Els primers textos

El segle VIII dC ja s´havia consumat la transformació del llatí en cadascuna de les deu llengues romàniques.
L´any 813 en el concili de Tours, es rocomanava la traducció de le homalies dels oficis religiosos a la llengua romana rústica, ja que la poblacón no entenia llatí clàssic.

A mitjan segle XII la primera minifestació escrita en romanç català el Llibre de jutge (codi legislatiu dels visigots). A fi de segle XII es conserva un document religiós(Homelies d´Organyà).

A l´Europa del segle XII transformaren la societat: s´obriren noves rutes comercials, es crearen noves ciutats i aparegueren les classes burgeses.

El rei Jaume I, en 1276, ordena la redacció del documents legals en romanç. Són textos jurídics tan importants con el Libre del consolat de la mar i els Furs de València i també sorgeixen les primeres mostres de prosa el Llibre del feits. Cal tindre que el llatí continuava sent la llengua de la cultura (classes altes i acomodades)

Els nostres primers textos escrits, de temàtica legal o religiosa, tenien, una funció molt pràctica en l´organització de la nova societat.

Jairo Emiliano Bermúdez Baker

Que és un codex?

Un còdex és un document amb el format dels llibres moderns, de planes separades, unides juntes per una costura i enquadernades. Malgrat que tècnicament qualsevol llibre modern és un còdex, aquest terme és utilitzat sols per llibres escrits a mà, manufacturat en el període que comprèn des de finals de l'antigüitat classica fins els inicis de l`Edat mitjana

Etimològicament, procedeix del caldeu, caudex que significa taula i d'aquest al llati caudex,-icis  que va contraure el diftong en codex, nom que van donar els romans a la tauleta de cera per escriure i per desplaçament semàntic metafòric.

Des del segle IV, els còdexs van començar a substituir els rotlles, encara que aquests últims encara es van utilitzar de manera aïllada durant l'edat mitjana. El format de llibre té el seu antecedent en els díptics de l'antiga Roma , els quals estaven conformats per un parell de tauletes de fusta unides per una frontissa, l'interior d'aquestes tauletes tenien una capa de cera en els quals és podien fer anotacions amb ajuda d'un estil.

La substitució dels rotllos per còdexs es va deure en part al fet que era més fàcil buscar un passatge específic en un còdex, ja que aquests es conformen de diverses fulles doblegades i lligades, a diferència del rotllo, el qual s'havia de desenvolupar del tot. A més, el còdex oferia altres avantatges tècnics i de conservació, com la facilitat de guardar els documents en una biblioteca i les possibilitats per decorar les pàgines mitjançant de miniatures sense el perill que aquestes desaparegueren, com succeïa amb els rotllos.

Existeix evidència que al segle II, el format del còdex era el preferit pels Cristians, al contrari que altres religions que seguien utilitzant el rotllo,aquests primers còdexs es van manufacturar en papir, ja que era més lleuger i fàcil de transportar que els volums de pergamí.

A partir del segle VI el còdex va seguir guanyant acceptació fins a culminar en el Renaixement del segle VIII, quan molts documents en rotllos que no van ser transcrits al pergamí es van perdre per sempre.

SERGIO SANCHEZ LORENZO

LA SÍL·LABA I EL DIFTONG.HIAT.TRIFTONG

 

1.

Cas-so-la      til-ler      gui-xai-re    quan-ti-tat     re-üll      for-mat-ge

cui-xa           jut-ge      ar-gü-ir     in-no-cent       re-mo-uen  à-vi-a

2.
pou(1)                 impossible(4)         diürn(2)
gaudireu(3)         déu(1)                     consciència(5)
peuet(2)              podàveu(3)              bústia(3)

3.
boira-decreixent               uadi-u consonàntica         remei-decreixent
teula-decreixent               coure-decreixent              ciències-hiat
quaranta-creixent             poesia-hiat                        aquós-creixent
pingüí-creixent                iode-i consoñàntica           adeqúem-creixent
suar-hiat                          xiulet-decreixent               duu-decreixent

4.          
vos-al-tres                l´o-li-va                 re-in-gres-sar
l´il-lu-si-o-nis-ta      a-les-ho-res           l´a-e-re-port
l´è-po-ca                  des-or-dre              sub-al-tern
l´a-vi-a-ci-ó             ben-es-tar               in-a-de-quat
so-bre-a-li-ment       trans-at-làn-tic      re-in-ci-dents

5. 
obli-qüeu      Para-guai     de-ieu    guai-ta


Laura Verdejo

 

Vocalisme 2ª part.

4) Escriu e o a en els buits dels mots següents.

ambre                acre                      autodidacte                      nacre                             blandícia
rapsode             veça                      pediatre                           pesta                              anemone
llebre                pebre                     durícia                             rude                               rèprobe


5) Completa els buits amb les vocals adequades (si no hi va cap, posa-hi O).

infraestructura                        arterioesclerosi                  preestablir                   reescriure
poliesportiu                            guardaespatlles                  telesOcopi                   barbaespés
autoescola                               prescriure                          teleesquí                      reenviar


6) Escriu o o u en els buits i escriu un derivat de cadascuna de les paraules.

atordir-atordida              complir-compliment        suport-suportable
escrúpol-escrupolós       suborn-subornar               comptador-comptable
regidor-regidoria            cartó-cartonatge               calor-calorífica


7) Afig, si cal, una o, una u o el signe @ a les paraules següents.

bonic@           estupend@             nero                 ràdio                  curander@               lloro
pinso               morro                    verro                motllo                libido                       viudo
cuiro               romesco                 Alfred@          grup@                trofeu                      esbarjo
mosso             saldo                      flonjo               comando            Orfeu                      casc@
llenguado        allegretto               guano              guerxo                cucurutxo               soprano


8) Completa les frases amb les formes dels verbs que hi ha entre parèntesi.

a) Anna, escollull (ESCOLLIR) el jersei que t'agrade més.
b) Ara la modista teix/teixeix (TEIXIR) un vestit per a la meua néta.
c) T'assegure que si jo poguera (PODER) ajudar, ho faria.
d) Jo, cada nit llegisc/llig (LLEGIR) unes planes abans de apagar el llum.
e) Pare, cus (COSIR) la mànega a la nina que s'ha descosida (DESCOSIR).
f) Fuma massa i, per això, passa el dia tossint (TOSSIR) i escopint (ESCOPIR).
g) Tu sempre engolises (ENGOLIR) el menjar.
h) Xiquets, recolliu (RECOLLIR) tots els joguets que hi ha per terra.


9) Completa els buits que trobes a les frases següents amb o o u.

a) Encara és jove, i, a més, té un caràcter juvenil.
b) El pèndol seguia un moviment pendular.
c) Els enviats governamentals no pogueren sufocar les protestes de la població.
d) L'escriptor no sabia com titular aquell capítol de la novel·la.
e) Li oferiren el seu suport perquè fera més soportable aquella desgràcia.


Salva Tudón

Vocalisme

1) Completa amb a o e els buits de les paraules següents:

Avaria                    Creixement                        Embolic                 Lleuger                      Estella
Resplendor             Emparar                             Efeminat               Gelea                         Cinquantena
Sarbatana               Enyor                                 Malencolia             Javelina                     Ràfega
Meravellós             Bescoll                               Enyorar                 Tàvec                         Assassí
Picaporta                Sergent                               Ametista                Llençol                      Desavantatge
Maragda                Assemblea                           Rancúnia               Febre                        Tàlem          
Sardenya                Esternudar                          Afaitat                   Davantal                    Sanefa
Arravatament         Espitllera                            Ambaixada            Latrina                       Setí
Xinxa                     Monestir                             Santedat                 Majorana                   Temptejar


2) Ompli els buits de les frases amb un mot de la mateixa família de la columna de l'esquerra.

a) El corredor no va saber aprofitar l'avantatge que duia.
b) He encomanat un moble nou a l'ebenista.
c) Tu enyoraves molt el teu fill quan vivia a l'estranger.
d) Cal assatjar molt per a ser un bon músic.
e) Amollà un colp a la porta i la va estellar tota,
f) Demà l'ambaixador de Croàcia farà la presentació oficial.
g) L'orguener va reparar l'orgue de la catedral


3) Ompli els espais buits amb la vocal que corresponga.

a) Sergí s'arromangà i putjà al tamboret abans de començar a escriure el rètol.
b) El sergent avaluava les proves del robatori d'aquella esmaragda tan valuosa.
c) La colobra es va engolir un galàpet.
d) Un polp és un cefalòpode que té huit potes en forma de tentacle.
e) L'eruga de l'insecte esdevingué crisàlide i, després, papallona.
f) Volia que li feren una sanefa que simulara un estergit dibuixat en la pared.
g) La gelea reial és salubre.
h) Un bonze és un monjo budista.
i) Volia tirar l'ordinador vell al contenidor, però li ho van impedir.
j) L'avi Miquelet ha de prendre amb edulcorant perquè té diabetis.


Salva Tudón

Naixement de les Llengües Romàniques

 

 

Les invasions germàniques provinents del nord d'Europa provocaren la caiguda de l'Imperi Romà(476), fet que provocà la diversificació del llatí parlat.

 

El pas del llatí a cada romanç, fou un procés lent que va durar fins al segle VII aproximadament.

 

En l'evolució influïren els següents elements de diversificació:

 

El substrat preromà: la influència de les llengües que parlaven els pobles indígenes que hi havia abans de l'arribada dels romans(celtes, fenicis, grecs...)

 

L'estrat: la influència del llatí, que variava segons la procedència geogràfica i sociocultural dels pobladors i segons la intensitat de la romanització.

 

El superstrat germànic i aràbic: aportació de les llengües dels invasors a les incipients llengües romàniques.

 

L'adstrat: les llengües veïnes amb més prestigi en cada època(occità, italià, francés, castellà, anglés, etc.)

 

Al voltant dels segles IX i X, el català, l'accità, el francés, l'italià, el galaicoportugués, el castellà, els sard, el romanés i el retoromànic, ja estaven plenament formades.

 

Hi haurà, una literatura vulgar, sense necessitat de conservar-la per escrit. És impossible determinar els primers textos escrits en llengües romàniques, perquè molts s'han perdut. Les primeres manifestacions per escrit en romanç son el provençal o occità. En aquesta llengua es va escriure des d'un principi la poesia culta a les terres de parla catalana.

 

En el segle XV, Ausiàs March va trencar la tradició. Ell va ser el primer poeta d'expressió culta que va escriure un català sense provençalismes.

 

 

Salva Tudón

Normes Ortogràfiques

Hola xics i xiques, hem començat un nou curs de primer de batxillerat. I per a que tingueu un lloc on podeu mirar les normes ortogràfiques, he decidit crear aquesta entrada.

L'ACCENTUACIÓ:

Les paraules es classifiquen en: agudes, planes i esdrúixoles.

AGUDES: S'accentuen gràficament quan la síl laba tònica és l'última, i acaben en vocal, "s" o "en" "in". Exemples: demà, després, permís...

PLANES: S'accentuen gràficament quan la síl laba tònica és la penúltima, i NO acaben en vocal, "s" i "en "in". Exemples: Cérvol, teníem, paràgraf...

ESDRÚIXOLES: S'accentuen gràficament totes les paraules esdrúxioles quan la seua síl laba tònica és l'avantpenúltima. Exemple: Màquina, història, església...

 "A" és sempre obert. Exemples: Àsia, vàlua, cabàs...

"I" i "U",sempre seran tancats. Exemples: Útil, tornavís, permís...

"E" i "O", l'accent sempre serà tancat, quan les paraules siguen agudes. No obstant això, hi han excepcions: Açò, allò, però, això, perquè, arròs, repòs, ressò, reclòs, terròs, debò...

"E" i "O", l'accent serà obert quan siguen les paraules planes, seguides de i/u i esdrúixoles, amb algunes excepcios: Dénia, església, llémena, fórmula, pólvora, tómbola...



L'APOSTROFACIÓ:

Les paraules s'apostrofen davant de totes les vocals i h muda. Exemples: l'home, l'ingrat, l'arc...
També, s'apostrofen l'1 i l'11.

EXCEPCIONS:

No s'apostrofen:

a) Davant i, u, hi, hu consonàntiques. Exemples: el iogurt, la hiena, el iode...

b) Davant del nom de les lletres. Ex: la essa, la ema, la o...

c) Davant de "h" aspirada. Ex: el hall...

d) Per a evitar confusió. Ex: la ira-lira, La Haia-Laia

e) Davant de mots amb el prefix -a negatiu. Ex: la anormalitat, la asexualitat...

f) Per tradició alguns noms. Ex: la host, la una (referida a la hora)

g) Davant "s" líquida. Ex: el stop, el sos...

h) Davant i, u, hi, hu, femenines i àtones. Ex: la indiferència, la història, la humanitat...


LA CONTRACCIÓ:

a + el = AL                                                    a + els = ALS
de + el = DEL                                               de + els = DELS
per + el = PEL                                              per + els = PELS
ca + el = CAL                                               ca + els = CALS

Exemples:

Vaig al cine// Vaig a l'hospital

Vinc del camp// Vinc de l'institut

Camine pel bosc// Camine per l'amfiteatre

Vaig a cal metge// Vaig a ca l'alcalde

Salva Tudón