Curial e Güelfa

        Aquesta novel·la va ser escrita a mitjan s. XV, possiblement entre 1435 i 1462, i s'ha conservat únicament en un manuscrit d'aquest segle que es conserva a la Biblioteca Nacional de Madrid, en la qual no consta ni el títol ni el nom de l'autor. No va ser coneguda fins al s. XIX: Milà i Fontanals en va donar la primera noticia el 1876 i li va posar el títol amb què la coneixem, i no va ser impresa fins al 1901, quan A. Rubió la va editar per encàrrec de l'Acadèmia de Bones LIetres de Barcelona. Sembla, doncs, que no va ser impresa ni llegida en la seva època.
        Narra les aventures d'armes i d'amor de Curial des del moment que entra al servei de la casa del marquès de Monferrat, on s'educa, fins que, després de moltes peripècies i infortunis, aconsegueix culminar feliçment els seus amors amb la Güelfa i esdevé un cavaller -el millor del món, és clar- noble i poderós. Unificada pels personatges i la història dels amors entre els dos protagonistes, està dividida en 3 llibres que corresponen als viatges de Curial (Alemanya, França i Terra Santa-Grècia) i que complementen les facetes de la cavalleria al s. XV (armes, amor i art).



Gonçal, Pablo i David Huisman