Salva Tudón
