La poderosa influència de la Cancelleria Reial tendeix a eliminar de
la llengua escrita tots aquells elements considerats dialectals.
Exemples són la iodització
("paia" per palla), incoatius en -ISC ("partisc" per partesc),
oscil·lacions en la representació de vocal llarga llatina ("cadana" per
cadena) i de la monoftongació d'una UA ("cotre" per quatre), elements
arcaïtzants com l'article salat
o sonores intervocàliques esdevingudes finals ("amig" per amic) o el
diftong AU primari ("llaurer" per llorer), i també s'eliminen elements
excessivament innovadors com la monoftongació d'EI ("fet" per feit),
vocalització de la desinència verbal -TS ("anau" per anats), perfets
febles ("vingueren" per vengren), etc.
La Cancelleria tractà de trobar la uniformat lingüística en la prosa
catalana, sens dubte prenent el model del dialecte barceloní, el qual
era per tots els escriptors com una mena de forma supradialectal
d'expressar-se en prosa. Degut a la poca matisació dialectal dels grans
escriptors medievals, aquest model s'anà imposant a tot aquell que
volia escriure d'una manera culta i prestigiosa.
Claudia, Maria, Paula i Begoña
Claudia, Maria, Paula i Begoña
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada