El llibre dels àngels no deixa de ser l’excusa per parlar-nos de temes transcendents pels lectors de la seua època. L’Àngel era un referent, una mena de personatge sovint molt desconegut pel poble baix, que s’encomanava a ell sense tindre molt clar què era i, molt sovint, vorejant els límits difusos del fanatisme (fanatisme que encara avui en dia hom pot trobar en esglésies de tot l’àmbit lingüístic i de tot el món, això encara continua, com qui diu, ben vigent…). Nosaltres volem fer una mena de lectura, un intent d’aproximació als temes més destacats que hom pot trobar a les primeres pàgines del text, replegades d’una lectura directa del còdex, tot esperant que algunes de les idees que el frare Eiximenis ens podran interessar…
El primer que podríem destacar és la definició d’àngel que ens regala: àngel és natura e substància espiritual e no corporal; Racional, tota en si vida, tostemps en perfet moviment, neta; dreta e sens defalliment; franca en arbitri, virtuosa, immortal; impassible en gran immoblament (immobilitat) perseverant al servei de Déu principalment tostemps diputada (enviada).
Així, de primeres ens mostra els atributs que corresponen a la seua essència, allò que ens pot indicar de què parlem, amb quina mena de criatura celestial ens apropem… però caldria precisar que aquesta definició no val per tots els àngels, donat que aquells que van caure a l’abisme no podem merèixer de cap forma els atributs abans esmentats. Els hereus de Llucifer, els dimonis, doncs aquell(s) no és entès, ni dret, ni net, ni sense defalliment, ni virtuós…
Per altra part, Eiximenis, en primer lloc, ens afirma que parlarà dels àngels que s’inclouen en aqueixa definició i continua per dir-nos que aquesta consisteix en unadeclaració devota e piadosa d’aquesta espècia d’àngel benaurat, i que amb les seues paraules no tracta de mostrar-nos una lliçó magistral ni crear-nos una mena d’artifici, d’element purament propi de la imaginació i no de la realitat… i tot això perquè ell realment a qui es dirigeix no és a grans clergues sinó a persones simples e devotes. I, per tot això, hom ha de prendre aquesta definició devota d’aquesta natura angelical amb la reverència que es mereix, perquè conté veritat en si mateixa.
Per a més informació: Totes les paraules… » Llibre dels àngels (capítol tercer) II
Dairén Reolid Agudo.
El primer que podríem destacar és la definició d’àngel que ens regala: àngel és natura e substància espiritual e no corporal; Racional, tota en si vida, tostemps en perfet moviment, neta; dreta e sens defalliment; franca en arbitri, virtuosa, immortal; impassible en gran immoblament (immobilitat) perseverant al servei de Déu principalment tostemps diputada (enviada).
Així, de primeres ens mostra els atributs que corresponen a la seua essència, allò que ens pot indicar de què parlem, amb quina mena de criatura celestial ens apropem… però caldria precisar que aquesta definició no val per tots els àngels, donat que aquells que van caure a l’abisme no podem merèixer de cap forma els atributs abans esmentats. Els hereus de Llucifer, els dimonis, doncs aquell(s) no és entès, ni dret, ni net, ni sense defalliment, ni virtuós…
Per altra part, Eiximenis, en primer lloc, ens afirma que parlarà dels àngels que s’inclouen en aqueixa definició i continua per dir-nos que aquesta consisteix en unadeclaració devota e piadosa d’aquesta espècia d’àngel benaurat, i que amb les seues paraules no tracta de mostrar-nos una lliçó magistral ni crear-nos una mena d’artifici, d’element purament propi de la imaginació i no de la realitat… i tot això perquè ell realment a qui es dirigeix no és a grans clergues sinó a persones simples e devotes. I, per tot això, hom ha de prendre aquesta definició devota d’aquesta natura angelical amb la reverència que es mereix, perquè conté veritat en si mateixa.
Per a més informació: Totes les paraules… » Llibre dels àngels (capítol tercer) II
Dairén Reolid Agudo.
