Tirant lo Blanc

Us deixem la correció dels exercicis de Tirant lo Blanc

-Explica tot allò que sàpigues del protagonista Tirant.

El protagonista del Tirana és un cavaller que,gràcies als seus éxits en els combats cavallerescos pel seu valor i enginy, aconsegueix el grau de capità general. Així doncs, Tirant, més que un cavaller, és un militar, un capità, un estrateg que guanya els batallis perquè els prepara intel•ligentment. La decisió i el valor que te en la batalla, però contrasta amb la timidesa i la inexperiència que demostra davant els dons, sobretot en els escenes amoroses.

Cap a la fi de l’obra, Tirant allibera l’imperi grec dels turcs i és casa amb Carmesina. Però el nostre heroi, tot just quan ha atés la dignitat de Cèsar de l’imperi, emmalateix i mor d’una pulmonia.

Tirant, com la resta de personatgrs de la novella•la, presenta una psicologia complexa i canviant i, a més, per ser un heroi de carn i ossos es’ns mostra exposar als circumstàncies més comunes de la vida quotidiana: perills, ferides, enguanys, malalties, etc. En definitiva, Tirant és un heroi modern per la seua dimensió humana.

D’altra banda, calç assenyalar que per a crear el personatge de Tirant, Joanot Martorell s’inspirà en diversos cavallers històrics, reals, entre els quals destaca la figura de Roger de Flor.

-Descriu els principal personatges femenins que apareixen en el Tirant.

• La princesa Carmesina, que és casa amb Tirant en matrimoni secret, és un dels personatges que menys evoluciona al llarg de la novella•la. La jove donzella, només te catorze anys, s’aferra a la idea de preservar la seua virginitat, davant la passió amorosa i els desitjos del cavaller Tirant.

• Plaerdemavida, la donzella de la princesa, és maliciosa, simpàtica i desvergonyida. Al llarg de la novella•la actua de mitjançera dels amor entre Carmesina i Tirant, i instiga els episodis eròtics.

• La Vídua Reposada, dida de Carmesina, tot i la seua moralitat, s’enamora de Tirant i acaba suïdant-es.

• L’emperadriu, un dels personatges femenis més complexos psicologicament, comet un adulteri amb el jove Hipòlit. 

Els personatges més importants del Tirant el Blanc tenen un tractament psicològic modern, semblen de carn i ossos, evolucionin i tenen canvis de caràcter al llarg de la novella•la.

-Per què el Tirana és considerat com una novella•la cavalleresca?
El Tirant és considera com una novella•la cavalleresca, és a dir, allunyada de la novella•la de cavalleries anterior, perquè l’autor prescindeix d’elements meravellosos o fantàstics, els personatges lluiten amb força i valor però sempre dintre d’una mesura humana, els geografies són conegudes i està ambientada en una èpoda propera. En resum, el realisme i la versemblança és allò que permet considerar el Tirant com una novella•la cavalleresca.

-Tant el Tirant com el Curial representin el naixement de la novella•la moderna. Per què?
En general, tant el Tirant com el Curial no és podin considerar com a novell•els de cavalleries convencionals. Totes dues obris representin el naixement de la novella•la moderna, ja que suposen una evolució respecte dels novella•els artúriques francesos i de la novella•la de cavalleries de l’època immediatament anterior, és a dir, representin un trencament respecte de la narrativa anterior. El Tirant, encara més que el Curial, reflecteix l’abandó dels ideals medievals (religió i cavalleria), i l’assumpció dels ideals i burgesos (plaer, humor, etc). Ambdues novell•els és caracteritzen, doncs, pel realisme i la versemblança, i, per tant, per l’absència d’elements meravellosos i fantàstics. A mès, els protagonistes, Tirant i Curial, destaquin pel seu valor i força, però sempre dins el límits humans; els accions transcorren en èpoques properes i en geografies conegudes i identificables. D’altra banda, els personatges més destacats de totes dues novella•els tenen un tractamen psicològic modern, perquè són de carn i ossos, amb evolucions i canvis de caràcter al llarg de la història. 
Un altre signe de modernitat són els escenes de la vida diària, en els quals els personatges actuen amb tota senzillesa i esporaneïtat. Així mateix, la sensualitat i l’erotisme solen impregnar molts passatges del Tirant, com a conseqüència d’una filosofia vitalista. A més, l’humor i la ironia, una altra novetat, solen envoltat els escenes amoroses.

Edith Santibáñez i Irene Bermúdez