El primer aspecte que s'observa en
l'Espill és la seua misogínia contundent. En aquest sentit,
l'obra s'ha de contextualitzar en el debat que sobre la condició
femenina existia a la literatura en llengua vulgar des del segle XIII
amb autors que escrivien a favor de les dones i d'altres que hi
escrivien en contra. Autors com Giovanni Boccaccio, Alain Chartier o
Bernat Metge també hi van participar. La misogínia és, doncs, un
tema literari d'èxit assegurat.
Comicitat
La misogínia de l' Espill és
tan exagerada que havia de provocar per força la rialla en el públic
contemporani. I aquesta és la gràcia de l'obra, que està escrita
de manera que els seus despropòsits fan riure. L'Espill és
una comèdia en el sentit medieval del terme, és a dir, una obra
escrita en un llenguatge col·loquial i protagonitzada per
personatges de baix nivell que comença malament i que acaba bé. Per
escriure la seva obra, Jaume Roig manipula els materials o els textos
que pren com a referència (arguments profeministes, exemples,
miracles, la Bíblia, la Llegenda àuria de Jaume de
Varazze, etc.), de manera que en canvia el sentit, algun episodi o
alguna paraula, modificacions que el públic contemporani captava i
celebrava com una mostra d'habilitat i enginy.
La realitat quotidiana i l'element burgès
L'Espill es desenrotlla narrativament a través de dos plans: l'un, el de les aventures imaginades del protagonista, i l'altre, el realista, el pla on són descrits els diversos escenaris que emmarquen l'acció. Aquest segon pla és el que ens revela un autèntic temperament de novel·lista. Roig excel·leix en l'observació de la realitat de la seua època i, en descriure-la, sovint la sotmet a un procés de deformació grotesca. Paral·lelament, i en relació amb aquesta deformació, l'autor no negligeix els detalls més desagradables i fins i tot repugnants. Les descripcions assoleixen una vivesa i una expressivitat extraordinàries.Medicina
Jaume Roig no amaga la seva condició de metge a l'Espill. Hi parla de medicaments, de malalties, de metges, de pacients, d'experiències personals com a professional de la medicina... i del cos de les dones vist com el descrivien els tractats mèdics del seu temps. Les dones hi existeixen només en funció de la procreació, i per això el cos de les dones és analitzat a partir de la menstruació, el semen femení, el coit, l'embaràs, el part o la lactància.
David Huisman
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada