LA CANCELLERIA REIAL

La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu de la Corona d'Aragó. Va ser creada en el segle XIII i s'ocupava de la redacció de tot tipus de documents administratius. Estos textos es redactaven en català o aragonés i en llatí.

Els funcionaris de la Cancelleria eren experts en la redacció en llatí i es deixaren influir por aquesta llengua, però a l'any 1381 aparegué un nou estil anomenat clàssic o humanista. Els escrivan s'alliberaren de l'esclavitud dels formularis i s'inspiraren directament en els clàssics llatins i en els renaixentistes italians. El principal exponent va ser Bernat Metge.

Aquesta llengua de la Cancelleria es constituí en model de prosa i va ser un important factor d'unitat de la llengua literaria.

PABLO GIL VALLS

LA CANCELLERIA REIAL CATALANOARAGONESA

El germen d'allò que avui és Catalunya, és a dir, la Catalunya Vella, ja comptava amb una escrivania reial que s'encarregava d'expedir els documents del comte de Barcelona. Catalunya mai no va ser un regne perquè els senyors feudals mai no haurien permès la supremacia d'un sobirà per damunt dels comtats. És cert que el comte de Barcelona va acabar manant per damunt dels altres, però la filosofia fou la de la unió, no la de la submissió al poder d'un rei. A més, en produir-se la unió amb Aragó el 1137, el comte de Barcelona ja va poder ostentar el títol de rei, tot i que d'Aragó. Fou el mateix Ramon Berenguer IV, qui va propiciar aquesta unió amb Aragó, a través del casament amb la princesa Peronella, filla de Ramir II d'Aragó.

Les escrivanies reials es remunten, com a mínim, a Ramon Berenguer III (principis segle XII). No fou fins a l'any 1218, durant el regnat de Jaume I, que va aparèixer la figura del canceller, que va forjar una institució més important, amb funcions que anaven molt més enllà de la simple expedició de documents oficials, i que abastaven la diplomàcia i l'administració de justícia. Cal recordar que aleshores no hi havia separació de poders i que allò que avui entenem per poder executiu, aleshores també comprenia les funcions d'administració de justícia.

Tanmateix, qui va donar una empremta més important i decisiva a la Cancelleria fou Jaume II (inicis segle XIV), sota el regnat del qual va aparèixer la figura del vicecanceller, que seria decisiva a l'edat moderna, quan la Corona catalanoaragonesa estava sota sobirania dels Àustries. Pere III el Cerimoniós, successor d'Alfons III, probablement és el monarca que ha quedat associat de manera més estreta a la Cancelleria reial, atès que va fer redactar les Ordinacions de la Casa i Cort (1344), en què, entre d'altres coses, fixava els càrrecs que havia d'haver-hi a la Cancelleria i en quin nombre (quants escrivans, quants notaris, etc.).

La Cancelleria reial, que havia sorgit del Consell Reial que assessorava Jaume I (cal recordar les circumstàncies en què aquest monarca va accedir al tron, ja que després de la Batalla de Muret era un nen i per tant, necessitava consellers que decidissin per ell), va arribar a ser un òrgan importantíssim de govern, que va desenvolupar missions diplomàtiques, governatives i judicials. El càrrec de canceller era dels més importants del govern.

En accedir al poder els Trastàmara, després del Compromís de Casp (1412), van continuar amb la tònica dominant de la Cancelleria que es van trobar, que funcionava a ple rendiment. No va ser fins al 1494, que Ferran II el Catòlic va crear el Consell Suprem d'Aragó, en virtut del qual la cancelleria hi quedava inclosa i havia de desplaçar-se allà on es desplaçava el monarca. A la pràctica això significà el trasllat de la seu de la cancelleria a Madrid, ja que, sobretot a partir de Carles I, i més encara de Felip II, aquesta fou la capital on la Corona de Castella va assentar la seva cort, a diferència de les corts medievals, que eren itinerants.

Ángel Sánchez Tarín

Quatre Cròniques

Això, és un xicotet esquemas de les Quatre grans Cròniques.

Llibre dels Fets, de Jaume I.

L'autor n'és Jaume I, encara que no va ser escrita per ell. (1208-1276). Conta amb ordre cronològic i de formas autobiogràfica des del seu naixement fins al relat de les conquestes territorials de Mallorca, València i Múrcia, la política de pactes amb Castella, els problemes amb la noblesa, etc.

- "Nós" majestàtic (el rei diu nós en lloc de jo).            - El llenguatge és senzill i viu.

-Subratlla la individualitat dels personatges.                  - El tema principal, el medievalisme. Concepció    
                                                                                   teocéntrica del món.     


Crònica de Bernat Desclot

L'autor devia ser funcionari de la cort, segurament tresorer del rei. El seu relat es centra sobretot en el regnat de Pere II el Gran. El narrador és extern als fets, aparença d'objectivitat i impersonalitat.

- L'obra està escrita en 3a persona.                            - Utilitza un llenguatge senzill amb tics administratius.

- Transcriu documents administratius.                         - El tema principal és el medievalisme.

Crònica de Ramon Muntaner

Ramon Muntaner (1265-1336) fou un cavaller que participà en les campanyes bèl·liques  del Mediterrani. Començà a escriure la seua Crònica a Xirivella i va morir a Eivissa amb el càrrec de batle.

- Memòries i experiències.                                        - Utilitza un llenguatge joglaresc.

- Escrit en 1a, 2a i 3a persona.                                 - Tema principal, el medievalisme.

Crònica de Pere el Cerimoniós

L'autor n'és el rei Pere II de Barcelona i IV d'Aragó (1336-1387). Aquesta crònica narra els fets esdevinguts durant el regnat del seu pare, Alfons el Benigne, i el seu propi. Durant el seu regnat les lletres catalanes arriben a la maduresa.

- Nós majestàtic (el rei diu nós en lloc de jo)                  - El llenguatge és elegant i madur.

- Exaltació del poder reial                               - Tema principal, el humanisme.


Salva Tudón

Exercicis de Ramon Llull

7. Per què Ramon Llull ha estat considerat el creador de la prosa literària?

Perquè el nostre escriptor fou el primer a impulsar el català com a llengua valida com a expressió de cultura. Ramon Llull, guia pel seu objectiu de universalitat de la fe cristiana lligat al desenvolupament del pensament i el coneixement del mon, es a dir, amb arguments racionals, va escriure sobre distintes temàtiques: filosofia, ciència, religió, etc, que mai no havien ser tractades en cap llengües romàniques. Aquest fet el va obligar a exemplar el lèxic i la sintaxi del estendard escrit d'època amb aportacions de altres llengües, sobretot del llatí i d'àrab. Es per això que se'l considera el creador de la llengua literària ja que fou gran aportacions al codi literari.

                                                         CARLOS SELMA

Compració de la Crònica de Bernat Desclot i la Crònica de Ramon Muntaner

COMPARACIÓ DE LA CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT

I LA CRÒNICA

 DE RAMON MUNTANER

   Dues cròniques constitueixen uns dels textos més importants o fonamentals de la nostra historiografia medieval, que es van redactar a la fi del segle XIII durant el XIV. Amés a més del valor que presenten com a font d’informació d’uns fets o esdeveniments  contemporanis als autors, també tenen un alt valor literari per la recreació dels fets narrats, pel ritme i l’estructura narrativa.

  

   La Crònica de Bernat Desclot narra bàsicament les  fets i gestes del regnat de Pere el Gran, a diferència de la Crònica de Ramon Muntaner que complen els cinc regnats conteporanis de l’autor (dels temps de Jaume I fins a la coronació d’Alfons III el Benigne.

   El protagonista de la Crònica de Desclot és Pere el Gran i no el autor, cosa que produix una impressió d’objetivitat en la narració,   les fonts d’informació que Desclot utilitza per a escriure la seua crònica són els documents oficials i la mateixa experiencia de l’autor. A diferència en la Crònica de Muntaner en la que hi ha una relació estreta entre els fets històrics i els que l’autor va viure personalment.

   La crònica de Bernat Desclot a diferència de Muntaner no recorre mai a la providència com a procediment d’interpretació general.

                 

                                                                                CARLOS SELMA

Ortografia: Les oclusives.

 els sons oclusius poden ser labials, dentals i velarssegons el lloc on s’articula el tancament; i poden ser sonors o sords si produeixen vibració de les cordes vocals o no, i els classificarem segons el quadre:

	sords	sonors
-labials	[p]	[b]
-dentals	[t]	[d]
-velars	[k]	[g]

Per a saber si possar PTC o BDG pots seguir aquestes instruccions: 

1- Després de vocal tónica es posa PTC. Excepcions :club,cub,jacob,tub,fred.

2- Després de vocal àtona o consonant hi ha que mirar el derivat, per exemple : 

san_ --> sanguini-->sang

ràpi_ --> ràpida--> ràpid

a) Els sons labials i dentals quan van entre consonants, sovint emmudeixen: PROMPTE / APARENTMENT

b) Normalment, a final de síl·laba posarem P/ T/ C: APTE/ PLATJA/ ACTE

c) A final de paraula i darrere una vocal tònica posarem un dels sons sords: CAP/ AMIC/ VENUT

d) A final de mot i darrere vocal àtona o consonant, posarem la lletra que trobam en els derivats: LÍQUID (LIQUIDESA)/ CÀSTIG(CASTIGAR) / CORB(AT) / FANG(ÓS) / TARD(ORAL)

e) Els gerundis sempre acaben en –NT, i mai no ho fan en –QUENT o –GUENT: CANTANT / PLOVENT / RIENT / DUENT

f) Els mots acabats en –ETUD/-ITUD s’han d’escriure amb –D final: SOL·LICITUD/ QUIETUD

g) Els adjectius acabats en –ANT/ -ENT, conservaran la T quan es convertesquin en adverbis acabats en –MENT: ELEGANT(MENT)/ PRUDENT(MENT)

h) Hem d’escriure sense T mots com: RAJOLA / COL·LEGI / PASSEJAR (i els verbs acabats en –EJAR)/ CORREGIR/ PREMI/ RAJADA… i els seus derivats.

i) QUAN es refereix al temps - QUANT es refereix a quantitat
TAN davant adjectiu o adverbi - TANT la resta de casos.

CASOS ESPECIALS QUE HEM DE RECORDAR 

CUP	ALJUB	TUB	MONOSÍL·LAB
CUB	CABDAL	CABDELL	CABDILL
APTE	ÒPTIC	OPTAR	ÒPTIM
ECLIPSI	ADOPCIÓ	HIPNÒTIC	DISSABTE
REVEREND	REVERENT	REGNAR	SUGGERIR
ACCELERAR	CÀRREC	ESPÀRREC	OBJECTE
ÀNEC	FÀSTIC	PRÉSSEC	MÀNEC

                                                                           Christian Torrubia i Laura Rivero.

PER QUÈ ES CONSIDERA QUE RAMON LLULL ÉS EL CREADOR DE LA PROSA LITERÀRIA?

Gràcies a l'obra de Ramon Llull, la prosa catalana esdevé d'una manera precoç un instrument apte i d'una riquesa expressiva per a escriure sobre les diverses branques del saber de l'època. Llull es el primer escriptor europeu que fa ús d'una llengua romànica per a tractar sobre matèries que fins aleshores estaven reservades al llatí, com ara la filosofia, la teologia, la pedagogia, etc.

Ramon Llull es va veure en un context històric en el qual tota la literatura estava destinada a Déu, i ell amb la llengua vulgar va voler explicar els temes de ciència o filosofia lligats a Déu. Això va suposar una cosa que ningú havia fet avanç, per això és considerat el creador de la prosa catalana.

Pablo Gil Valls