Jordi de Sant Jordi: Obra

- De la seva obra, se n'han conservat 18 poemes.
- El poema més bell és els Estramps, amb uns versos que exposen la idea de les faccions de la dama fixades en la retina de l'amant mort i que eleven a un altíssim to poètic una creença popular.
- La suau tristor és també una característica de la seva lírica, plena de comiats angoixosos i tendres, de sospirs i d'evocacions en somni, amb enyorament i melangia.
- El poeta recorre a expressions i recursos retòrics de la lírica italiana de Petrarca.
- La seva llengua és encara un valencià en el qual són abundosos els provençalismes, però sobre una base que sembla fonamentalment valenciana.


ESTRAMPS

Jus lo front port vostra bella semblança

de què mon cors nit e jorn fa gran festa,

que remirant la molt bella figura

de vostra faç m'és romasa l'empremta

que ja per mort no se'n partrà la forma;

ans quan serai del tot fores d'est segle

cells qui lo cors portaran al sepulcre

sobre ma faç veuran lo vostre signe.

 

Si com l'infants quan mira lo retaule

e contemplant la pintura ab imatges

ab son net cor, no lo'n poden gens partre

- tant ha plaser de l'aur qui l'environa -;

atressí em pren davant l'amorós cercle

de vostre cors, que de tants béns s'enrama,

que mentre el vei mas que Déu lo contemple;

tant hai de joi per amor qui em penetra!

 

Així em té pres e lliats en son carçre

amors ardents com si estés en un cofre

tancat jus claus e tot mon cors fos dintre,

on no posqués mover per null encontre.

Car tant és grans l'amor que us hai e ferma

que lo meu cor no es part punt per angoixa,

bella, de vós, ans estai ferm com torres

en sol amar a vós, blanxa colomba.

 

Bella sens par ab la presençanoble,

vostre bell cors, bell fec Déus sobre totes,

gais e donós lluu plus que fina pedra,

amorós, bells, plus penetrants que estella;

d'on, quan vos vei ab les autres en flota

les jutge menys, si com fai lo carboncles

que de virtuts les fines pedres passa:

vós ets sus lei com l'astors sus l'esmirle.

 

L'amor que us hai en totes les parts mascles

no foncs jamais en null cors d'hom ne arma,

¿quan no n'amec pus coralment nulls hòmens

tan forta amor com cesta que el cor m'obre?

Mas sui torbats que no fonc Aristòtils

d'amor qui m'art e mos cinc senys desferma,

co'l monjos bos que no es part de la cetl.la

no es part mon cors de vós tant com dits d'ungla.

 

Oh cors d'honors, net de frau e delicte!

prenets de me pietats, bella dona,

e ne sofrats que's amant-vos peresca,

per què eu vos am mais que nulls homs aferma;

per que us suplei, a vós, que ets le bells arbres

de tots los fruits on valor grans pren sombra,

que em retenyats en vostra valent cambra,

pus vostre sui e serai tant com visca.

 

Tornada

Mon ric balais: cert, vós portats lo timbre

sus quantes són e'l mundanal registre

car tots jorns naix en vós cors e revida

bondats, virtuts, més que en Pentasilea.

 

 

Maria Isabel