Les invasions germàniques provinents del nord d'Europa provocaren la caiguda de l'Imperi Romà(476), fet que provocà la diversificació del llatí parlat.
El pas del llatí a cada romanç, fou un procés lent que va durar fins al segle VII aproximadament.
En l'evolució influïren els següents elements de diversificació:
El substrat preromà: la influència de les llengües que parlaven els pobles indígenes que hi havia abans de l'arribada dels romans(celtes, fenicis, grecs...)
L'estrat: la influència del llatí, que variava segons la procedència geogràfica i sociocultural dels pobladors i segons la intensitat de la romanització.
El superstrat germànic i aràbic: aportació de les llengües dels invasors a les incipients llengües romàniques.
L'adstrat: les llengües veïnes amb més prestigi en cada època(occità, italià, francés, castellà, anglés, etc.)
Al voltant dels segles IX i X, el català, l'accità, el francés, l'italià, el galaicoportugués, el castellà, els sard, el romanés i el retoromànic, ja estaven plenament formades.
Hi haurà, una literatura vulgar, sense necessitat de conservar-la per escrit. És impossible determinar els primers textos escrits en llengües romàniques, perquè molts s'han perdut. Les primeres manifestacions per escrit en romanç son el provençal o occità. En aquesta llengua es va escriure des d'un principi la poesia culta a les terres de parla catalana.
En el segle XV, Ausiàs March va trencar la tradició. Ell va ser el primer poeta d'expressió culta que va escriure un català sense provençalismes.
Salva Tudón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada