La normalització lingüística consisteix en fer normal l’ús d’una llengua en el territori que li és propi. La llengua està present en tots els àmbits d'ús. Per a aconseguir això, s’ha de passar per un procés d’estandardització perquè tota llengua necessita d’un estàndard, és a dir, d’una varietat neutra, supradialectal i amb un grau de formalitat mitjà-alt.
Aleshores, el concepte de normativització lingüística fa referència al procés d’establiment de normes lingüístiques que té per objecte fer d’una llengua un instrument adequat per a la comunicació. Perquè una llengua estiga normativitzada ha de comptar amb una ortografia, una gramàtica normativa i un diccionari normatiu, o diccionari de la llengua.
A la llengua catalana aquest procés va estar impulsat per Pompeu Fabra i per l'Institut d'Estudis Catalans entre 1890 i 1932. Açò va permetre l'establiment d'una normativa unitària.
CHRISTIAN TORRUBIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada