diumenge, 5 de febrer del 2012

L'espill de Jaume Roig

Escrit pels volts de 1460 l'Espill és una ferotge diatriba contra les dones que s'ha de circumscriure en el debat que sobre la condició femenina se suscita en la literatura des del segle XIII. L'Espill està constituït per una consulta, adreçada al cavaller Joan Fabra, un prefaci dividit en quatre parts, que funcionen com una introducció i com una declaració de principis, ètics i estilístics, i quatre llibres dividits també de forma quatripartita.

El protagonista-narrador de l'Espill s'adreça en primera persona al seu nebot de la ficció, Baltasar Bou, per explicar-li com l'han maltractat les dones al llarg de la seva dissortada vida i per convèncer-lo que n'ha de viure al marge per obtenir la salvació.

En el llibre primer el protagonista-narrador relata els maltractes a què el sotmeté la seva mare i la seva vida de solter. En el segon, explica els seus tres desgraciats matrimonis amb una donzella que va resultar que no ho era, una viuda i una novícia, i l'intent frustrat de casar-se amb una beguina. En el llibre tercer s'adorm aclaparat per tots els problemes produïts per la companyia femenina, però pensant a casar-se ara amb una parenta. Aleshores se li apareix en somnis Salomó, que corrobora ideològicament, amb un reguitzell d'exemples pouats en les Sagrades Escriptures sobretot, el discurs contrari a la condició femenina dels dos llibres anteriors. Al llibre quart, el protagonista-narrador, que ha estat il·luminat per l'aparició nocturna, ordena la seva vida al marge de qualsevol contacte amb el sexe femení, lliurat del tot a l'oració i a les obres de caritat cristiana. Només se salven de la crítica antifeminista la Mare de Déu i Isabel Pellicer, l'esposa ja morta de Jaume Roig.


Iulia Ioana, Raquel Morales, Alejandro Ortiz, Fran Cebrian, Alejandro Rus

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada