La grafia h

La h és sempre una lletra muda. Porten  h en posició inicial: §         Totes les formes del verb haver: han sortit, havia, ha començat, hauré arribat, has acabat, hauria estudiat, ... §         Altres paraules: hora, habitació, home, humitat, herba, hospital, hivern, història, hotel, harmonia, humor, humana, hort, ... Porten h intercalada: ahir, prohibir, vehicle, ... Hi ha paraules que només es diferencien perquè tenen o no hac: o/oh, a/ha/ah, ...

ha/ah!/a

§         ha: verb haver. Ell ha sortit. §         ah!: interjecció. Ah!, ets tu. §         a: preposició. Anem a Barcelona.

hem/em

§         hem: verb haver. Nosaltres hem vist a l’Anna. §         em: pronom. Em penso que és cert.

he/eh

§         he: verb haver. Jo he dit això. §         eh: interjecció. Eh? què dius?

hi/i

§         hi: pronom. Hi vaig anar ahir. §         i: conjunció. Tu i jo anirem al parc.

ho/oh/o

§         ho: pronom. Ho vols ara? §         oh: interjecció. Oh!, que bonic és! §         o: conjunció. Tu o jo guanyarem el premi.

hala! / ala

§         hala!: interjecció. Hala! tu en tens més. §         ala: nom. M’agrada l’ala del pollastre.

Català sense hac/ Castellà amb hac

§         Cacauet/cacahuete §         Coet/cohete §         Ui!/huy! §         Avui/hoy §         Orfe/huérfano §         Orxata/ horxata §         Os/hueso §         Ou/huevo

Català amb hac/ Castellà sense hac

Ham/anzuelo Hivern/invierno Harmonia/armonia Ahir/ayer Hexàgon/exágon

(Jose, Huisman, Pablo i Gonçal)
GoNçal