Isabel de Villena

-Vida-

Isabel de Villena fou una religiosa i escriptora valenciana del segle XV.

Va néixer probablement a València, el 1430, filla bastarda d'Enrique de Villena, noble castellà de la casa dels Trastamara. Va viure des de petita a la cort de Maria de Castella, educant-se dins els ambients aventurers i oberts que envoltaven Alfons el Magnànim. El 1445 va professar en el Monestir de la Trinitat de les clarisses de València, on seria nomenada abadessa el 1463.

Durant la seua vida religiosa es va guanyar fama de santedat i va reunir al seu voltant un nodrit grup d'escriptors que la veneraven per la seua altura intel•lectual. Isabel de Villena és la primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana. Va morir al mateix convent on va residir quaranta-cinc anys, víctima d'una epidèmia que assolà València l'any 1490.

-Obra-

L'única obra que s'ha conservat d'ella és el Vita Christi, publicat a València el 1497 per l'abadessa que la va succeir.

Vita Christi és una narració sobre la vida de Jesucrist escrita amb el propòsit d'il•lustrar les monges del seu convent. La seua originalitat rau en el fet que l'autora és capaç d'omplir-la amb la seua prodigiosa imaginació i el seu punt de vista femení. Així, el que havia de ser una vida de Crist, esdevé en les seues mans la vida de la Mare de Déu: el llibre comença i acaba amb el naixement de la Verge i la seua assumpció al cel. 

Trobem que Vita Christi  és una obra femenina ja que les protagonistes del llibre són dones i hi destaquen alguns detalls tradicionalment atribuïts a l'emotivitat del caràcter femení: la predilecció per l'ús dels diminutius, la magnificació de la maternitat i del tracte afectuós amb els infants, la vehemència amb què s'expressa el dolor, el gust per la vida domèstica, la complicitat i la intimitat entre les dones. 

D’altra banda Vita Christi  és una obra feminista que respon a la misogínia de la literatura medieval. Isabel coneixia el llibre l’Espill  de Jaume Roig i volgué fer la seua obra una resposta al llibre de Jaume Roig, destacant les virtuts femenines i demostrant la falsedat de les acusacions:

Si els misògins afirmen que la dona és voluble, sor Isabel fa volubles als homes i fermes les dones.

Si els misògins relacionen la dona amb el dimoni i aporten llistes de dones malvades, aquesta autora la considera santa, i confegirà una tirallonga de dones honestes.

Isabel assenyala contínuament la predilecció de Jesús pel sexe femení.

Fins i tot el mateix Jesucrist condemna la misogínia.

Enric Torán i Manuel Cosín