Els crítics i estudiosos l'han vist com un referent extraordinari, i també com un cas peculiar, atenint-se a les escasses publicacions que es conserven escrites per dones. Llibre biogràfic i de contemplació, que no exclou els somnis com una manera d'explicar l'espiritualitat, ens parla de les dones en relació directa amb Crist, un punt de vista que no havia agradar molt a l'església de llavors.
En aquest últim podríem entendre que també va estar influenciada pel seu pare, ja que com a gran mestre d'una ordre, la qual dóna com a vàlids certs textos no reconeguts per l'església [cita requerida], així com l'enaltiment de la dona.
L'abadessa de la Trinitat de València ens ofereix una vida de Crist no massa ortodoxa, ja que prescindeix de moltes de les notícies dels Evangelis canònics i inclou, en canvi, nombrosos temes i relats dels textos apòcrifs o de tradicions piadoses, com les contingudes en la Llegenda àuria. No inclou, per exemple, molts dels miracles o paràboles que inclouen els quatre evangelistes, no recorda, ni tan sols, el que és considerat el manifest fonamental de cristianisme, el «sermó de la muntanya». A Isabel de Villena li interessa més la innocència de Maria i de Jesús, i la passió d'aquests i la mort i ascensió de la seva mare, que la doctrina, la predicació.
Alfons Llorenç, "La Vita Christi, 1 text coetani", Dins «Aproximació al món literari de la Festa d'Elx», Festa d'Elx, núm. 45, pag. 109-23 (Elx, 1987).
Alex Trombitas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada