La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d 'Aragó, fou creada al segle XIII. La societat de l'època va prendre els seus documents com a models de normalització lingüística de la llengua catalana. El canceller s'ocupava de la redacció de tot tipus de documents administratius: certificacions, lletres reials o llicències... Jaume I a la seua creació, va disposar que tota la documentació delRegne de València fos redactada en llengua vulgar i no en llatí. A partir d'aleshores, tota la documentació fou unificada a la Corona d'Aragó. Els textos es redactaven en català/valencià o aragonès i en llatí, però a partir de la segona meitat del segle XIV, majoritàriament en català. Totes les institucions de la Corona d'Aragó (la Generalitat de Catalunya, la Generalitat del Regne de València, el Gran i General Consell de Mallorca), a més de tots els municipis i notaris, utilitzaren un mateix model lingüístic. Com que la majoria de funcionaris de la Cancelleria sabien llatí, no és gens estrany que fos justament aquesta llengua la que marqués les directrius, tant pel que fa als formularis com al vocabulari tècnic de la burocràcia i de la política. La influència llatina anà modelant el català sense violentar-lo.
La formació llatinista dels curials del rei, que havien de redactar la documentació en català, aragonès i llatí, influí perquè la llengua assolís un alt grau de perfecció, eficàcia i elasticitat, amb què aconseguí maduresa i fixació. Sens dubte que l'educació estilística d'aquell estament havia d'acusar fidelment tot canvi que l'evolució de la moda literària pogués experimentar en l'ensenyament de la tècnica de l'art d'escriure.
La Cancelleria, amb la seva pràctica diària, contribuí de manera definitiva a millorar i fixar la llengua literària, en la qual els escriptors humanistes van escriure obres molt notables.
La poderosa influència de la Cancelleria Reial tendeix a eliminar de la llengua escrita tots aquells elements considerats dialectals. Exemples són la iodització ("paia" per palla), incoatius en -ISC ("partisc" per partesc), oscil·lacions en la representació de vocal llarga llatina ("cadana" per cadena) i de la monoftongació d'una UA ("cotre" per quatre), elements arcaïtzants com l'article salat o sonores intervocàliques esdevingudes finals ("amig" per amic) o el diftong AU primari ("llaurer" per llorer), i també s'eliminen elements excessivament innovadors com la monoftongació d'EI ("fet" per feit), vocalització de la desinència verbal -TS ("anau" per anats), perfets febles ("vingueren" per vengren), etc.
La Cancelleria tractà de trobar la uniformat lingüística en la prosa catalana.
Dairén Reolid Agudo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada