Amb el nom de «Normes de Castelló» o «Normes del 32» es coneix l'acord que signaven, a Castelló de la Plana l'any 1932, representants del món de la cultura i del valencianisme polític i institucions culturals de tot el País Valencià, a proposta de la Societat Castellonenca de Cultura. Un acord que certificava l'adopció amb lleus matisos de la reforma ortogràfica empresa al Principat per l'Institut d'Estudis Catalans, amb Pompeu Fabra al capdavant, i que s'havia materialitzat en les Normes ortogràfiques de 1913, i la Gramàtica catalana, del 1918. 

No hi ha dubte que l'establiment d'uns criteris ortogràfics àmpliament acceptats havia de significar un avanç important, ja que es partia d'una notable dispersió en els criteris lingüístics emprats pels voluntariosos escriptors i editors de revistes del País Valencià d'abans del 1932: des del seguiment de les propostes de Fabra i l'IEC —com en els casos del setmanari El Camí, editat a València, o els criteris lingüístics de l'editorial «L'estel», fundada el 1929— a una ortografia notablement castellanitzada i dialectalitzant emprada en el teatre popular i en publicacions satíriques com La Chala o La Traca; una opció, aquesta última, notablement més estesa i popular que no la primera.
Els moviments per una unificació de criteris es van produint ja des del 1930: en són mostres l'editorial de la revista Taula de Lletres Valencianes, dirigida per Adolf Pizcueta, que amb el títol «Als escriptors valencians i a les publicacions valencianes» proposava «l'establiment d'unes normes fixes que deixen fora del gust o del caprici personal les formes gràfiques del valencià», i clamava per un acord ja que no podien funcionar ni el camí «de les autoritats, que ningú reconeix, ni el de la imposició». Així mateix, l'aparició el 1930 d'estudis com La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu, de Lluís Revest, suposaven un salt qualitatiu en els estudis lingüístics fets al País Valencià.
La crida de la Taula anirà seguida, el 1931, d'una nova crida duta a terme aquesta vegada des de la Societat Castellonenca de Cultura, una institució prestigiosa que comptava, entre els seus membres, amb noms com Salvador Guinot, Àngel Sánchez Gozalvo, Gaetà Huguet, Josep Pasqual Tirado, Honori Garcia... El fet que la nova crida es dugués a terme des de Castelló forma part de l'estratègia definida entre Adolf Pizcueta i Gaetà Huguet, que consideraven, segons Josep Daniel Climent, que «a la ciutat de València les postures divergents entre els sectors valencianistes no farien sinó entrebancar el procés».

Així, en les reunions preparatòries es va decidir que Lluís Revest s'ocuparia de la redacció de les Normes, un procés en el qual també va col·laborar Carles Salvador. Les Normes Ortogràfiques que van resultar d'aquest procés signifiquen «l'acceptació de la normativa fabriana adaptada a la realitat valenciana», com diu Climent: les Normes han esdevingut, d'aquesta manera, el símbol de l'acceptació de la unitat de la llengua al País Valencià, el sud del domini lingüístic català. El 21 de desembre del 1932 va ser la data simbòlica que es va escollir per a la signatura d'aquest gran pacte entre entitats, publicacions i personalitats del món cultural valencià. L'acord se segellava a la coneguda com a Casa Matutano, antiga seu de la Societat Castellonenca de Cultura, al carrer Cavallers de Castelló, i entre la nòmina dels signants s'hi compten, entre altres: 14 entitats culturals, com la Societat Castellonenca de Cultura, el Centre de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat o l'Agrupació Valencianista Republicana; personalitats encapçalades per Lluís Fullana —un «antic dissident de bona fe», segons Enric Valor, que va donar exemple «essent-ne el primer firmant»— i Lluís Revest, màximes «autoritats» lingüístiques del moment, i d'altres noms destacats com ara Adolf Pizcueta, Gaetà Huguet, Carles Salvador, Teodor Llorente i Falcó, Manuel Sanchis Guarner, Nicolau Primitiu Gómez, Emili Gómez Nadal, Salvador Carreres, Ignasi Villalonga, Francesc Martínez i Martínez, i així fins a 61. 
Les Normes, aparegudes en els mesos posteriors a la signatura en les principals publicacions del moment, van ser difoses i millorades per gramàtics com Carles Salvador, Enric Valor, Francesc Ferrer Pastor o Manuel Sanchis Guarner, de manera que a poc a poc «es perfeccionava la morfologia de l'idioma, es depurava i s'enriquia el lèxic i s'afinava la sintaxi», com diu Valor. Des d'aleshores, i com es podia llegir en el tríptic de les activitats organitzades per l'IEC amb motiu del 75é aniversari de les Normes, que signava Vicent Pitarch, les Normes 

Guillermo Alite Cerezuela

                               La Cancelleria Reial.
La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d 'Aragó, fou creada al segle XIII. La societat de l'època va prendre els seus documents com a models de normalització lingüística de la llengua catalana. El canceller s'ocupava de la redacció de tot tipus de documents administratius: certificacions, lletres reials o llicències... Jaume I a la seua creació, va disposar que tota la documentació delRegne de València fos redactada en llengua vulgar i no en llatí. A partir d'aleshores, tota la documentació fou unificada a la Corona d'Aragó. Els textos es redactaven en català/valencià o aragonès i en llatí, però a partir de la segona meitat del segle XIV, majoritàriament en català. Totes les institucions de la Corona d'Aragó (la Generalitat de Catalunya, la Generalitat del Regne de València, el Gran i General Consell de Mallorca), a més de tots els municipis i notaris, utilitzaren un mateix model lingüístic. Com que la majoria de funcionaris de la Cancelleria sabien llatí, no és gens estrany que fos justament aquesta llengua la que marqués les directrius, tant pel que fa als formularis com al vocabulari tècnic de la burocràcia i de la política. La influència llatina anà modelant el català sense violentar-lo.

La formació llatinista dels curials del rei, que havien de redactar la documentació en català, aragonès i llatí, influí perquè la llengua assolís un alt grau de perfecció, eficàcia i elasticitat, amb què aconseguí maduresa i fixació. Sens dubte que l'educació estilística d'aquell estament havia d'acusar fidelment tot canvi que l'evolució de la moda literària pogués experimentar en l'ensenyament de la tècnica de l'art d'escriure.

La Cancelleria, amb la seva pràctica diària, contribuí de manera definitiva a millorar i fixar la llengua literària, en la qual els escriptors humanistes van escriure obres molt notables.

La poderosa influència de la Cancelleria Reial tendeix a eliminar de la llengua escrita tots aquells elements considerats dialectals. Exemples són la iodització ("paia" per palla), incoatius en -ISC ("partisc" per partesc), oscil·lacions en la representació de vocal llarga llatina ("cadana" per cadena) i de la monoftongació d'una UA ("cotre" per quatre), elements arcaïtzants com l'article salat o sonores intervocàliques esdevingudes finals ("amig" per amic) o el diftong AU primari ("llaurer" per llorer), i també s'eliminen elements excessivament innovadors com la monoftongació d'EI ("fet" per feit), vocalització de la desinència verbal -TS ("anau" per anats), perfets febles ("vingueren" per vengren), etc.

La Cancelleria tractà de trobar la uniformat lingüística en la prosa catalana.

Dairén Reolid Agudo.

LA CANCELLERIA REIAL

La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu de la Corona d'Aragó. Va ser creada en el segle XIII i s'ocupava de la redacció de tot tipus de documents administratius. Estos textos es redactaven en català o aragonés i en llatí.

Els funcionaris de la Cancelleria eren experts en la redacció en llatí i es deixaren influir por aquesta llengua, però a l'any 1381 aparegué un nou estil anomenat clàssic o humanista. Els escrivan s'alliberaren de l'esclavitud dels formularis i s'inspiraren directament en els clàssics llatins i en els renaixentistes italians. El principal exponent va ser Bernat Metge.

Aquesta llengua de la Cancelleria es constituí en model de prosa i va ser un important factor d'unitat de la llengua literaria.

PABLO GIL VALLS

LA CANCELLERIA REIAL CATALANOARAGONESA

El germen d'allò que avui és Catalunya, és a dir, la Catalunya Vella, ja comptava amb una escrivania reial que s'encarregava d'expedir els documents del comte de Barcelona. Catalunya mai no va ser un regne perquè els senyors feudals mai no haurien permès la supremacia d'un sobirà per damunt dels comtats. És cert que el comte de Barcelona va acabar manant per damunt dels altres, però la filosofia fou la de la unió, no la de la submissió al poder d'un rei. A més, en produir-se la unió amb Aragó el 1137, el comte de Barcelona ja va poder ostentar el títol de rei, tot i que d'Aragó. Fou el mateix Ramon Berenguer IV, qui va propiciar aquesta unió amb Aragó, a través del casament amb la princesa Peronella, filla de Ramir II d'Aragó.

Les escrivanies reials es remunten, com a mínim, a Ramon Berenguer III (principis segle XII). No fou fins a l'any 1218, durant el regnat de Jaume I, que va aparèixer la figura del canceller, que va forjar una institució més important, amb funcions que anaven molt més enllà de la simple expedició de documents oficials, i que abastaven la diplomàcia i l'administració de justícia. Cal recordar que aleshores no hi havia separació de poders i que allò que avui entenem per poder executiu, aleshores també comprenia les funcions d'administració de justícia.

Tanmateix, qui va donar una empremta més important i decisiva a la Cancelleria fou Jaume II (inicis segle XIV), sota el regnat del qual va aparèixer la figura del vicecanceller, que seria decisiva a l'edat moderna, quan la Corona catalanoaragonesa estava sota sobirania dels Àustries. Pere III el Cerimoniós, successor d'Alfons III, probablement és el monarca que ha quedat associat de manera més estreta a la Cancelleria reial, atès que va fer redactar les Ordinacions de la Casa i Cort (1344), en què, entre d'altres coses, fixava els càrrecs que havia d'haver-hi a la Cancelleria i en quin nombre (quants escrivans, quants notaris, etc.).

La Cancelleria reial, que havia sorgit del Consell Reial que assessorava Jaume I (cal recordar les circumstàncies en què aquest monarca va accedir al tron, ja que després de la Batalla de Muret era un nen i per tant, necessitava consellers que decidissin per ell), va arribar a ser un òrgan importantíssim de govern, que va desenvolupar missions diplomàtiques, governatives i judicials. El càrrec de canceller era dels més importants del govern.

En accedir al poder els Trastàmara, després del Compromís de Casp (1412), van continuar amb la tònica dominant de la Cancelleria que es van trobar, que funcionava a ple rendiment. No va ser fins al 1494, que Ferran II el Catòlic va crear el Consell Suprem d'Aragó, en virtut del qual la cancelleria hi quedava inclosa i havia de desplaçar-se allà on es desplaçava el monarca. A la pràctica això significà el trasllat de la seu de la cancelleria a Madrid, ja que, sobretot a partir de Carles I, i més encara de Felip II, aquesta fou la capital on la Corona de Castella va assentar la seva cort, a diferència de les corts medievals, que eren itinerants.

Ángel Sánchez Tarín

Quatre Cròniques

Això, és un xicotet esquemas de les Quatre grans Cròniques.

Llibre dels Fets, de Jaume I.

L'autor n'és Jaume I, encara que no va ser escrita per ell. (1208-1276). Conta amb ordre cronològic i de formas autobiogràfica des del seu naixement fins al relat de les conquestes territorials de Mallorca, València i Múrcia, la política de pactes amb Castella, els problemes amb la noblesa, etc.

- "Nós" majestàtic (el rei diu nós en lloc de jo).            - El llenguatge és senzill i viu.

-Subratlla la individualitat dels personatges.                  - El tema principal, el medievalisme. Concepció    
                                                                                   teocéntrica del món.     


Crònica de Bernat Desclot

L'autor devia ser funcionari de la cort, segurament tresorer del rei. El seu relat es centra sobretot en el regnat de Pere II el Gran. El narrador és extern als fets, aparença d'objectivitat i impersonalitat.

- L'obra està escrita en 3a persona.                            - Utilitza un llenguatge senzill amb tics administratius.

- Transcriu documents administratius.                         - El tema principal és el medievalisme.

Crònica de Ramon Muntaner

Ramon Muntaner (1265-1336) fou un cavaller que participà en les campanyes bèl·liques  del Mediterrani. Començà a escriure la seua Crònica a Xirivella i va morir a Eivissa amb el càrrec de batle.

- Memòries i experiències.                                        - Utilitza un llenguatge joglaresc.

- Escrit en 1a, 2a i 3a persona.                                 - Tema principal, el medievalisme.

Crònica de Pere el Cerimoniós

L'autor n'és el rei Pere II de Barcelona i IV d'Aragó (1336-1387). Aquesta crònica narra els fets esdevinguts durant el regnat del seu pare, Alfons el Benigne, i el seu propi. Durant el seu regnat les lletres catalanes arriben a la maduresa.

- Nós majestàtic (el rei diu nós en lloc de jo)                  - El llenguatge és elegant i madur.

- Exaltació del poder reial                               - Tema principal, el humanisme.


Salva Tudón

Exercicis de Ramon Llull

7. Per què Ramon Llull ha estat considerat el creador de la prosa literària?

Perquè el nostre escriptor fou el primer a impulsar el català com a llengua valida com a expressió de cultura. Ramon Llull, guia pel seu objectiu de universalitat de la fe cristiana lligat al desenvolupament del pensament i el coneixement del mon, es a dir, amb arguments racionals, va escriure sobre distintes temàtiques: filosofia, ciència, religió, etc, que mai no havien ser tractades en cap llengües romàniques. Aquest fet el va obligar a exemplar el lèxic i la sintaxi del estendard escrit d'època amb aportacions de altres llengües, sobretot del llatí i d'àrab. Es per això que se'l considera el creador de la llengua literària ja que fou gran aportacions al codi literari.

                                                         CARLOS SELMA

Compració de la Crònica de Bernat Desclot i la Crònica de Ramon Muntaner

COMPARACIÓ DE LA CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT

I LA CRÒNICA

 DE RAMON MUNTANER

   Dues cròniques constitueixen uns dels textos més importants o fonamentals de la nostra historiografia medieval, que es van redactar a la fi del segle XIII durant el XIV. Amés a més del valor que presenten com a font d’informació d’uns fets o esdeveniments  contemporanis als autors, també tenen un alt valor literari per la recreació dels fets narrats, pel ritme i l’estructura narrativa.

  

   La Crònica de Bernat Desclot narra bàsicament les  fets i gestes del regnat de Pere el Gran, a diferència de la Crònica de Ramon Muntaner que complen els cinc regnats conteporanis de l’autor (dels temps de Jaume I fins a la coronació d’Alfons III el Benigne.

   El protagonista de la Crònica de Desclot és Pere el Gran i no el autor, cosa que produix una impressió d’objetivitat en la narració,   les fonts d’informació que Desclot utilitza per a escriure la seua crònica són els documents oficials i la mateixa experiencia de l’autor. A diferència en la Crònica de Muntaner en la que hi ha una relació estreta entre els fets històrics i els que l’autor va viure personalment.

   La crònica de Bernat Desclot a diferència de Muntaner no recorre mai a la providència com a procediment d’interpretació general.

                 

                                                                                CARLOS SELMA

Ortografia: Les oclusives.

 els sons oclusius poden ser labials, dentals i velarssegons el lloc on s’articula el tancament; i poden ser sonors o sords si produeixen vibració de les cordes vocals o no, i els classificarem segons el quadre:

	sords	sonors
-labials	[p]	[b]
-dentals	[t]	[d]
-velars	[k]	[g]

Per a saber si possar PTC o BDG pots seguir aquestes instruccions: 

1- Després de vocal tónica es posa PTC. Excepcions :club,cub,jacob,tub,fred.

2- Després de vocal àtona o consonant hi ha que mirar el derivat, per exemple : 

san_ --> sanguini-->sang

ràpi_ --> ràpida--> ràpid

a) Els sons labials i dentals quan van entre consonants, sovint emmudeixen: PROMPTE / APARENTMENT

b) Normalment, a final de síl·laba posarem P/ T/ C: APTE/ PLATJA/ ACTE

c) A final de paraula i darrere una vocal tònica posarem un dels sons sords: CAP/ AMIC/ VENUT

d) A final de mot i darrere vocal àtona o consonant, posarem la lletra que trobam en els derivats: LÍQUID (LIQUIDESA)/ CÀSTIG(CASTIGAR) / CORB(AT) / FANG(ÓS) / TARD(ORAL)

e) Els gerundis sempre acaben en –NT, i mai no ho fan en –QUENT o –GUENT: CANTANT / PLOVENT / RIENT / DUENT

f) Els mots acabats en –ETUD/-ITUD s’han d’escriure amb –D final: SOL·LICITUD/ QUIETUD

g) Els adjectius acabats en –ANT/ -ENT, conservaran la T quan es convertesquin en adverbis acabats en –MENT: ELEGANT(MENT)/ PRUDENT(MENT)

h) Hem d’escriure sense T mots com: RAJOLA / COL·LEGI / PASSEJAR (i els verbs acabats en –EJAR)/ CORREGIR/ PREMI/ RAJADA… i els seus derivats.

i) QUAN es refereix al temps - QUANT es refereix a quantitat
TAN davant adjectiu o adverbi - TANT la resta de casos.

CASOS ESPECIALS QUE HEM DE RECORDAR 

CUP	ALJUB	TUB	MONOSÍL·LAB
CUB	CABDAL	CABDELL	CABDILL
APTE	ÒPTIC	OPTAR	ÒPTIM
ECLIPSI	ADOPCIÓ	HIPNÒTIC	DISSABTE
REVEREND	REVERENT	REGNAR	SUGGERIR
ACCELERAR	CÀRREC	ESPÀRREC	OBJECTE
ÀNEC	FÀSTIC	PRÉSSEC	MÀNEC

                                                                           Christian Torrubia i Laura Rivero.

PER QUÈ ES CONSIDERA QUE RAMON LLULL ÉS EL CREADOR DE LA PROSA LITERÀRIA?

Gràcies a l'obra de Ramon Llull, la prosa catalana esdevé d'una manera precoç un instrument apte i d'una riquesa expressiva per a escriure sobre les diverses branques del saber de l'època. Llull es el primer escriptor europeu que fa ús d'una llengua romànica per a tractar sobre matèries que fins aleshores estaven reservades al llatí, com ara la filosofia, la teologia, la pedagogia, etc.

Ramon Llull es va veure en un context històric en el qual tota la literatura estava destinada a Déu, i ell amb la llengua vulgar va voler explicar els temes de ciència o filosofia lligats a Déu. Això va suposar una cosa que ningú havia fet avanç, per això és considerat el creador de la prosa catalana.

Pablo Gil Valls

Richard Mourdock: «Los embarazos de una violación son algo que Dios quiere que ocurra»

 

El candidat republicà per al Senat dels Estats Units a Indiana, Richard Mourdock, ha realitzat unes polèmiques declaracions en plena campanya. Els embarassos sorgits per una violació són «una cosa que Déu vol que passi». Des del seu punt de vista, l'única «excepció» per justificar l'avortament és «que la salut de la mare corri perill».

Ell candidat republicà a la Casa Blanca, Mitt Romney, davant la possibilitat que aquestes declaracions puguin perjudicar els seus resultats, va sortir, a través del seu portaveu, a aclarir la seva postura respecte a aquest tema: «El governador Romney no està d'acord amb els comentaris de Richard Mourdock, i no reflecteixen els seus punts de vista ».

Els republicans en general s'han distanciat de les polèmiques declaracions Richard Mourdock.

«Vaig tenir un debat intern sobre això durant molt de temps, però em vaig adonar que la vida és un regal de Déu», va assenyalar. «I crec que, fins i tot quan la vida comença en l'horrible situació d'una violació, és una cosa que Déu va voler que passés». En una conferència de premsa televisada, Mourdock intentar aclarir les seves paraules i va destacar que només buscava transmetre que tota vida és «preciosa». A més va dir que avorreix la violència sexual i no creu que Déu vulgui que passi una cosa tan malvat. El candidat va censurar «aquells que volen tergiversar els comentaris i utilitzar-los per benefici polític».

L'escàndol per les paraules de Mourdock va ser comparat amb la controvèrsia generada a l'agost per un altre candidat al Senat pels republicans, Todd Akkin, de Missouri, que va considerar que el cos de la dona té formes d'impedir l'embaràs en cas de violació «legítima ».

Opinió: no estic d´acord amb ell perque una dona que patix esa sensació de ser violada no es res bona i amunt si se queda embaraza se queda sempre amb la conciencia inquieta i no te res que vore amb Deu. Les dones no se queden embarazades perque Deu vuiga sinó perque li toca i prou. Si este home fora dona y patixiera tot el que una dona violada embarazada sent no pensaria el mateix.

                                               Laura Rivero.

Un candidat republicà afirma que si una dona violada és queda encintà és perquè "Deu vol"

MOURDOCK i el candidat democrata, JOE DONNELLY, s'enfrontaren en una de les contiendes senatorials mes vistes en Estats Units, i en els últims minuts del debat, abdós tingueren que contestar a la pregunta de si devia permetre's el malpart en casos de violació o incest.
"M'he vist en corruixesos en eixe assunt per molt temps, pero me doní conte de que la vida és eixe en de Deu. I, crec, quan la vida comença en eixa terrible situació de violació, que això es alguna cosa que Deu volguè que ocorrera". expressà.
El republicà, qui aspira a representar a Indiana en el Senat federal, és el segon candidat senatorial del Partit Republicà que deu defendre's de declaracions fetes sobre la violació i l'embaràs.
En agost, TODD AKIN, candidat al Senat de MISURÍ, expressà que els cossos de les dones tenen una forma d'impedir l'embaràs en cas de lo que cridà "violacio llegitima". ADKIN s'ha disculpat en varies ocasions, pero s'ha negat a abandonar la Contienda.
Mentres tant, s'ignora l'efecte que tindrien les declaracions de MOURDOCK en les ultimes dos semanes per a les eleccions del 6 de novembre.

OPINIÓ PERSONAL.
Pel que amí respecta,un embaràs no té que ser perqué deu hi haja volgut així ni molt menys,cada un té les seues creencies i hi ha que respectar-les,com tot.Pero fins aixina deu no crec que siga motiu pel qual la dona tinga que tindre un xiquet per violaciò i menys negar-li el malpart.


                                                                                            Dairén Reolid Agudo

Mariló Montero i la seva tesi sobre l'ànima i el trasplantament d'òrgans

 

 

 

 

La presentadora del programa «Els matins de TVE», Mariló Montero, va voler fer esment als trasplantaments per unir la mort del presumpte assassí del Salobral (Albacete), que ha commocionat l'opinió pública.

 

 

Durant la seva intervenció, que tancava l'edició d'aquest dimarts del programa, va assegurar que «no està científicament demostrat que l'ànima no es transmeti en un trasplantament d'òrgans»


Segons ha dit, l'Organització Nacional de trasplantaments no li va aclarir res sobre això. Marilo va aclarir:

«Ells tenen per norma ni desmentir que algú ha donat. No obstant això, aquesta vegada ho han fet. Desmenteixen rotundament que els òrgans del presumpte hagin de ser donats. No han dit per què ... no accepten aquesta donació. Només ens han confirmat que aquesta decisió es va prendre abans de conèixer les dades de l'autòpsia. Què volen que els digui? No puc dir que he sentit tranquil · litat. No, jo no voldria aquests òrgans. No està científicament comprovat, mai se sap, si aquesta ànima està trasplantat també en aquest òrgan », va concloure.


Després d'aquesta intervenció, desenes d'usuaris de Twitter van començar a criticar. Hi va haver usuaris que fins i tot van destacar un episodi de la sèrie d'animació "Els Simpsons» en què un dels seus personatges, Homer, assumeix la personalitat d'un delinqüent després de ser trasplantat seva cabellera.

 

 

 

La meva opinió és que la personalitat de les persones està en el cervell, de manera que la personalitat no es transmet en els trasplantaments d'òrgans, ja que el cervell no es pot trasplantar. Crec que les persones que apareixen en els mitjans de comunicació, si fan aquests comentaris, poden perjudicar que hi hagi més donants d'òrgans. Aquests comentaris es deuen més a les idees religioses que als fonaments científics. Aquests comentaris són respectables, però no es poden fer a la televisió pública.

 

 

MARÍA MARTÍNEZ GARCÍA

Tot va començar quan, fa uns dies, va ocórrer una tragèdia en un poble d'Albacete en la qual un home va assassinar a dues persones. Resulta que aquest home era donant d'òrgans al que Mariló Montero va comentar en el seu programa de RTVE que no haurien de deixar que aquest home donés els seus òrgans per si també donava la seua "ànima".

Mariló Montero

Després d'aquestes declaracions es va desencadenar la polèmica, sobretot en les xarxes socials en les que arribà a ser trending topic a twitter. La majoria d'usuaris la criticaven dient que si ella necessités un òrgan, potser no diria el que va dir.
Al meu entendre aquestes declaracions estan fora de lloc i més encara si veiem que vénen d'una periodista que ha de ser objectiva i que a més treballa per a una cadena pública.
Mariló demanar disculpes dies després, no obstant no va convèncer la gent que ja havia defraudar.
Per la seua banda, RTVE ha decidit eliminar la secció l'editorial d' El matí de la 1.

CHRISTIAN TORRUBIA

CONGRESSISTA REPUBLICÀ DIU QUE SI UNA DONA ES QUEDA EMBARASSADA AL SER VIOLADA, ES PERQUÈ DÉU VULL.

Amb motiu de les pròximes eleccions a Estats Units el 6 de novembre, han tingut lloc nombrosos enfrontaments entre els candidats per a defendre les seues ideologies i plans d’actuació. Richard Mourdock, congressista republicà i candidat al Senat de EE.UU. per Indiana, va donar la seua opinió sobre l’avortament, arribant a la conclusió de que si una dona es quedara embarassada al ser violada, no s’hauria de recórrer a l’avortament, doncs la vida és un regal de Déu, i és la seua voluntat.

Aquestes declaracions van ser objecte de crítiques, per part del seu oponent a l’enfrontament, el congressista demòcrata Joe Donnelly, i del seu partit, van dir que eren “escandaloses i humiliants per a les dones”.

L’avortament és un tema que desencadena moltes crítiques, i al voltant del qual hi ha moltes opinions diverses, mai tots estarem d’acord respecte a ell, i segons la meua opinió, s’han de respectar totes elles. Ningú pot obligar a una dona a tindre un fill no desitjat, com seria en el cas d’haver passat per una experiència traumàtica com la violació, argumentant que és perquè Déu vull, doncs la figura de Déu també és molt difusa i varia segons cada persona.

Segons Mourdock, a soles seria l’avortament una opció si haguera risc per a la mare. Però, pel que sembla, ell a soles pensa en un risc per a la seua vida, i no en el dany psicològic que açò li pot suposar. A més a més, si aquest fill és el fruit d’una violació, per a la dona, segurament, no serà un regal de Déu, com suposa la vida per al republicà. No obstant, l’avortament és una opció  entre altres, i ha de ser cada persona qui trie la més adequada per a ella.

Violeta González Gil 

6. Pregunta de la poesia trobadoresca

6.  Quins gèneres produïren els trobadors i quins n’eren els estils?

Els gèneres que van crear els trobadors són:

1. La cançó: Genere amorós que expressava els sentiments amorosos d'un trobador envers a una dama noble.
2. La Balada i la dansa: Gèneres de temàtica amorosa destinades a ser ballades.
3. La Pastorel·la: Era un diàleg amorós entre una pastora i un cavaller.
4. Alba: Gènere que expressava amb tristesa el comiat dels enamorats després d'haver passat la nit junts.
5. El sirventès: Poema de tema moral o polític que el trobador utilitzava per polemitzar a algun enemic.
6. El plany: Era un cant de lamentació per al mort d'un senyor o d'un amic.

Els Estils Poètics són:

1. Trobar lleu: Estil poètic senzill i clar.
2. Trobar clus: Estil més retòric, ple de paraules de gran dificultat en el seu sentit.
3. Trobar ric: Poesia amb un llenguatge molt artificiós. 

Diana Sánchez

CORRECCIÓ PALATALS PÀGS. 17 i 18.

9. Completa els espais en blanc amb x o ix.

calaix panxut bruixa queixal eixamplar	eixam maduixa calaixera lleixiu reixa	clitxé	disbauixa	moix	eixugar
		coix	punxa	pinxar	greix
		queixa	anxova	arxiu	marxa
		rebaixar	vaixella	vaixell	teixit
		ruixat	xauxa	angoixa	biaix

10. Completa amb la grafia adequada els espais buits de les frases següents.

a) Cal netejar la xemeneia del xalet perquè està bruta de sutge i de greix.

b) El país de xauxa és un lloc imaginar on hi ha molta disbauixa.

c) Amb el xàfec que caigué va arribar a casa ben xop.

d) Si la roba ja està eixuta, entra-la i deixa-la a la calaixera.

e) El xicot de la xarcuteria ix amb la caixera del supermercat.

f) En acabar els ruixats, va tornar la xafogor.

g) Maria, baixa a la cuina la caixa  de maduixes.

h) Xeresa i Xeraco són pobles de la Safor, Xaló i Xàbia de la Marina Alta; Xixona és de  l’Alacantí i Xàtiva, de la Costera. 

11. Completa els mots i fes-los correspondre amb les definicions.

a) Gat                                             moix	b) Cansalada                                   greix
c) Soroll que fa el colom                parrupeig	d) Vent suau                                    oreix
e) Tractar de tu una persona         tuteig	f) Capsa de deixar-hi objectes        estoix
g) Acció de saquejar                      saqueig	h) Beguda estreta de la xufa          orxata
i) Excés de diversió                        disbauixa	j) Allò que es paga de més             escreix
12. Completa amb la grafia que calga (tots tenen so de /t∫/). desig empatx enmig apitxat cotxinilla resquitx xocolata espadatxí catxet esquitx botxí millotxa tatxa roig maig catxerulo remolatxa soteig xalet txistu campetx metxa xacolí salsitxa matxucar txapela falutx planxa xocar petgina perxa mig motxilla enuig raig

13. Completa els buits dels mots i col·loca’l al lloc corresponents.

a) Acció d’encertar i tastar (un meló, per exemple).                                             tatx

b) Obra en la qual s’imita la manera d’un escriptor, pintor, músic, etc.               pastitx

c) Conillet.                                                                                                              catxap

d) Instrument de vent del segle XVI i XVII semblant al trombó actual.                 sacabutx

e) Varietat dialectal parlada a les hortes de Múrcia i d’Oriola.                            panotxo

f) Badall, clavill.                                                                                                      escletxa

g) Instrument musical basc semblant a un xilofon rudimentari.                           txalaparta

h) Individu dels baixos fons de París de finals del segle XIX.                                apatxe

14. Escriu en els buits x o tx segons corresponga.

a) Va agafar un empatx d’escabetx.

b) Un matxo és un híbrid de cavall i somera.

c) Les ratxes de vent entraven per les escletxes de la casa.

d) El campetx és un arbre la fusta del qual s’usa en ebenisteria.

e) Va insultar aquell francés quan li va dir gavatx.

f) El senyor Alborx és un veí d’Elx, però estiueja al port d’Andratx, a Mallorca.

g) Va fer una metxa amb fil i li posà la pólvora d’un cartutx.

h) La galotxa és una modalitat del joc de pilota valenciana.

i) Els mots txapela, txistu i xacolí pertanyen a l’èuscar o llengua basca.

j) Els rebels txetxens volien la independència de Txetxènia.

k) Barx, Betxí, Montitxelvo, Llutxent i Mutxamel són poblacions valencianes.

15. Completa les mots amb la grafia adequada i, en acabant, escriu-la al costat de la definició o del sonònim corresponent.

a) Administració del baptisme.                                                    bateig

b) No agraciat.                                                                              lleig

c) Indigestió.                                                                                 empatx

d) Acció d’aletejar.                                                                       aleteig

e) Prova.                                                                                       assaig

f) Cruixit de dents.                                                                        escarritx

g) Miqueta.                                                                                   resquitx

h) Que excedix de la quantitat.                                                    escaig

i) Població valenciana de la Marina Alta.                                    Benidoleig

 Violeta González