Funcions sintàctiques i pronoms

L'ús de cada pronom feble ve determinat per la funció sintàctica que fa l'element substituït. A més, segons la posició del pronom respecte al verb es fa servir una forma o una altra de l'apartat anterior (plena, elidida, etc.).

Els pronoms normalment van davant del verb (formes reforçada i elidida), excepte amb els imperatius, els infinitius i els gerundis, en què van darrere (formes plena i reduïda). Les perífrasis poden portar els pronoms o tots davant o tots darrere (mai davant i darrere alhora).

A continuació hi ha una llista dels complements més importants que s'utilitzen en la llengua catalana:

              El complement directe
       §  Si és de la 1a o la 2a persona, es pot substituir per em, et, es, ens, us: et miro, ens abracem.

§   Si és una frase, això, allò, res o similars, se substitueix per ho: vull això = ho vull, ha dit que vinguis = ho ha dit.

§    Si porta article determinat o demostratiu, es pot substituir per el, la, els, les: pentino el nen = el pentino, rento les pomes = les rento.

§    Si porta un quantitatiu, es manté el quantitatiu i se substitueix per en: tinc dues llibretes = en tinc dues, no veig cap taxi = no en veig cap.

§     Si no porta cap determinant, també se substitueix per en: prendré raïm = en prendré, que vols aigua? = que en vols?.

                El complement indirecte

§    Si és de la 1a o la 2a persona, s'usen els mateixos pronoms que per al complement directe: em fas un petó?

§      Si és singular, s'usa li (invariable per gènere): li fa un petó.

§       Si és plural, s'usa els (invariable per gènere): els vam fer un petó.

§         Però si és singular i ja apareix algun dels pronoms el, la, els, les, llavors se substitueix per hi i canvia de posició passant al darrere: l'hi farem demà, la hi farem demà, els hi farem demà, les hi farem demà, excepte en valencià.

En valencià, les combinacions de li + el/la/els/les es conserven i el li es manté al davant: li'l farem demà, li la farem demà, li'ls farem demà, li les farem demà.

D'altra banda, en català central, són habituals en el llenguatge parlat algunes simplificacions de les combinacions de complement indirecte i complement directe, però que no són pas acceptades per la normativa de la llengua escrita (excepte el cas de n'hi que està tolerat en segons quins registres escrits) (marquem amb * les formes no-normatives):

§         li + la passa a *l'hi [li], en comptes de la forma normativa la hi;

§         li + les passa a *els hi [əlzi] en comptes de la forma normativa les hi;

§         li + ho passa simplement a *l'hi [li] en comptes de la forma normativa li ho;

§         li + en passa a *n'hi [ni] en comptes de la forma normativa li'n;

§         els + el passa a *els hi [əlzi] en comptes de la forma normativa els el;

§         els + la passa a *els hi [əlzi] en comptes de la forma normativa els la;

§         els + els passa a *els hi [əlzi] en comptes de la forma normativa els els;

§         els + les passa a *els hi [əlzi] en comptes de la forma normativa els les;

§         els + ho passa a *els hi [əlzi] en comptes de la forma normativa els ho;

§         els + en passa a *n'hi [ni] en comptes de la forma normativa els en;

§      L'atribut

§         Si porta un article o un demostratiu, es pot substituir per el, la, els, les: és el metge del poble = l'és

§         En la resta de casos, se substitueix per ho, excepte quan hi ha èmfasi: ho sembla.

§         En català central, en el llenguatge parlat, l'atribut acostuma a ser substituït per ho [u] en tots els casos: és el primer de la promoció = ho és (forma no normativa).

§         Col·loquialment, els qualificatius amb èmfasi també poden ser substituïts per en: que n'és, de ruc!

§      El predicatiu

§         Normalment se substitueix per hi: la presidenta parlava neguitosa = la presidenta hi parlava.

§         Els verbs reflexius del tipus fer-se, dir-se, nomenar-se se substitueixen per en: el general va nomenar-se emperador = el general va nomenar-se'n.

§      Complement circumstancial i preposicional

§         Com a norma general, si porta la preposició de se substitueix per en: vinc de París = en vinc. Ara bé, hi ha excepcions com ara anar d'excursió = anar-hi. És a dir, en el cas dels complements circumstancials de lloc, el pronom feble en s'utilitza quan la preposició de indica procedència.

§    El complement circumstancial de manera, encara que porti la preposició de, sempre se substitueix per hi: vaig de qualsevol manera = hi vaig.

§         Si porta altres preposicions, se substitueix per hi: penso en tu = hi penso; vaig amb bicicleta = hi vaig; vés a casa = vés-hi; és a casa = hi és.

§      Els complements no verbals se substitueixen per en, com el subjecte a Han arribat tres vaixells = N'han arribat tres

                                                                                                            Iulia Tudor