ACCENT OBERT I ACCENT TANCAT

Volem deixar-vos informació sobre l'accentuació oberta i tancada. Esperem que us servisca.

Algunes vocals, seguint les normes d'accentuació duen accent gràfic. Aquest accent pot ser obert (`) o tancat (´).

-Les vocals obertes (A, E oberta, E neutra, O oberta) duen accent obert o greu: bacallà, cafè, vuitè, arròs.


-Les vocals tancades (I, U, O tancada, E tancada) duen accent tancat o agut: química, comú, món, esperaré.


En cas de dificultat, convé tenir en compte que:

a) La E de les desinències verbals del futur, del pretèrit, del passat d’indicatiu i de l’imperfet de subjuntiu sempre porta accent tancat:

esperaré, viuré; digué, perdérem, teméreu; volgués, batéssim, féssiu.

b) Els mots aguts solen dur accent obert damunt E (è) i accent tancat damunt O (ó):

vintè, portuguès, comprèn carbó, saborós, aviació, reunió, visió.

Excepcions:

É: abecé, clixé, consomé, peroné, puré, ximpanzé, etc.

Els compostos de té i ve: manté, obté, reté, convé, revé.

Els compostos de bé i de més: gairebé, també; només, endemés.

accés, excés, procés, succés, congrés, ingrés, progrés, revés, través, adés, després.

Les formes verbals atén, entén, estén, pretén, encén.

Ò: això, açò, allò, però, etc. 

Els compostos de so, tro, bo, to, clos, os, gros: ressò, retrò, de debò, semitò, reclòs, renòs, engròs, arròs, espòs, repòs, terròs.

c) Els mots plans i esdrúixols solen dur accent obert damunt E (è) i O (ò):

dèbil, règim, època, ciència; mòbil, sòlid, història, embòlia.

Excepcions:

É: créixer, ésser, néixer, prémer, témer. feréstec, préssec, préstec. cérvol, déntol, llépol, créixens, església.

érem, éreu.

Ó: estómac, fórmula, pólvora, tómbola.

fórem, fóreu, fóssim, fóssiu.

córrer.

Claudia, Paula, Maria i Begoña