3. A partir dels arguments de totes dues novel·les, assenyala les semblances existents entre els fets del Tirant i del Curial.

Les dues novel·les presenten una història d'amor i d'armes. No presenten elements meravellosos, sinó que són històries plenes de realisme i versemblança. Els protagonistes experimenten un ascens social i econòmic gracies al valor i habilitat que demostren. A més, tenen uns limits humans i una psicologia complexa perquè el seu caràcter canvia al llarg de la novel·la. D'altra banda, les dues novel·les tenen referències geogràfiques comunes; Àfrica.

4. Per què han estat qualificades com a novel·les burgeses?

El Tirant i el Curial han estat considerades com a novel·les burgeses perquè representen un abandó dels ideals medievals de l'ascetisme i la fe per un clar esperit burgés: el gust pels plaers, la ironia i l'escepticisme. A més, tenen un procés de gestació d'un heroi, des d'un origen humil que aconsegueixen l'honor i la fama d'un cavaller valerós, però també l'ascens social i econòmic. 

El món cavalleresc te un sentit pragmàtic de conveniència, interès...

Diana Sánchez

Tirant lo Blanc, la primera novel-la moderna del món.

El 2 de giner de 1460 Joanot Martorell va escomençar la redaccio de la novela Tirant lo Blanch, com consta en la mateixa dedicatoria. D'asta fa molt poquet, el colofo de l'obra fea interpretar que Galba va ser el que va finalitzar la novela per la mort de Martorell, ya que diu que «es va traduir del angles al portugues i despres en llengua valenciana per el magnific i virtuos cavaller Joanot Martorell, qui, a causa de la seua mort, no va poder acabar de traduir mes que tres parts. La quarta, que es el final del llibre, va ser traduïda, a precs de la noble dama Isabel de Lloris, per el magnífic cavaller mossén Martí Joan de Galba».
El Tirant lo Blanch es la primera novela del mon modern i que, com predecesora de totes, obri les portes als demes escritors, cas de Cervantes o Shakesperare. Per a orgull nostre, la va escriure el cavaller valencià Joanot Martorell en la seua llengua, en llengua valenciana, i se le va dedicar a la nacio a on ell era natural: Valencia.


Açí un enllaç on hi ha més informació:
 http://www.lasprovincias.es/v/20110104/opinion/tirant-blanch-primera-novela-20110104.html




                                                                                                      Javi Martínez Muniesa

CURIAL E GÜELFA

3- Hi ha elements trobadorescos en el Curial?

Alguns elements presents en l'obra són els què pertanyen a l'amor cortés, es a dir, l'amor es tracta desde una perspectiva trobadoresca. Aix`po es mostra amb Curial, què es declara vassall a Güelfa, i aquesta és la senyora. A més a més, hi ha també lausengiers, què intervendran en l'amor de Curial i Güelfa dient-li a aquesta última què el cavaller li és infidel.
Però hi ha una diferència fundamental entre l'amor cortés i el mostrat en "Curial e Güelfa". Aquesta diferència és l'ascensió social de Curial la qual va determinada pels diners i per la posició social, i no per l'afany d'atènyer una sèrie de valors espirituals.
                                                                     
                                                                     Cástor Armañanzas Alpuente

Novel·la cavalleresca

Característiques:
 

 · Indicis de les novel·les modernes
   · Absència d'elements meravellosos
   ·Personatges amb característiques humanes
   ·Espais coneguts i localitzables
   ·Temps pròxims i immediats
   ·Les aventures són mesures, els cavallers actuen guiats per les seues habilitats (força, astúcia,inteligencia...)
  ·Es barallen amb enemics que podrien ser reals
  ·Tenen una psicologia complexa
  · Són narracions burgeses
  ·Tracta de reflectir la manere de viure dels cavallers, que participaven en batalles amb altres cavallers reals."

Caracterització general dels personatges del Curial.

Curial: Es un home humil, que s'inicia com a cavaller, per la qual cosa puja socialment. Té qualitats humanes, que utilitza en les batalles. Té una psicologia complexa, i guanya les batalles amb les seues estratègies.

Güelfa: Es una donzella vídua i jove que s'enamora de Curial. Es gelosa i al final es casa amb el seu cavaller.

-En el Curial hi apareixen també diversos personatges reals, Pere el Gran, Enric de Castella...

Sara Benito Martínez.

LLIBRE DE CAVALLERIES

La temàtica convina les aventures militars, relacions amoroses i la religiositat. Hi ha elements meravellossos. Provenen de la Matèria de Bretanya amb la figura de Chrétien de Troyes. Els personatges tenen capacitats i cualitats inversemblants, suprehumanes, amb poders màgics. La situació geogràfica és desconeguda, irreal, un temps remot i un ambient de fantasia, misteri, somni, i ademés crea una situació anacronica. Solien estar escrits en vers, al estil dels antics cantar de gesta.

LAURA CARRATALÁ

1. Llig els fragments següents i, després, assenyala i explica el significat i la intenció de les figures retòriques que hi apareixen.

A. Si com la mar se plany greument e crida

com dos forts vents la baten egualment.

La mar se plany: Personificació.

La mar se plany com dos forts vents: Comparació.

B. Bullirà el mar com la cassola en forn: Comparació.

C. Si com l'hom flac qui l'és forçat triar 

ab qual de dos hòmens forts s'ha a combatre,        

no sap pensar ab qual deja debatre, 

e, spaordit, sos comptes no pot far.

  Si com l'hom flac: Comparació.         

D. Tal só com cell qui pensa que morrà 

e ja l'han llest moltes veus la sentença,

mas per mercé l'és donada audiença.

 Tal só com cell: Comparació.

E. Llir entre cards, dins mi porte un forn 

coent un pa d'una dolça sabor

i aquell mateix sent de gran amargor:

tot açò em pren deu hores en lo jorn.

 Llir entre cards: Metàfora.

Dins mi porte un forn coent un pa d'una dolça sabor: Al·legoria.

Diana Sánchez